Una Patti Smith de llegenda arriba a Porta Ferrada

Padrina del punk, poeta ‘beat’ i una de les grans músiques del segle XX, la cantant torna a Catalunya coincidint amb la traducció al català d’‘Auguris d’innocència’

Als efervescents anys 70, Nova York va reunir una irrepetible generació de músics que serien clau per a l’esdevenir de la música popular dels següents cinquanta anys. Començant cronològicament per la Velvet Underground i acabant amb el primer disc dels Ramones, entremig hi trobaríem Television, The Stooges, Iggy Pop, New York Dolls o les visites habituals de David Bowie. Tots ells compartint espais, públic i influències en una acumulació de talent incomparable i de la qual, amb el permís de Debbie Harry de Blondie, va sobresortir-ne especialment una dona, Patti Smith.

Artista multidisciplinària, poeta beat, íntima de Bob Dylan (va anar a recollir el seu premi Nobel) i feminista avançada a l’època, va revolucionar la indústria musical del moment amb el disc de debut de Patti Smith Group, Horses, considerat un dels grans àlbums rock de tots els temps. Icona del protopunk, Smith, a qui anomenaven Papisa, va publicar quatre discos durant els 70 i va desaparèixer la dècada posterior per dedicar-se a la seva família. Des de la seva tornada, l’artista de Chicago ha seguit fent discos, escrivint poesia furiosa, fent d’activista pels drets civils, col·leccionant premis (com el Nacional de literatura dels Estats Units per les seves memòries, Éramos unos niños, del 2010) i sent un referent per a dones de tot el món.

Ocupada fent gires des de la seva talaia de llegenda del rock, Smith, de 72 anys, torna a Catalunya tres anys després d’actuar als Jardins de Pedralbes. El motiu és el concert d’aquest vespre al festival de Porta Ferrada, una actuació sense excusa promocional, però amb molts divertimentos en forma de versions: dels seus adorats Rolling Stones -quan era adolescent n’estava obsessionada- a un vell amic dels anys 70 com Lou Reed, Neil Young o Jimi Hendrix. Tampoc hi faltaran alguns dels himnes de la seva carrera com Because the night, Dancing barefoot i Gloria, la cançó que obria Horses i que versionava, d’aquella manera, un tema dels Them de Van Morrison.

Patti Smith no és només notícia per la seva visita, també per la primera edició en català d’ Auguris d’innocència (LaBreu Edicions, 2019), un poemari del 2005 que es pot llegir en la versió original anglesa i la traducció al català, a càrrec de la poeta Laia Malo. “Aquests poemes treballen la llengua i les imatges amb una expertesa i una sensibilitat úniques, i ens deixen sentir una veu inconfusible”, explica la traductora, que destaca la “mística, brutal, rigorosa i esperançadora després d’una dècada d’experiències, viatges i lectures de tots colors”, i és que amb aquests poemes Smith trencava un silenci de deu anys: “La Patti que torna és una bèstia”, remarca Malo.

L’editorial Lumen també ha publicat el poemari en versió castellana, a més de reeditar El mar del coral (Lumen, 2016), un text que navega entre la prosa i la poesia dedicada un dels seus grans amics, el fotògraf Robert Mapplethorpe, amb qui Smith va viure a l’històric Chelsea Hotel de Nova York, autor de la icònica fotografia de portada del disc Horses. “La seva poesia alimenta, fa créixer i se’t transforma a dintre perquè escupis llum”, assegura la seva traductora al català. Versos de patiment “que canten i et fan cantar”.

Més continguts de