També es pot fer safareig amb els músics catalans

Barcelona“Si pots parlar de la vida sexual del Mick Jagger, per què no pots fer-ho de la del Gerard Quintana?”, pregunta el periodista Pep Blay. I això, però no només això, és el que fa al llibre Les cançons de la nostra vida (Rosa dels Vents), recull de les anècdotes, històries i safarejos que hi ha darrere de moltes cançons catalanes, d’ El testament d’Amèlia i Els segadors a Bon dia dels Pets i Quan tot s’enlaira de Txarango. I, sí, hi ha safareig i interpretacions personals d’algunes lletres, però Blay adverteix que és “bastant blanc”, que no és un esbudellament rosa sense solta ni volta. “Hi ha morbo, és divertit, però fa molts anys que conec la majoria de músics i sé molt bé fins on puc explicar. No crec que s’ofengui ningú”, diu.

L’origen del llibre és la col·laboració que Blay ha fet al programa de TV3 Divendres, on explicava “les històries i anècdotes que s’amaguen darrere de cançons, tant catalanes com espanyoles i internacionals”. Va arribar un moment que ja en tenia tantes que va pensar que disposava d’un material “prou xulo”, al qual podia afegir tot el que ha recollit al llarg de trenta anys de dedicació al periodisme musical, inclòs el que va fer servir als llibres Sopa de Cabra. Si et quedes amb mi (2002) i Els Pets. Cara a cara (2003). “De les anècdotes que surten al llibre, potser el 50% ja les havia explicat a la tele”, precisa.

“Cadascuna d’aquestes històries té gràcia; són d’aquelles que quan estàs sopant amb amics les expliques i la gent s’ho passa bé i riu”, diu Blay. Per exemple, que Llença’t, de Lax’n’Busto, en realitat és una cançó inspirada en El llibre tibetà de la vida i de la mort, i que per tant cal interpretar-la en clau budista. O que Quan tot s’enlaira és la història d’un trapezista, tot i que ha esdevingut un himne independentista arran de la utilització que TV3 en va fer per acompanyar les imatges aèries de la Via Catalana.

Certament curiós és el cas de Lola, de Pastora, de la qual a Puerto Rico van fer una lectura inesperada per culpa del vers “ buscando follón ”. Allà follón s’entén com a derivada de follar, i com que Dolo Beltran havia explicat que la cançó reflectia una vivència personal, alguns periodistes de l’illa van donar per fet que ella havia fet de prostituta.

Una de les singularitats de Les cançons de la nostra vida és el relat literari, i això el diferencia d’assajos prescriptors com 501 cançons catalanes que has d’escoltar abans de morir, de Jordi Bianciotto. “El Jordi i jo som molt amics, i el seu llibre me’l vaig mirar i de fet el cito. La diferència bàsica és que el llibre del Jordi és un catàleg de cançons que segons el seu criteri són imprescindibles, i certament són les millors de la música catalana. En canvi, jo no he partit de les cançons sinó de les històries que en sortien”, explica Blay.

Un cançoner potent

Segons l’autor, una de les conclusions del llibre és que “tenim prou cançoner perquè qualsevol sentiment en qualsevol moment pugui ser expressat en una bona cançó”. “Ja han passat tres grans generacions: la Nova Cançó, el rock català i el pop català independent, a més de la rumba i el mestissatge. Ja tenim prou bagatge”, diu Blay, alhora que reconeix que aquest llibre no l’hauria pogut escriure fa deu anys. “El record emotiu és bàsic perquè una cançó sigui una cançó de la nostra vida”, diu Blay, que tanca el repàs de xafarderies amb Manel i Els Amics de les Arts.