Cinema

Rojos, fatxes i zombis a la Guerra Civil de Sitges

'Malnazidos', de Javier Ruiz Caldera i Alberto de Toro, inaugura la 53a edició del festival

El 1938, en plena Guerra Civil, un grup de nazis va posar a prova un gas experimental que va convertir en zombis els habitants d'una petita vall situada en la zona de ningú entre el bàndol republicà i el nacional. Que no s'esverin els historiadors, que no es tracta d'un episodi oblidat de la guerra, sinó de l'argument de Malnazidos, la pel·lícula de Javier Ruiz Caldera i Alberto de Toro que aquest dijous ha inaugurat el Festival de Sitges injectant dosis generoses de cinema fantàstic, acció i esperit pulp en l'imaginari del conflicte bèl·lic. Dir que Malnazidos no és la típica pel·lícula sobre la Guerra Civil és quedar-se curt: el seu heroi és un oficial del bàndol nacional (Miki Esparbé) que acaba unint forces amb un grup de soldats republicans per fugir dels zombis i enfrontar-se plegats als pèrfids científics nazis. És, doncs, un tebeo fantàstic d'acció amb tocs de terror i molta comèdia. És a dir: pur Sitges.

La història parteix de la novel·la de Manuel Martín Noche de difuntos del 38 (Dolmen), però adaptada lliurement i alleugerida de cruesa amb un to més lúdic i aventurer. “El llibre té algun detall gamberro però gens de comèdia, tota la que hi ha a la pel·lícula és nostra”, diu De Toro. Però, com subratlla Ruiz Caldera, conegut sobretot per comèdies com Tres bodas de más o Superlópez, “qui vagi a veure-la esperant una comèdia pura sortirà decebut": "Essencialment és una pel·lícula d'aventures i per trobar el to ens hem inspirat en l'humor de la saga Indiana Jones, La jungla de vidre o Depredador, a la qual dediquem un homenatge en els crèdits finals”. Un altre referent dels directors és John Carpenter, al qual pispen un dels temes de la banda sonora de Vampirs de John Carpenter. “Però no volíem fer una pel·lícula referencial ni caure constantment en l'homenatge cinèfil o comiquero”, diu De Toro. Bona prova d'això és que el nom del protagonista, Jan, no és cap homenatge al pare de Superlópez. “És el nom que té al llibre, de debò”, diu Ruiz Caldera.

Els codirectors estan especialment satisfets d'haver aconseguit que en una pel·lícula tan poblada de personatges com Malnazidos –Luis Callejo, Aura Garrido, Álvaro Cervantes i Dafnis Balduz, entre d'altres, interpreten soldats republicans– tothom tingui “el seu moment” i no estiguin simplement figurant. “És la clau perquè una pel·lícula sigui realment coral. No n'hi ha prou amb tenir molts personatges”, diu Ruiz Caldera. Però qui més porta el pes de la història és, òbviament, un Esparbé que, a més d'interpretar un heroi d'acció atípic, un antic advocat i poc amant de la disciplina militar, també va agafar protagonisme darrere les càmeres. “Li dèiem el tercer director –explica De Toro–. Abans del rodatge va fer una barbacoa amb els actors a la qual no ens va convidar i se'ls emportava sovint a sopar. Va aconseguir que els actors fossin una pinya i tinguessin una sensació de grup clau per a la pel·lícula”. “I en pantalla desplega un carisma brutal –afegeix Ruiz Caldera–. Potser no el treu gaire sovint perquè no li han donat papers per fer-ho, però nosaltres teníem clar que ho podia fer. I va tenir molt bona química amb l'Aura [Garrido]... Tant dins com fora de la pantalla”.

Els directors són conscients que les tensions ideològiques de la Guerra Civil es poden projectar perfectament al nostre present de polarització extrema i que d'un film en què fatxes i rojos lluiten units contra un enemic comú se'n faran lectures polítiques, però asseguren no haver volgut analitzar la història en aquests termes. “ Malnazidos és una pel·lícula d'aventures, no de política. Moltes pel·lícules que ens agraden fan servir el gènere fantàstic com a excusa per parlar de la societat i el món, però a nosaltres el conflicte ens interessava com a teló de fons. S'ha fet molt cinema per mostrar la realitat d'aquest conflicte, però nosaltres volíem fer una proposta de pur gènere fantàstic amb codis molt diferents dels d'una pel·lícula realista”, explica Ruiz Caldera. “A més, que el protagonista fos republicà hauria sigut el més tòpic i fàcil –apunta De Toro–. Ens sembla més original i interessant que sigui nacional, tot i que evidentment no és el típic militar nacional”. Tot així, reconeixen que qui vulgui llegir entre línies podrà treure conclusions: “El títol, més enllà del significat obvi, també parla dels nostres personatges, persones a les quals moltes vegades la guerra va determinar el destí en funció del lloc on havien nascut –diu Ruiz Caldera–. I això pel·lícules com La vaquilla ja ho van abordar des de l'humor”.

Dos amics de l'Escac

Malnazidos és la primera pel·lícula que dirigeixen junts Ruiz Caldera i De Toro i el debut d'aquest últim com a director, però ja fa temps que col·laboren, ja que De Toro és el muntador de totes les pel·lícules de Ruiz Caldera. “Ens vam conèixer a l'Escac, em sembla que parlant de còmics, però ens vam fer bons amics després de l'escola –recorda el director d' Anacleto: agente secreto–. I quan vaig debutar amb Spanish movie volia fer-la amb gent de l'Escac i, en aquell moment, ell era el muntador que més despuntava, l'únic que havia treballat en pel·lícules”. La preproducció de Malnazidos va ser tan intensa que no van arribar a asseure's per repartir-se les tasques de direcció, però a l'hora de la veritat es van entendre a la perfecció. ¿Tant que fins i tot repetirien? “I tant, ens agradaria molt tornar a dirigir junts”, diu Ruiz Caldera. “A la meitat del rodatge els actors ens van dir una cosa molt bonica: s'havien adonat que la codirecció funcionava perquè anaven a parlar amb el director que tenien més a prop, sense importar qui fos dels dos. Es veu que ens havien posat a prova i sempre els dèiem el mateix”.