CINEMA

Quentin Tarantino a Canes: “Rebutjo la teva hipòtesi”

El director considera “insondables” els crims de Manson

'Erase una vez en Hollywood', la nova pel·lícula de Quentin Tarantino, va tenir una gran acollida dimarts en la seva estrena a Canes. Però, tot i així, el director no estava per romanços en la trobada amb la premsa celebrada ahir, i quan van preguntar-li per què Margot Robbie no tenia més diàlegs o presència en la pel·lícula, Tarantino va contestar amb un sec “rebutjo la teva hipòtesi” que va congelar l’ambient de la sala. I no va ser l’única resposta tallant del director al llarg d’una roda de premsa en què també van saltar espurnes quan van preguntar-li per la violència contra les dones o per Roman Polanski, que era el marit de Sharon Tate.

Era inevitable que sortís el tema, ja que l’assassinat de Tate a mans dels acòlits de Charles Manson és un dels elements amb què juga la pel·lícula. Tarantino va explicar que admira Polanski, sobretot pel seu film La llavor del diable, però que no havia contactat amb ell per comentar-li com pensava abordar la tragèdia. I sobre els dubtes que tenia a l’hora d’explicar històries basades en personatges reals, va oferir un lacònic “cap” per resposta.

Podria semblar que el director estava molest, però el més probable és que no vulgui entrar en detalls que revelin més del compte de la trama. No va tenir problemes, per exemple, per opinar sobre l’interès que segueix provocant la massacre instigada per Manson: “Ens fascina perquè és insondable. Hi ha moltes investigacions sobre els crims, llibres, documentals... Però com més indagues sobre l’assumpte, sobre com Manson va ser capaç de dominar aquells nois, més obscur resulta tot plegat”. Tarantino, això sí, va compartir una anècdota personal relacionada amb la secta de Manson: “Als sis any vaig anar a fer un passeig a cavall amb la mare, i no n’estic segur però és possible que lloguéssim els cavalls al ranxo on vivia Manson”. I sobre la seva època favorita per viure, ho té molt clar: “Qualsevol sense mòbils”.

La comèdia coreana salvadora

Després de tragèdies familiars, drames romàntics, sectes satàniques i terrorisme islàmic, la premsa acreditada a Canes va agrair infinitament que el festival programés ahir una comèdia. I encara més una comèdia tan perfecta i estimulant com Parasite, la imprevisible sàtira social de Bong Joon-ho, que ahir va provocar més ovacions espontànies durant la projecció que cap altre títol en competició. El coreà construeix una metàfora poderosa de les diferències de classe a partir de la història d’una família sense recursos que veu l’oportunitat de millorar la seva posició quan el fill té un cop de sort i comença a donar classe a la filla adolescent d’una família rica. A partir d’aquí, la pel·lícula desplega una història extraordinària i plena de girs que no veus venir, mescla de gèneres i canvis de to, una mena d’invasió domèstica en què la família humil es va infiltrant en la vida dels rics ocupant les feines del servei domèstic.

Després de la hollywoodenca Okja, Bong Joon-ho retorna magistralment al cinema coreà amb una història més fatalista del que sembla al principi i en què les rialles es van congelant en un gest d’esglai a mesura que avança el film. Com a Snowpiercer, a més, el director utilitza de forma brillant els espais per reflectir les estructures socials, arrelades molt profundament. No guanyarà la Palma, però el premi al millor guió no se li pot escapar.

Més continguts de