L’art calidoscòpic de Ramon Pichot

El Museu Nacional d’Art de Catalunya presenta la primera visió de conjunt de l’obra de l’artista

Per fi Ramon Pichot Gironès (Barcelona, 1871 - París, 1925) brilla amb llum pròpia. “Sempre quedava que va ser amic íntim de Picasso i Rusiñol, però mai s’havia posat atenció en la seva obra”, afirma Isabel Fabregat, historiadora i comissària de l’exposició del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) que dona per primera vegada una visió de conjunt de la trajectòria de l’artista, tot i que hi ha tants matisos diferents en les seves pintures que semblen fetes per més d’una mà: Migdiada d’hivern, una instantània costumista que potser representa la pedrera de la Sagrada Família, té els tons vermellosos de la Colla del Safrà. Més endavant hi ha una escena religiosa, Ofrena, l’única pintura de la mostra propietat del MNAC, que remet al fet que Darío de Regoyos va ser un referent del Modernisme. Les escenes del París de tombant de segle de Pichot recorden molt les de Picasso i també hi ha tres manolas que tenen un aire japonitzant. “Té un ventall de registres molt ampli, treballa de maneres diferents en un mateix moment”, diu Fabregat.

“Ramon Pichot es va relacionar amb els primers modernistes i alhora amb Joaquim Mir, Isidre Nonell i Pablo Picasso, que eren més joves. Fa de nexe entre les dues generacions”, explica Fabregat, que va dedicar la seva tesi doctoral a l’artista. “Es caracteritza especialment pel tractament i la preeminència del color”, subratlla. La mostra porta per títol Ramon Pichot: d’Els Quatre Gats a la Maison Rose i inclou una quarantena de peces entre pintures, dibuixos i gravats. Després de Barcelona, es podrà veure als CaixaForum de Lleida i Girona, on s’hi afegiran dibuixos dedicats a la Primera Guerra Mundial.

Ramon Pichot va créixer en una família molt sensible a les arts. De set germans, tres van ser músics professionals: Lluís va ser violinista i Ricard violoncel·lista, i la seva germana Maria, coneguda com Maria Gay perquè va prendre el cognom del seu marit, va ser una coneguda mezzosoprano. Aquest clima artístic també es troba en les estades que la família va fer a Cadaqués, que va ser un “lloc de refugi i trobada familiar” per a Ramon Pichot al llarg de tota la seva vida, com es pot veure en el mur que recorre tota la sala. “Hi havia una bona amistat entre la família Pichot i la de Dalí, i Salvador Dalí deia que havia descobert l’impressionisme gràcies a Pichot, ja que els pares l’havien enviat a recuperar-se d’una malaltia a casa de Maria Gay”.

El llegat de Ramon Pichot es troba sobretot en mans dels hereus de la família i en col·leccions particulars. Isabel Fabregat ha catalogat 360 obres de l’artista entre pintures, dibuixos i gravats, i espera que arran de la mostra n’apareguin més. Un dels plats forts de l’exposició són les il·lustracions que va fer per al llibre de Santiago Rusiñol Fulls de la vida, que formen part de la col·lecció del Cau Ferrat.

Potser Ramon Pichot és tan poc conegut aquí perquè l’any 1902 es va instal·lar a París, i hi va romandre fins a la seva mort. En qualsevol cas, el recorregut de la mostra és prou sucós per deixar en segon pla un episodi que ha fet córrer molta tinta: l’any 1908 Pichot es va casar amb Laure Gargallo, coneguda com Germaine, la dona per la qual Carles Casagemas va embogir i es va suïcidar després de disparar-li un tret afortunadament errat. Al marge d’aquell episodi tràgic, Picasso també culpava Germaine de la mort de Pichot i deia que hauria d’haver titulat Les tres ballarines, propietat de la Tate, La mort de Pichot, perquè havia evocat el seu amic amb l’ombra que hi ha a la part dreta de la pintura.