Publicitat
Publicitat

Dalí no és el pare de Pilar Abel

Les proves d’ADN demostren que no hi ha cap parentiu entre l’artista i la demandant

Salvador Dalí no és el pare de Pilar Abel. Aquesta és la conclusió de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses que ha analitzat les mostres biològiques de Pilar Abel i les obtingudes en l’exhumació de les restes mortals de l’artista empordanès el 23 de juliol. “Els resultats obtinguts permeten excloure Salvador Dalí com a pare biològic de María Pilar Abel Martínez”, diu l’informe que el jutjat de primera instància número 11 de Madrid va enviar ahir als advocats de la Fundació Gala-Salvador Dalí. Abel va reaccionar declarant que seguirà intentant “esbrinar” la seva identitat. “No hi preveig cap altre escenari”, va dir. El seu advocat, Enrique Blázquez, va precisar que ho seguirien intentant si les proves no s’han fet amb les garanties suficients.

Tanmateix, l’ADN deixa poc recorregut a la demanda de paternitat presentada per Abel i al judici previst per al 18 de setembre, i dona la raó a la Fundació Gala-Salvador Dalí, que ja havia advertit que tot plegat “no tenia cap mena de fonament”. Com va explicar al juliol el gerent de la fundació, Joan Manuel Sevillano, l’únic argument de la demandant era “una manifestació notarial d’una senyora, que diu ser amiga de la seva mare, i que va afirmar que el seu pare era Dalí”.

En una interlocutòria del 20 de juny, i atenent a la petició de l’advocat d’Abel, la jutge María del Mar Crespo havia considerat que era necessària l’exhumació del cos de Dalí per fer una prova de paternitat perquè no hi havia restes biològiques ni objectes personals sobre els quals practicar les anàlisis. Per això va ordenar-ne l’exhumació, que es va fer el 23 de juliol al Teatre-Museu Dalí de Figueres. L’ordre de la jutge va ser molt criticada per la fundació, que considerava que abans de fer efectiva l’exhumació calia sol·licitar més proves a la demandant, com ara una anàlisi comparativa de l’ADN d’Abel amb el del seu germà i el seu pare legal. Tanmateix, la jutge va donar credibilitat a la declaració d’Abel i va decidir exhumar el cos de Dalí.

“Cap sorpresa” per a la fundació

El dictamen de l’Institut de Toxicologia no és “cap sorpresa” per a la fundació, que en un comunicat fet públic ahir recordava que en cap moment “no hi ha hagut cap indici de veracitat d’una pretesa paternitat”. “Es confirma que aquesta decisió judicial inusual i injustificada de practicar l’exhumació ha estat totalment inadequada i desproporcionada, i es posa en evidència la seva total improcedència i la inutilitat dels costos i perjudicis de tota mena que ha ocasionat, respecte als quals la fundació reitera la seva reserva expressa d’accions”, afegeix el comunicat. De fet, la Fundació Gala-Salvador Dalí ja havia assegurat al juliol que estudiaria la possibilitat de reclamar una compensació pels “perjudicis” que ha ocasionat l’exhumació. També advertia que analitzaria si s’ha comès “un error judicial”, perquè abans d’exhumar un cos hi ha d’haver prou indicis que ho justifiquin, i, segons la fundació, en aquest cas no n’hi havia.

Tot i el judici previst per al 18 de setembre, el resultat de les proves d’ADN pot dur la jutge a desestimar la demanda, i fins i tot a no imposar el pagament de les costes a Pilar Abel si valora que no hi hagut mala fe. No seria la primera vegada que la justícia desestima una demanda d’Abel, que l’any 2005 va presentar una querella contra Javier Cercas perquè considerava que l’escriptor s’havia burlat d’ella amb el personatge d’una pitonissa que apareix a la novel·la Soldats de Salamina. Segons Abel, que es presenta com a “parapsicòloga” i treballava de vident amb el sobrenom de Jasmine, Cercas s’havia inspirat en ella i la descripció que en feia al llibre li comportava una pèrdua de reputació i credibilitat. Abel reclamava una indemnització de 70.000 euros. El jutjat de Girona va arxivar la denúncia el gener del 2006.

Si les proves d’ADN haguessin confirmat el parentiu entre Abel i Dalí, ella hauria pogut reclamar a l’estat espanyol una part del llegat del pintor empordanès, la corresponent a la llegítima, que representa el 25% de tot el patrimoni que tenia l’artista en el moment de la defunció.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT