31/03/2016

Manuel Forcano: “El Llull és una fàbrica de bones notícies amb un pressupost molt prim”

4 min
Manuel Forcano: “El Llull és una fàbrica de bones notícies amb un pressupost molt prim”

BarcelonaTot just fa 20 dies que el poeta, hebraista i traductor Manuel Forcano (Barcelona, 1968) exerceix de director de l’Institut Ramon Llull. Ahir va presentar el desembarcament de la cultura catalana a la Fira del Llibre de Varsòvia. L’estratègia de ser presents en cites internacionals seguirà vigent, però combinada amb la voluntat de liderar el Mediterrani.

El conseller de Cultura li ha demanat que Catalunya sigui capital de la Mediterrània. Què vol dir això?

Com veiem als diaris, la mar Mediterrània ha saltat pels aires, amb la crisi migratòria, la guerra de Síria, la caiguda de Gaddafi, la falsa Primavera Àrab, l’amenaça jihadista, Grècia en bancarrota, Turquia a la deriva cap a l’autoritarisme... El Mediterrani ha perdut el nord. La cultura catalana vol reivindicar-se com a pal de paller cultural. El Llull no només ha de ser present on se li demana i té oportunitat de negoci, sinó també ha d’anar allà on no se l’espera. Per què no anem a festivals de Xipre, el Líban, Turquia o Israel per mostrar que no els oblidem?

Fins ara el Llull mirava al nord perquè és on hi ha mercat?

Sí. Però veient que el sud es deslloriga, hem de mirar per nosaltres i ajudar-los. Com? Sent-hi presents. No els podem deixar a la seva sort, perquè el que els passa, ens afecta. La cultura ha de ser present en països que prenen derives complicades. La cultura és un remei, un mitjà, fa pensar, gaudir, és necessària.

¿És renunciar al Llull com a institució útil per als artistes?

No, perquè si el Llull porta companyies a Baalbek o Beirut, també serà útil per a ells, tot i que les possibilitats de mercat no són tan grans com a Avinyó o Edimburg, és evident. Som útils per al mercat però també per a altres coses: per exercir de referència cultural i per obrir nous horitzons.

El Llull ha buscat ser present en els grans fòrums internacionals. ¿Seguirà aquesta estratègia?

Sí. L’obligació del Llull és internacionalitzar la llengua i la cultura catalanes. Per tant, tota oferta que vingui de l’exterior s’ha d’intentar fer. I alhora nosaltres treballem per ser presents a Edimburg, a Avinyó, a l’Smithsonian Folklife Festival 2018 de Washington, a la fira de cinema de Guadalajara...

És bo l’equilibri cost-rèdits?

Sempre té resultats positius i rendibles, pels artistes que hi van i pel sector en general. El que es pot discutir és si una operació d’aquesta envergadura l’hauria de finançar només el Llull. El cost del pavelló a la Biennal s’endú un terç del pressupost de l’àrea de creació, que es dedica a les arts escèniques, la música, el disseny i l’arquitectura. Però des del govern també es vol una presència política d’aquesta envergadura.

Quina cita inapel·lable ens queda?

L’última gran fira literària europea que ens falta és la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya. Hi estem treballant per al 2017.

¿A les fires hi portareu autors que escriuen en català?

Per llei, el Llull està fet per promocionar la llengua i la cultura catalanes. Dins de cultura hi encabim espectacles en llengua castellana, però en literatura fem una excepció. Perquè quan les fires ens conviden ho fan per la peculiaritat de la nostra llengua i literatura; si no, ja conviden Espanya, que ja inclou els catalans que escriuen en castellà i hauria d’incloure també els que ho fan en català, però sovint no ho fa. A mitjà termini no es canviaran els estatuts del Llull, però tampoc no ens hauria d’estranyar que incloguem autors en castellà, si se’ns demana.

Quina relació hi ha amb l’Institut Cervantes?

Tenen una mala praxi: munten actes i, quan hi ha un artista català, ens demanen que ho paguem nosaltres, com si el Llull fos un banc que ha de pagar tot el dels catalans que van a l’estranger. No els pagarem la seva festa. El contribuent català ja paga pel Cervantes, i també pel Llull. És una pena i una injustícia. Passa perquè el govern del PP l’ha deixat a zero de pressupost per activitat.

El pressupost del Llull...

Són 7,6 milions d’euros. Això és una fàbrica de bones notícies però m’he trobat amb un pressupost molt prim. Necessitem millorar-lo. Si augmenta el pressupost del departament de Cultura en 50 milions, nosaltres n’hem demanat 2, de moment, per consolidar coses que estan agafades amb pinces, com els ajuts als artistes, que ara surten al món en precari i són la cultura catalana.

La xarxa de lectors de català és un dels mèrits del Llull i està patint.

Tenim 150 universitats al món que ensenyen català, però només 88 reben ajut del Llull. Paguem aquests professors però també és el nostre deure fornir d’activitat els lectorats, i sense pressupost no podem. Això posa en perill els departaments de català, que són les nostres seus al món.

A nivell institucional, ¿com està la relació amb les Illes Balears i el País Valencià? I hi afegeix l’Aragó?

M’he trobat una qüestió balear molt madura, la valenciana s’ha d’activar i l’aragonesa s’ha d’imaginar, però hi ha voluntat dels governs. Amb les Illes, al maig signarem el conveni que completarà la seva entrada als òrgans de govern del Llull i que preveu activitats concretes de promoció dels seus artistes i un pressupost anual -el 2016 rondarà els 130.000 euros-. Per ràtio de població haurien d’aportar 1,2 milions, però no disposen d’aquests recursos i tenen un Institut d’Estudis Baleàrics que no volem trepitjar. Al País Valencià tampoc volem ferir cap sensibilitat. L’actual president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, era president de la Xarxa de Ciutats Valencianes pel Llull, però no volem que li diguin que s’ha venut als catalans. Volem que se sentin còmodes.

stats