‘Golem’, l’esclavatge tecnològic de l’home de fang

BarcelonaTots portem el nostre gólem particular a la butxaca. El mite medieval de l’home de fang monumental que pren vida per satisfer els desitjos del seu amo adopta una nova forma en l’Europa del segle XXI: la dels ordinadors, les tauletes i els telèfons mòbils que ens acompanyen dia i nit i que, pràcticament, ja s’han convertit en una extensió de nosaltres mateixos. Si més no aquesta és la lectura que en fa la companyia britànica 1927, que avui i demà transporta a El Canal de Salt, dins el festival Temporada Alta, la seva faula distòpica sobre els efectes de les noves tecnologies en la societat.

Estrenada el 2014 al Festival de Salzburg, Golem arriba a Catalunya després de voltar pel món i de recollir un bon grapat de reconeixements, entre els quals hi ha el Critics Circle Award al millor disseny i el Knights of Illumination Award. El muntatge neix de les dues ments fundadores de 1927, la directora i dramaturga Suzanne Andrade i l’animador i il·lustrador Paul Barritt. Tots dos havien llegit anys enrere la novel·la El golem de Gustav Meyrink, publicada el 1914, i els fascinava la interpretació que l’autor feia de la figura mitològica jueva. Al llibre, Meyrink converteix el gólem en una força amb poders espirituals que s’apodera del pensament col·lectiu del poble i transforma les persones en autòmats sense criteri ni opinió.

“Ens vam sentir molt atrets per la idea de combinar un home, un actor viu, a l’escenari i un gólem com a personatge animat. Fa anys que treballem amb animació, sabem que la interacció dels intèrprets amb les projeccions crea imatges molt poderoses en els nostres espectacles”, explica Andrade. Amb la novel·la de Meyrink com a punt de partida, Andrade i Barritt es van tancar a la Biblioteca Britànica per documentar-se sobre el mite del gólem, que ja apareix en un dels salms de la Bíblia i que es va fer molt popular en el folkore jueu de Praga durant el segle XVI. Una de les primeres llegendes parla d’un rabí que va dotar de vida un colós de fang perquè protegís els jueus dels cristians. Una segona interpretació, en canvi, defineix el gólem com un ésser creat per ajudar el rabí a la sinagoga i sotmès a la voluntat de Déu. Andrade assenyala que aquesta última lectura era la que els interessava més, perquè encaixava en la seva interpretació contemporània del mite.

Un aparell per facilitar el dia a dia

En l’univers retrofuturista de la companyia, el gólem és una màquina intel·ligent d’aspecte humà pensada per facilitar el dia a dia de les persones. Un d’aquests aparells va a parar a la llar dels Robertson, una família que fins aleshores vivia sense televisor, tenia feines anodines i passava l’estona fent ganxet. Amb l’adquisició tecnològica, la vida dels protagonistes es capgira com un guant. El gólem pren decisions pels Robertson i tot sembla millorar: porten sabates lluents, alguns d’ells comencen a buscar parella i les seves relacions socials floreixen a gran velocitat. La connexió entre el gólem, un ésser sotmès a la voluntat de l’amo, i l’ús de les noves tecnologies és l’eix central de l’espectacle, que està tenyit d’un incisiu missatge de crítica social. “Ens interessava plantejar què passa quan la cadena de comandament és interrompuda. En comptes de ser jo qui mana al meu ordinador, que sigui ell qui em digui què he de fer, què he de comprar, on he d’anar de vacances, què he de pensar”, precisa la directora.

És així com el gólem deixa de ser un autòmat subordinat per convertir-se en una entitat que crea necessitats fins aleshores inexistents a una família sense forces per oposar-s’hi. Els humans de Golem sucumbeixen feliçment al domini tecnològic i es deixen endur per la seva superficialitat. Andrade apunta que el muntatge “explora la idea de control” a través de l’anhel “monstruós” de les companyies tecnològiques per apropiar-se de tota la informació, pública i privada, dels seus usuaris. “No és una faula contra les noves tecnologies. Clarament, es poden utilitzar per fer un món millor i més just”, assegura la dramaturga, que puntualitza que el muntatge llança un missatge d’alerta sobre “què podria passar si continuem permetent que molt poques persones tinguin el monopoli de les noves tecnologies”. Malgrat aquesta atmosfera apocalíptica, Golem canalitza la crítica social a través de l’humor. L’espectacle està impregnat d’escenes divertides, satíriques i iròniques que busquen arrencar més d’una riallada al públic i, de retruc, empènyer-lo a reflexionar.

Una amalgama sonora i visual

Ni la història ni el missatge de Golem es poden deslligar de l’estètica del muntatge, que tant evoca l’atmosfera dels cineastes de l’expressionisme alemany com els ambients urbans dels anys 60. Ho fa fusionant jocs de llums, projeccions cinematogràfiques, música en directe, animacions de plastilina i, de forma simultània, interpretacions a l’escenari a càrrec de Genevieve Dunne, Nathan Gregory, Philippa Hambly, Rowena Lennon i Felicity Sparks. El resultat és una peculiar amalgama sonora i visual que segueix la línia d’espectacles anteriors de 1927, que es caracteritza per impulsar un estil teatral pròxim a la novel·la gràfica i difícil de classificar.

“1927 és una col·laboració entre actors, músics, guionistes, animadors i dissenyadors. Cada muntatge sorgeix de forma natural. Per explicar cada història utilitzem les eines que dominem més i tenim més per la mà. L’estil emergeix quan ens posem a treballar tots junts, però no és un element que ens marquem o busquem a priori”, indica Andrade. Un dels aspectes més espectaculars de l’obra és la interacció dels actors amb l’animació mitjançant coreografies harmòniques i calculades que desemboquen en una minuciosa sincronia de moviments.

“El procés de creació de cada espectacle és llarg. Normalment destinem entre dos i tres anys a construir un muntatge, els assajos són el que ens porta més temps”, subratlla la dramaturga. Des del seu punt de vista, però, aquesta no és la part més complicada de la posada en escena. Segons Andrade, “el més difícil és haver d’adaptar constantment el muntatge durant el procés de creació, perquè qualsevol petit canvi implica inevitablement haver de modificar el fil narratiu”.

Malgrat les complexitats del mètode, fa deu anys que 1927 l’utilitza i el perfecciona amb cada creació. Fundada el 2005, la companyia va començar actuant en pubs i cabarets londinencs on duien a terme petits espectacles de burlesque barrejant cinema, animació i interpretació. El 2007 va debutar al festival Fringe d’Edimburg amb Between the devil and the deep blue sea, amb el qual es va endur cinc premis i va saltar a primera línia de l’escena teatral internacional. El 2010 van estrenar la seva segona obra, The animals and children took to the streets, que també van representar pels cinc continents. La companyia va arribar per primera vegada a Catalunya l’any passat, quan va portar al Gran Teatre del Liceu la seva primera òpera, una versió de La flauta màgica inspirada en els grans intèrprets del cinema mut.