Lars von Trier tem no poder fer més pel·lícules després de deixar les drogues

En la primera entrevista en tres anys, la primera després de rehabilitar-se, afirma: "Cap expressió creativa amb valor artístic ha estat creada mai per exalcohòlics o exdrogoaddictes"

El director de cinema danès Lars von Trier ha explicat avui en una entrevista  al diari 'Politiken' que va recórrer a les drogues per escriure les seves pel·lícules i que, ara que les ha deixat, tem no ser capaç de seguir fent cinema. "Cap expressió creativa amb valor artístic ha estat creada mai per exalcohòlics o exdrogoaddictes", afirma. "No sé si podré fer més pel·lícules, i això em turmenta. Perquè què faré, si no?", es pregunta el cineasta.

La seva addicció a la beguda va començar amb 'Rompiendo las olas' (1996) i, a partir de llavors, va recórrer a un còctel d'una ampolla diària de vodka i "una droga euforitzant" per escriure, confessa en la seva primera entrevista en tres anys, després de ser declarat 'persona non grata' al Festival de Cannes per uns polèmics comentaris sobre Hitler. De fet, també explica que aquella roda de premsa és la primera que feia estant sobri, cosa que va fer que se sentís insegur i no s'expressés amb claredat, diu. Afirma que la "fascinació" per Hitler és similar a la que un pot tenir per Hannibal Lecter.

Von Trier, que assisteix a reunions d'Alcohòlics Anònims i fa noranta dies que no toca cap droga, diu que 'Dogville' (2003) va ser escrita en dotze dies sota un estat d'eufòria continu que li permetia accedir a un "món paral·lel" on les idees sorgien amb fluïdesa i se sentia segur en prendre decisions. 'Nymphomaniac' (2013), la seva última pel·lícula, va ser la primera que va escriure sobri, i li va costar un any i mig de fer. "És clar que el món paral·lel costa, però n'he rebut també moltes alegries, igual que tots els artistes que he admirat, que s'han llançat a tot tipus de drogues de canvi de comportament", explica.

Von Trier sosté que l'alcohol és "la millor droga del món" i que l'ha fet servir regularment "contra les pors estúpides que sorgeixen contínuament", perquè funciona amb "exactitud", encara que a llarg termini "ho fa de forma negativa, per desgràcia".

Més continguts de