Al Tall s'acomiada i València els homenatja

ValènciaEl pati de butaques de l'auditori del Palau de Congressos de València es va quedar petit divendres per acomiadar un dels grups més importants de la música en català. Gairebé 1.500 persones van voler acompanyar Al Tall en un últim concert molt especial que va posar punt final a 38 anys de trajectòria. El grup plega veles, però la seva música quedarà per sempre en la memòria col·lectiva dels valencians gràcies a l'extens llegat de cançons que deixen.

El del divendres no va ser un concert habitual. Va ser més una cita còmplice entre Al Tall i el seu públic que va fer palès un afecte mutu forjat durant gairebé quatre dècades de discos. La càrrega emocional que tenia el comiat va eclipsar qualsevol mancança musical que va poder haver-hi per culpa de les constants entrades i sortides d'artistes de l'escenari o per la dificultat d'encaixar diverses veus en una mateixa cançó.

Amb tot, durant les dues hores i mitja que va durar el concert, el públic va gaudir d'un repertori que va repassar les diferents etapes musicals del grup. Durant la primera part de l'actuació es van interpretar cançons d'Al Tall convertides en autèntics himnes populars com Darrer diumenge d'octubre , Processó , Romanç de cec i Lladres que entreu per Almansa . Ja la primera de les dues versions que es van cantar del Cant dels maulets va fer aixecar el públic dels seients, que va cantar i ballar com si fos l'última vegada que el podria escoltar en directe.

Després de fer un repàs pel seu últim disc, Vergonya, cavallers, vergonya , Al Tall va tornar a fer un salt enrere en el temps. Va ser llavors quan es va viure un dels moments de més contrast del concert, i també dels més emotius. L'alegria del Viurem va donar pas a la solemne i emocionant A Miquel Grau , dedicada al jove alacantí assassinat el 1977. Sense música, Al Tall cantava mentre la gent, espontàniament, es posava en peu en senyal de respecte.

Amb el cor encara encongit, Al Tall enfilava la recta final del concert no sense abans interpretar una cançó inèdita que parodia Rita Barberá i les conegudes Cançó de la llum i Xavier 'el coixo' . Només quedava la traca final, reservada per a la cançó Tio Canya , que malauradament no ha passat mai de moda en els seus 38 anys de carrera, i El cant dels maulets , ara interpretada només per Al Tall. Després dels bisos, van decidir que la seva cançó de comiat dels escenaris seria, aquesta vegada, un autèntic himne, la Muixeranga , a la qual ells van posar lletra i que va sonar mentre la Nova d'Algemesí carregava una torre de cinc.

Una forta i llarga ovació va posar punt final a l'últim concert d'Al Tall. Vicent Torrent i companyia deixen els escenaris, però la seva música mai deixarà de sonar a les places i carrers del País Valencià.