Últim intent per reparar les víctimes del franquisme

ERC porta al Congrés una reforma completa de la llei, que defensarà per a una Catalunya independent

Deu anys després de l’aprovació de la llei de la memòria històrica, el Congrés de Diputats reobre el debat sobre el reconeixement de les víctimes del franquisme i els símbols de la dictadura. La setmana que ve es debatrà al ple, a instàncies d’ERC, una reforma completa de la norma aprovada pel govern de Zapatero el 2007 i que actualment està en via morta després que el PP la deixés sense pressupost. Amb la fi de la majoria absoluta de Mariano Rajoy, els republicans confien, almenys, poder començar a tramitar una llei més ambiciosa que, per primer cop, tingui en compte la reparació de les víctimes i obligui l’Estat a qualificar la repressió franquista de crim contra la humanitat.

El portaveu republicà al Congrés, Joan Tardà, reconeix a l’ARA que la llei és de màxims, però defensa que és l’últim intent que fan a Madrid per fer prevaler els principis de la justícia universal. ERC ja va presentar aquesta llei el 2008. Llavors, tant IU com el PSOE la van rebutjar. Ara confien que PDECat, PNB i IU rectifiquin i, juntament amb Podem, hi votin a favor per retratar populars i socialistes. Per a Tardà és un text que pot servir de base per “introduir en el procés constituent català, de cara a la construcció de la República, els deures respecte a la reparació de les víctimes catalanes” i també les de l’estat espanyol.

Crims contra la humanitat

Reconeixement jurídic de les víctimes de la repressió franquista

L’objectiu principal de la llei és esmenar una mancança de la llei de la memòria històrica de Zapatero: el reconeixement jurídic de les víctimes. Considera que ho són totes les persones que van patir execucions, penes, sancions, detencions, tortures, exilis, desterraments, depuracions i confiscacions o qualsevol altra forma de repressió. Es tracta d’una peça fonamental perquè tant elles com els seus beneficiaris puguin sol·licitar la reparació i acollir-se a la justícia universal de l’ONU. També demana la reparació de tots els béns i propietats decomissats, del paper moneda republicà i dels documents confiscats, a més d’un perdó públic per part del rei.

Anul·lació de les sentències

Restitució de la memòria de l’expresident Lluís Companys

La llei estableix l’anul·lació de totes les sentències contra membres de la lluita antifranquista dictades durant la dictadura i, principalment, la de l’expresident Lluís Companys. I afegeix que el cap d’estat ha d’entregar l’ordre d’anul·lació al president de la Generalitat.

Lluita armada

Reconeixement jurídic i moral de tots els morts fins al 1978

És, de lluny, la proposta més polèmica de la llei, i s’ha convertit en un punt infranquejable per a qualsevol dels grans partits espanyols: el reconeixement jurídic i moral de totes les persones que van formar part de la lluita armada antifranquista. La reforma d’ERC no especifica quines organitzacions hi entrarien -per tant, s’obriria als maquis, ETA, els Grapo i Terra Lliure- i reconeix el dret a una indemnització de 135.000 euros per a totes les persones que van morir per la repressió franquista lluitant contra la dictadura fins al 1978. També proposa un homenatge a les Brigades Internacionals.

Obertura de les fosses

L’Estat té el deure de pagar-ne tots els costos i de crear un banc d’ADN

Deixa clar que l’obertura de fosses ha d’anar a càrrec dels pressupostos generals de l’Estat i que en cada cementiri on s’exhumin cossos s’hi ha de penjar una placa d’homenatge.

Genocidi lingüístic

Partides pressupostàries per fomentar la normalització

Es reconeix “el genocidi lingüístic contra les llengües i cultures basca, catalana, gallega, occitana, aragonesa i asturiana” i es demanen partides especials per fomentar-les.

Simbologia de la dictadura

Convertir en museu el Valle de los Caídos i els centres de repressió

La norma dona a l’Estat un any de termini per retirar tota la simbologia de la dictadura. També estableix que el Valle de los Caídos es converteixi en museu, com també que s’ha de convertir la seu de la Policia a la Via Laietana, que va ser lloc de tortures, en un centre de documentació dels òrgans policials de la repressió política a Catalunya.

Més continguts de