Cinema

'Sempre dijous', a la recerca de les tonades perdudes de Mallorca

Júlia Colom recupera músiques oblidades al documental que tanca l'Atlàntida Film Fest a Palma

Des que era molt petita, Júlia Colom cantava. Ho feia molt sovint i sobretot amb l'avi, que li ensenyava tonades antigues, les que a Mallorca es cantaven al camp, amb la família o els amics quan no hi havia ràdio ni televisió per esbargir-se. “Per a mi era normal cantar aquelles cançons, no hi veia res d'extraordinari –explica ella–. Va ser de gran que vaig donar valor a haver-me criat envoltada d'aquella música”. Colom, que ara té 22 anys, va fer el clic estudiant cant jazz al Conservatori Municipal de Barcelona, mentre aprenia llenguatges musicals i repertoris molt llunyans que l'ajuden a ser conscient de les arrels que havien donat forma a la seva identitat musical. “Per primer cop em vaig adonar que jo era el que era gràcies a totes aquelles cançons que m'havien ensenyat la gent gran”, diu.

Les 10 pel·lícules imprescindibles de l'Atlàntida Film Fest

Sempre dijous, que diumenge es projectarà a Palma a la clausura de l'edició presencial de l'Atlàntida Film Fest, documenta el treball de recuperació de tonades antigues que està fent Colom a Mallorca, un exercici de descobriment que parteix de la transmissió oral de persones grans com la Sebastiana, que ensenya a Colom les cançons que encara recorda, però que no es limita a la fixació d'aquesta memòria musical, perquè la cantant les transforma introduint-hi arranjaments moderns i fins i tot producció electrònica. “Aquestes cançons no s'escoltaven, es vivien –explica Colom–. Eren una eina més per fer feina al camp i ser més productius, una mena de mantra que marcava un tempo perquè tothom anés a l'hora. Són circumstàncies que jo no he viscut, perquè en 60 o 70 anys la funció de la música ha canviat i ara és una part més de l'oci. Per tant, tot i viure en un entorn rural, no les puc cantar com si jo hagués anat a collir olives, sinó des del meu lloc, des d'una posició honesta. I la meva realitat és la d'una noia qualsevol de 22 anys que segueix l'actualitat musical i no té cap problema amb el reggaeton”.

Al darrere de Sempre dijous hi ha un jove cineasta balear, Joan Porcel, que va debutar amb un altre documental que també esbossava un primer retrat d'una artista emergent mallorquina, Samantha Hudson. “La Samantha i la Júlia són dues artistes que encara estan buscant el seu lloc i que viuen a cavall de Barcelona i Mallorca, una realitat en la qual jo em sento molt reflectit”, diu el director. De fet, la tensió entre les arrels mallorquines i la vida a Barcelona que ja s'abordava a Samantha Hudson és un dels grans temes de Sempre dijous. “La Júlia s'inspira molt en el món de Mallorca, hi té les seves arrels musicals, la família, els amics... A més, a Mallorca ja té un renom i és coneguda. A Barcelona no la coneixen, però li ofereix moltes més possibilitats professionals i de mercat”. “És un clàssic –apunta Colom–. Aquesta relació la tenim tots els mallorquins que hem de sortir de l'illa. I és una llàstima que Mallorca no ens ofereixi més possibilitats per estudiar o fer feina. Per això dic al documental que Barcelona és més la realitat que Mallorca, però és una relació que canvia segons si estic millor o pitjor”.

Un final de pel·lícula en viu

Aquesta dicotomia entre les dues ciutats també és implícita en el títol, que al·ludeix a la sensació de Colom d'estar sempre entre dos pols oposats: la tradició i el present, l'acadèmia i la transmissió oral, l'adolescència i la vida adulta... “Soc com el dijous, sempre enmig de tot”, riu la cantant. La situació intermèdia entre dos estats també es podria aplicar al documental, que encara no està acabat: la versió de 63 minuts que es projectarà diumenge a Palma no és la definitiva, perquè el confinament va interrompre la recta final del rodatge. Però Porcel i el seu equip aprofitaran que Júlia Colom actuarà just després de la projecció a l'Atlàntida per enregistrar el concert i incloure'n fragments a la versió definitiva. Serà, d'alguna manera, com si la pel·lícula s'acabés en viu davant els espectadors que diumenge assistiran a la primera projecció de Sempre dijous. “És per això que les actuacions que hi ha a la versió actual no tenen el so directe, ens guardem els moments musicals per al final per evidenciar el creixement artístic de la Júlia”, diu el director. Un creixement que segurament culminarà l'any que ve quan Colom publiqui el seu primer disc, que està enregistrant a Barcelona. Però aviat la cantant publicarà un senzill i algunes cançons que ja té gravades. La seva història tot just acaba de començar.

Un patrimoni musical en perill de desaparèixer

En un moment de Sempre dijous la mateixa Colom fa una crida “a qui sigui” per evitar que desaparegui una part del patrimoni musical de Mallorca que avui només existeix en la memòria de gent gran. “A Mallorca hem tingut grans musicòlegs com Alan Lomax i Baltasar Samper, però tots del segle passat –diu la cantant–. Hi va haver un llarg període en què no es va fer cap estudi. Ara sembla que està tornant a sorgir l'interès per les nostres arrels i no només les musicals. Però conec gent que canta tonades que no estan gravades enlloc i seria molt important i urgent enregistrar-les. És necessari per entendre qui som, d'on venim i quina particularitat té la nostra música”.