Cultura 13/05/2019

Mor als 97 anys Doris Day, la nòvia de l’Amèrica innocent

Protagonista de grans comèdies, va ser una de les actrius i cantants més populars dels anys 50 i 60

Antoni Ribas Tur
4 min
Doris Day, a la comèdia 'Confidències a mitjanit' (1959)

BarcelonaEl Hollywood daurat va perdre dilluns una de les seves estrelles més icòniques i entranyables. Doris Day va morir als 97 anys a primera hora del matí a casa seva, a Carmel Valley, Califòrnia, tal com va fer públic la seva fundació, la Doris Day Animal Foundation, en un comunicat. “Tenia una salut excel·lent per a la seva edat -diu també el comunicat-, fins que fa poc va contraure una greu pneumònia que li ha provocat la mort. Va morir envoltada d’uns pocs amics íntims”. Tot i que la seva trajectòria només va durar tres dècades i que des dels anys 70 estava concentrada en el vessant d’activista animalista, la seva carrera va estar plena de grans èxits cinematogràfics i musicals, i als anys 50 i 60 els seus papers eren un ganxo per al públic.

Doris Day, nom artístic de Doris Mary Ann von Kappelhoff, serà recordada per papers com el que va interpretar a la pel·lícula L’home que sabia massa (1956), d’Alfred Hitchcock, on va compartir protagonisme amb James Stewart i en la qual cantava Que sera sera (Whatever will be, will be), premiada amb l’Oscar a la millor cançó. També va entrar a la història de Hollywood amb comèdies romàntiques com Confidències de mitjanit (Michael Gordon, 1959), amb Rock Hudson, i per la qual va ser nominada a l’Oscar; Suau com el visó (Delbert Mann, 1962), amb Cary Grant, i La seva petita aventura, (Norman Jewison, 1963) amb James Garner. També són memorables els seus papers a Jane Calamitat (David Butler, 1953), film premiat amb un Oscar per la cançó Secret love ;al musical Young at heart (Gordon Douglas, 1954), que va interpretar amb Frank Sinatra, i al drama amb James Cagney Estima’m o deixa’m (Charles Vidor, 1955).

Al llarg de la seva carrera, Doris Day va participar en 39 pel·lícules, va enregistrar més de 650 cançons entre els anys 1947 i 1967 i va publicar una trentena de discos. La seva carrera musical va ser recompensada amb un Grammy a la seva trajectòria l’any 2008, i la cinematogràfica amb un Cecil B. DeMille. Els seus èxits discogràfics arriben fins fa pocs anys: el recopilatori de temes inèdits My heart va entrar en les llistes dels més venuts al Regne Unit el 2011.

Conflicte de valors

Doris Day va néixer el 3 d’abril de 1922 a Cincinnati. La seva formació artística va començar als 14 anys, quan va marxar a Califòrnia per convertir-se en ballarina, però un accident de cotxe en el qual es va trencar la cama dreta l’hi va impedir. Als 16 anys es va concentrar en ser cantant amb Les Brown, un dels principals directors d’orquestra d’aquell moment, i va enregistrar el seu primer gran èxit, Sentimental journey. Va ser aleshores quan va adoptar el seu nom artístic, després que l’hi suggerís un músic que l’havia sentit cantar el tema Day by day. Va debutar en el cinema el 1948 amb Idil·li en alta mar : la pel·lícula va ser un èxit i el tema que hi interpretava, It’s magic, va ser nominat a l’Oscar. L’últim film de Doris Day va ser la comèdia El nòvio de la mama (Howard Morris, 1968). Després va fer cinc temporades de la sèrie The Doris Day Show i es va retirar el 1973 conscient que els valors que transmetia no encaixaven amb els que havien arribat amb els canvis socials i sexuals. A més, per raons morals va rebutjar papers com la protagonista d’ El graduat, que finalment va interpretar Anne Bancroft.

La seva mort va ser considerada com la pèrdua d’una icona de l’època daurada de Hollywood, on va encarnar el paper simbòlic de nòvia virginal d’Amèrica. Malgrat que en una actualitat en què els feminismes i les seves denúncies de la cosificació de les dones ocupen un lloc central a l’agenda, ahir l’actriu era recordada com “la noia amb qui qualsevol home es voldria casar” i “la personificació del que és saludable”. “Marilyn Monroe, Elizabeth Taylor, Kim Novak? Totes serien problemàtiques. Doris Day seria fidel, comprensiva, directa, honesta i fins i tot una mica sexi”, va escriure a l’època un crític del Saturday Review. Ella mateixa va projectar la seva imatge d’innocent amb declaracions com aquesta: “M’agrada l’alegria. Vull portar roba bonica i estar bonica. Vull somriure i vull fer riure la gent. Això és tot el que vull. M’agrada. M’agrada ser feliç. I vull fer feliços els altres”.

La dona darrere el personatge

La vida personal de Doris Day va ser més convulsa: es va casar per primera vegada als 19 anys amb el trombonista Al Jorden, que més endavant va ser acusat d’haver-la maltractat. Amb ell va tenir el seu únic fill, Terry Melcher, el 1942. La parella es va divorciar un any després. Doris Day es va casar tres cops més, el tercer marit la va arruïnar i va quedar viuda una vegada. “La meva imatge pública està lligada de manera inamovible a la noia virginal i saludable d’Amèrica, la noia de la porta del costat, despreocupada i plena de felicitat -va escriure Doris Day en un llibre de memòries-. Una imatge, ho puc assegurar, més inventada que qualsevol paper que hagi interpretat. Però soc Miss Cinturó de Castedat, i això és tot”. Una altra de les seves frases més repetides era: “Com més estudio els éssers humans, més m’estimo els animals”.

El Hollywood en què va treballar Doris Day no només va marcar la imatge de la dona sinó també la masculina, i l’actriu es va convertir en una icona gai als anys 80 per la seva amistat amb Rock Hudson quan l’actor lluitava contra els estralls de la sida després de passar dècades a l’armari i d’haver fet pública la seva homosexualitat i la seva condició de seropositiu.

stats