Un amulet, una daga i uns rems, l'aixovar funerari de Tutankhamon

MàlagaUn escarabeu –un amulet amb forma de escarabat–, una daga o uns rems són alguns dels molts objectes que podien compondre un aixovar funerari en l'antic Egipte, com revela el llibre 'Tutankhamon. Vida i mort d'un faraó', de Christiane Desroches Noblecourt. "Hi havia una gran quantitat d'objectes entre les venes de la mòmia de Tutankhamon, pel costum egípci de posar-hi petits amulets a mesura que anaven embolicant el cos", ha afirmat en una entrevista l'egiptòleg José Miguel Parra, autor de la traducció de l'obra de Desroches, publicada per l'editorial Confluències.

Cada objecte tenia un significat. Mentre que la daga de ferro tenia com a fi protegir el difunt, l'escarabeu se situava prop del cor, un òrgan que mai s'extreia del cos perquè se suposava que era la clau per arribar al més enllà. La presència de rems entre les fustes que protegien els sarcòfags havien de servir perquè què el faraó "pogués desplaçar-se en el més enllà, que es creia que era un món governat per les aigües del Nil" .

El llibre de Desroches Noblecourt, publicat per primera vegada el 1963, a més de descriure l'aixovar trobat a la tomba, descoberta el 1922, l'obra relata el poc que se sap de la vida de Tutankhamon, que va arribar al tron al voltant dels 10 anys i va morir amb uns 18.

Desroches Noblecourt (1913-2011), considerada una de les grans mestres de l'egiptologia, va estudiar a la Sorbona i va convertir-se, el 1938, en la primera dona que va dirigir una excavació. Durant l'ocupació alemanya de París es va unir a la Resistència francesa per salvar els tresors egipcis de les mans nazis, i va arribar a ser detinguda quan portava un missatge a un cap d'aquest grup. Més tard seria l'artífex que els monuments de Núbia es salvessin de ser inundats per la construcció de la presa d'Assuan, per la qual va demanar el suport de la Unesco i va aconseguir el trasllat d'alguns d'aquests temples, com el de Debod, que es pot visitar a Madrid.