Franco al Born: què hi diuen, les víctimes?

Les entitats de memòria discrepen sobre l’exhibició d’estàtues franquistes davant del jaciment

El debat sobre l’exhibició de dues estàtues franquistes al Born i la utilització de la memòria històrica no només ha fet saltar espurnes entre els polítics sinó que també s’ha infiltrat entre les entitats que representen les víctimes del franquisme. De moment, no s’han fet públics els detalls de l’exposició Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà, però el fet d’exposar de nou al carrer, a les portes del Born, l’estàtua de la Victòria de Frederic Marès i l’estàtua eqüestre decapitada de Franco, obra de Josep Viladomat, ha provocat reaccions contràries entre les associacions memorialistes. “Això ha trencat involuntàriament el consens”, lamenta des del Govern Carme Garcia, directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament i de Memòria Històrica.

“Creiem que abans de prendre qualsevol decisió [en aquest àmbit] hi ha d’haver consens entre les diferents entitats -insisteix Garcia-. El tema del Born ha tocat moltes sensibilitats i creiem que ha sigut desafortunat. Si es volen exhibir estàtues franquistes s’ha de fer en un espai tancat, i que hi entri qui vulgui veure-les”. El director del Memorial Democràtic, Plàcid Garcia-Planas, també opina que “la memòria va lligada al consens i a la sensibilitat”: “No crec que el lloc més oportú per mostrar estàtues franquistes sigui el Born, potser s’hauria pogut escollir algun lloc més vinculat al règim franquista”.

Entre les entitats memorialistes n’hi ha que fa anys que lluiten -des d’abans fins i tot que les institucions- perquè s’indemnitzin anys de presó i tortures o perquè s’anul·lin els judicis sumaríssims. Tenen sensibilitats diferents i ja han discrepat en anteriors ocasions, però també han defensat sovint juntes les seves reivindicacions. No és el cas. L’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, l’Amical Antics Guerrillers Espanyols a França i tres entitats més van emetre ahir un comunicat en què asseguraven que aproven la col·locació de les estàtues al carrer. “Nosaltres, com a víctimes que ens hem associat per transmetre el coneixement de la resistència política, social i cultural a la dictadura i el dany que ha generat, no ens considerem insultades ni maltractades per l’ús d’un patrimoni escultòric de la dictadura en una exposició que, d’entrada i a l’espera de resultats, saludem com una manera d’explicar el que va ser la dictadura, la lluita antifranquista i la repressió que vam patir tots els que ens hi vam oposar activament”.

Roger Heredia és al capdavant, amb Marc Antoni Malagarriga, de l’associació del Banc d’ADN. Heredia busca el seu besavi, Jaume Guinau Estivill, que va desaparèixer a la Batalla de l’Ebre. “És un atac contra la dignitat i una manca de respecte per a familiars desapareguts i represaliats polítics”, assegura. Per a Heredia, encara queda molt per recórrer abans de poder fer una mostra com la que proposa el consistori: “No es poden exposar aquests símbols quan encara no s’han superat les ferides del feixisme. No només s’ha de pensar en termes museístics sinó també en les víctimes. La meva àvia, que va perdre el pare, no entendria que Franco tornés a ocupar el carrer”.

L’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, que té el laboratori a Ponferrada, fa 16 anys que exhuma fosses: a tot l’Estat n’ha exhumat 160 i ha ajudat 1.600 famílies. “El que és indigne és que aquestes estàtues estiguessin fins al 2008 i el 2011 a l’espai públic reivindicant la dictadura franquista. Això sí que era un insult per a tots aquells que van morir afusellats i per a les famílies dels milers de desapareguts. El fet que s’utilitzi per fer una crítica contra el franquisme és oportú. Si es contextualitza és positiu, perquè la Transició només va servir per endolcir el franquisme i no es va saber explicar tot el que havia passat”, opina el vicepresident de l’associació, Marco González.

L’Amical Mauthausen considera que no és el moment oportú: “En un país de desmemòria històrica no es pot tornar a posar l’estàtua de Franco al carrer”, assegura el president de l’entitat memorialista, Enric Garriga. “Per no oblidar, primer s’han de reconèixer culpabilitats, fer un examen de consciència i destapar moltes fosses, i després serà quan podrem fer una altra cosa”, va afegir, i va criticar també que l’Ajuntament actués de manera “unilateral”. El consistori s’ha compromès a reunir-se amb les entitats.

Puigdemont acollirà la Coronela per la Diada

Resposta de Carles Puigdemont a Ada Colau. La Generalitat acollirà la pròxima Diada un acte amb els Miquelets i la Coronela de Barcelona, que sortiran des de Palau i podran fer la seva desfilada. D’aquesta manera es contraresta el veto que va denunciar l’entitat de recreació històrica de la Coronela dimarts passat, quan va assegurar que el comissionat de Memòria Històrica, Ricard Vinyes, els denegava fer el mateix camí que va fer Rafael Casanova l’11 de setembre del 1714. L’associació havia participat en els actes de la Diada dels últims cinc anys. L’Ajuntament els va rebutjar el permís perquè no s’adeia “amb la línia commemorativa que practica acollir i participar en una desfilada d’època, atesa la solemnitat de la Diada”.

La reacció de la Generalitat en aquest cas se suma a l’anunci de l’executiu català de celebrar l’acte institucional de la Diada en un espai diferent del dels últims anys, justament davant del Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona, que ha sigut el focus d’una polèmica municipal. El Govern assegura que la nova ubicació ja estava decidida feia temps.