MÚSICA
Cultura 12/02/2015

Els Pets volen celebrar 30 anys amb una gira “trepidant”

El repertori dels concerts serà un repàs de la trajectòria del grup

Xavier Cervantes
3 min
Falin Cácers, Lluís Gavaldà i Joan Reig tres dècades després del primer concert.

BarcelonaDiu Lluís Gavaldà que un dels “avantatges d’un grup una mica dinosàuric” com Els Pets és que “sempre té un aniversari per complir”. Ara Gavaldà, Joan Reig i Falin Cáceres volen celebrar els trenta anys de la banda amb una gira que començarà el 17 d’abril a la sala Clap de Mataró i que s’allargarà fins a la tardor.

“Intentarem fer concerts en llocs on la gent no estigui asseguda, perquè amb el repertori que farem volem que el públic estigui dret”, explica Gavaldà. Importa el què i el com. “Venim d’una de les gires menys nostàlgiques d’Els Pets, perquè estava molt basada en els dos últims discos, L’àrea petita i Fràgil. Ara volem recuperar cançons antigues i mirar de fer-les d’una manera semblant a com les vam parir”, diu Gavaldà sobre el què. Pel que fa al com, el cantant d’Els Pets és rotund: “Portarem secció de vents, que feia vint any que no en dúiem, i tocarem un repertori trepidant perquè la gent suï la samarreta i balli”. També tindran un nou guitarrista, que encara busquen i que haurà de substituir David Muñoz, actualment de gira amb Jarabe de Palo.

La colla del rock i la de les motos

Els Pets van néixer el 24 de desembre del 1985, fruit de “l’avorriment davant la falta total de música moderna feta en la nostra llengua”, recorda Gavaldà, que pertanyia a una colla el nexe en comú de la qual era el rock. “Hi havia una altra colla que els agradaven les motos. Ells eren de Solo Moto i nosaltres de Popular 1 i Vibraciones”, afegeix sobre una època en què llegir una revista et situava en una colla o una altra. “Nosaltres anàvem a tots els concerts i ja ens ho passàvem bé veient Brighton 64 i Los Rebeldes, però ens feia ràbia que no hi hagués grups moderns. Érem els típics aficionats a la música que decideixen que també volen fer música però que no en tenen ni idea i es tiren a la piscina amb quatre acords”, afegeix.

Aquella capbussada ja dura trenta anys, en què el grup ha experimentat “una evolució molt profunda”. “No sé si som el grup més longeu del país, però sí que sé que musicalment som els que ens assemblem menys al que fèiem quan vam començar”, assegura. També ha canviat la manera d’abordar la política. “Al principi teníem un component polític i militant molt més pronunciat, i per això érem una rara avis. I ara que al país hi ha un posicionament polític més pronunciat, nosaltres treballem d’una manera no tan explícita, tot i que el nostre compromís no ha canviat”, diu Gavaldà, que també destaca que el disc més polític d’Els Pets és l’últim. “Sense fer-ne bandera, a les lletres de L’àrea petita hi ha un element que emmarca la cançó en la realitat social -explica-, i ens agrada fer-ho així perquè ningú pensi que vivim a les galàxies, que ja hi ha prou galàctics en aquest país, amb tota l’admiració cap a ells. Però tampoc volem participar en aquesta cursa que sembla que hi ha ara mateix de veure qui és més de la ceba i més radical”.

Una fàbrica d’automassatges

Trenta anys són també moltes cançons que expliquen qui és Lluís Gavaldà. “En les lletres queda bastant clar com sóc. Per exemple, Agost em descriu bastant bé, i és una de les cançons de què estic més content. També El que val la pena de veritat. Por defineix quina classe d’espècimen sóc. I A batzegades és un contrapunt no tan trist per definir-me. Sóc una persona bastant badoca, m’agrada molt mirar”, diu Gavaldà, que pel que fa a les xarxes socials s’estima més consultar Facebook que Twitter. “Facebook és una fàbrica d’automassatges molt ben pensada perquè n’extirpa els que no són amics teus. Però les xarxes són també un niu d’escurçons, perquè a Twitter els trols poden ser molt destructius”, explica.

Quan acabi la gira, Els Pets descansaran una temporada, però tornaran. “Tinc ganes de viure un temps a l’estranger, segurament a Londres. Estic treballant amb el piano i donant-hi voltes, a veure què en surt, i pensant sobre què volem fer i cap on podem anar com a grup”, diu.

stats