Pepe Carvalho estimula la imaginació d'una quarantena d'artistes

BarcelonaUna tortuga amb una pilota de futbol desgastada i desinflada com a closca i, al bell mig, un ganivet clavat. L’artista Santi Moix va crear aquesta obra després de llegir 'El delantero centro fue asesinado al atardecer', de Manuel Vázquez Montalbán, el volum número 14 de la serie Pepe Carvalho. La tortuga és el futbolista lesionat que protagonitza aquest llibre escrit el 1988, en plena Barcelona preolímpica i en què Montalbán parla de corrupció i de futbol. No és l'únic artista que s'ha inspirat en una de les aventures de Carvalho. A l’exposició 'Pepe Carvalho', que es pot veure a la Biblioteca Jaume Fuster fins a l’1 de març, es poden veure una quarantena d'obres.

"Volíem fer un homenatge a Montalbán, però és un personatge molt polièdric, havíem d’escollir un tema i vam decidir-nos per Pepe Carvalho, perquè és el seu personatge més internacional", explica el comissari de l’exposició, Gabriel Serrano. Cadascun dels artistes que es pot veure a l’exposició va rebre un llibre de Carvalho i amb tota la llibertat va crear una obra. "L'única limitació era la mida i fer-ho sobre paper, perquè volíem rescatar el romanticisme del llibre", assegura Serrano. La imaginació desbordada de Montalbán va donar molt de si. Carvalho tenia el costum de cremar llibres en cadascuna de les seves investigacions. Aquest fet és el que va decidir explotar José Luís Pascual, que va dibuixar el famós detectiu llançant llibres a la llar de foc. Sobre les flames (l'obra s'inspira en 'Los mares del sud) hi ha un quadre de Gauguin.

Roldán i la corrupció

Carvalho és un detectiu sorneguer, i el sentit de l'humor i l'esperit reivindicatiu de Montalbán també formen part de l'exposició. A Manolo Queijoo li van donar 'Roldán ni vivo ni muerto' (inspirada en el cas de l'exdirector de la Guàrdia Civil), i va dibuixar sobre l'escut i la bandera espanyola la paraula ES-PA-NÁ.

La proposta d'Eduardo Arroyo és més tètrica: va dibuixar la Laura, la víctima d''Historias de amor' i, a sobre, hi va col·locar un fèretre. Maïs va fer una gàbia per il·lustrar la claustrofòbia que pateixen els qui queden tancats al balneari de 'La gàbia d'or'.

Serrano no descarta que l'exposició creixi amb una nova obra després que l'escriptor Carlos Zanón anunciés que farà reviure el detectiu. "Quan vaig decidir fer l'exposició em vaig llegir tots els llibres de Carvalho per ordre cronològic i va ser molt evident que Montalbán utilitza com a excusa el detectiu per explicar l'evolució de la societat catalana, des dels anys setanta fins al canvi de mil·lenni", afirma el comissar de l'exposició. "Llegir Pepe Carvalho és conèixer la realitat", afegeix.

El detectiu, exagent de la CIA i gastrònom d'esquerres, es passeja per la Barcelona més sòrdida i també deixa entreveure el desencant de Montalbán. "Carvalho abasta una època que va de les utopies dels 60, quan el sexe lliure i tota la resta era possible, fins al desencantament dels 90. Va de les grans expectatives fins al fracàs d'aquestes mateixes expectatives, quan tornem a cardar amb condó i encara sense permís del Papa", va escriure Montalbán. El periodista, poeta i escriptor va publicar el seu primer Carvalho, 'Yo maté a Kennedy' el 1972, però la fama no va arribar fins al 1979, quan va guanyar el Premi Planeta amb 'Los mares del sud'. El 1981 es va emportar el Prix Internacional de Littérature Policienne i les novel·les de Carvalho es van traduir a molts idiomes.

L’exposició va començar a caminar a Frankfurt fa dos anys i ha recorregut diferents països europeus i ciutats espanyoles fins arribar a Barcelona, coincidint amb la BCNegra. Quan abandoni la biblioteca Jaume Fuster visitarà altres ciutats catalanes.