MÚSICA

Paco Muñoz s’acomiada “suaument” dels escenaris

El cantautor tanca avui la seva trajectòria de directes amb un concert al Teatre Principal de València

Amb 79 anys al darrere, Paco Muñoz dirà adeu aquest dissabte als escenaris. Ho farà després de 43 anys i vint discos, catorze per a adults i sis per a infants. Haurà complert l’encàrrec que li va encomanar Joan Fuster, que després d’escoltar el seu primer treball per a nens, un repertori basat en la cançó tradicional, li va etzibar: “Fins que no en faces deu com aquest per ma casa no tornes”. “I els vaig fer, perquè allò era una penitència massa gran”, remarca Muñoz.

El cantautor, nascut a València el 5 de gener de 1939, reconeix que transita amb dificultat per aquest periple tan indefugible que és el comiat artístic. “Quan el 2008 el cardiòleg em va dir que s’acabava [Muñoz ha estat uns anys inactiu per prescripció mèdica] em va costar molt menys, perquè hi havia un motiu. Però ara, quan et veus bé i amb bona veu... costa”. El músic valencià atribueix aquesta resistència a la renúncia que suposa abdicar de l’estima del públic i, amb l’emotivitat que el caracteritza, evoca alguns dels moments més emocionants de la seva trajectòria “cantant davant de 22.000 persones, la gran majoria infants, al camp de futbol de la Murta d’Alzira durant una Trobada d’Escoles en Valencià o en una plaça de bous plena” de la seva ciutat.

L’última parada del viatge de Muñoz serà el Teatre Principal de València, on clourà aquesta nit una gira de divuit recitals que ha recorregut el país que més estima. Un amor que l’any 1994 el va impulsar a elaborar el pedagògic Romanç del Penyal, una peça on va bastir una tel·lúrica història d’amor, el teló de fons perfecte per citar fins a 27 espais naturals del País Valencià. Menys arbòria va ser la compromesa i didàctica lletra de Qui dirà la nostra història?, de 1984. Completa aquest podi l’exaltada Què vos passa valencians?, un crit identitari parit l’any 1977 que va encapçalar el seu primer disc, La llibertat la picaren.

Per apaivagar la síndrome d’abstinència de l’escenari, Muñoz ja planeja elaborar tres treballs “només d’estudi”, entre els quals dos homenatges: un a la cantant grega Melina Merkuri i un altre a l’autor de Grândola, vila morena, l’himne de la Revolució dels Clavells, el portuguès José Afonso. L’últim disc planificat a hores d’ara pel cantautor pretén posar música als poemes de la valenciana Fina Girbés. Una tria gens casual, ja que Muñoz considera que el regal “més important” que ha rebut per dedicar-se a cantar és “conèixer i ser amic d'autors com "Vicent Andrés Estellés, Miquel Martí i Pol, Lluís Guarner o Joaquim Horta”. A ells ha dedicat la gira de comiat Estimats poetes, una predilecció natural en algú que va néixer al carrer Llibrers, i que com la majoria de creadors, ha convertit una part de la seva vivenda en un petit museu de records on destaquen fotografies de companys de viatge com Ovidi Montllor o pintures d'artistes com Rafael Armengol. Un atapeït espai que el nostre protagonista amenaça ampliar "perquè allí encara queden dos trossos de paret buits".

Paco Muñoz ha estat també un músic preocupat pel futur del País Valencià, un territori on assegura que “es comença a notar que hi ha un procés de canvi que especialment es manifesta en la cultura, la festa i la participació ciutadana”. També considera molt beneficiós el moment polític que es viu a Catalunya. “No sé si aconseguiran la independència, però sí que provocaran que el món democràtic espanyol faci una decantació i posi en dubte coses que fins fa poc temps ningú s’imaginava. Un procés de canvi acaba sent canvi per a moltes altres coses que sembla que no hi tenien relació. Estem en una situació que no m’agradaria morir-me ara, m’agradaria saber com queda el tema aquest”, diu.

Abans que es resolgui el futur de Catalunya, Muñoz podrà rebre l’estima del seu públic, que omplirà el Teatre Principal de València. L’objectiu serà compartit a una i altra banda de l’escenari: dir-se Un suau adeu. Ja ho va avançar Muñoz en el títol del seu penúltim disc.