Amsterdam recupera la seva catedral d'art

The New York Times / AmsterdamDes de la seva inauguració el 1885, el Rijksmuseum és el gran cofre del tresor de la pintura de l'edat d'or holandesa, ple d'obres de mestres com Rembrandt, Vermeer, Jan Steen i Frans Hals. El museu, un edifici descomunal dissenyat per Pierre Cuypers, és una excèntrica fusió de l'arquitectura gòtica i renaixentista que al llarg dels anys es va expandir per guanyar espai amb una sèrie d'afegits indescriptibles, de sales i de patis. El resultat va ser una estructura antiquada i ineficient incapaç de sostenir la creixent col·lecció del museu i la xifra de visitants, que també anava en augment. Per això, el 2003, el Rijksmuseum va tancar per sotmetre's a un canvi d'imatge molt necessari.

Ara està a punt de reobrir, el 13 d'abril -en el que serà probablement l'últim acte oficial de la reina Beatriu-, després d'una renovació que ha durat cinc anys més del previst amb un cost de prop de 400 milions d'euros, desenes de milions més del pressupost inicial. Així i tot, el museu ha recuperat gran part del seu esplendor del segle XIX, però amb un sistema d'il·luminació i unes tecnologies del segle XXI. Sobre l'endarreriment de les obres, Wim Pijbes, el director del Rijksmuseum, va dir que el projecte va resultar ser molt més complicat del que s'esperava. "El museu és monumental, i s'ha sotmès a una transformació de dalt a baix", explicava, al seu còmode despatx, ubicat en una vil·la de maó vermell amb vistes al museu. "Amsterdam és la ciutat dels canals i no es pot fer un forat a terra sense mullar-se. El Rijksmuseum també és un museu nacional i, com que s'havia de negociar amb el govern, les coses porten el seu temps".

Els arquitectes espanyols Cruz i Ortiz, que van guanyar un concurs per a la renovació del museu, van eliminar les intervencions que s'havien fet, van recuperar l'aspecte original que Cuypers va voler donar a les galeries i van restaurar detalls ornamentals que s'havien fet malbé al llarg dels anys. La senzillesa dels seus dissenys i la fidelitat a la tradició van tocar la fibra sensible dels funcionaris del museu.

"No calia ampliar el museu -va dir Pijbes-. És prou gran. Té les mateixes dimensions que abans. Sóc un sibarita, però no m'agraden massa plats. Vull que ens centrem i que només tinguem el millor del millor. Crec en el poder de la simplicitat". El Rijksmuseum renovat ha guanyat una nova entrada, un pavelló per exposar art asiàtic, un espai d'exposició a l'aire lliure, botigues, restaurants, espais educatius i una biblioteca renovada. Els afegits discordants han desaparegut.

En una renovació espectacular, els dos patis interiors del museu s'han convertit en un sol atri, després d'enfonsar-los per sota del nivell del terra. És aclaparador, un espai de més de 7.000 metres quadrats ple de llum, amb sostres de llum i paviments de pedra portuguesa polida. És la cara pública del museu i, com la Sala de les Turbines de la Tate Modern de Londres, es pot visitar de franc (l'entrada al museu costarà gairebé 15 euros). Aquest serà punt de trobada urbà on es faran actuacions i s'hi col·locaran instal·lacions artístiques.

Pijbes espera que el museu renovat atregui entre 1,75 i 2 milions de visitants a l'any, una xifra que podria col·locar el Rijksmuseum entre els 20 museus més visitats d'arreu del món. L'any abans de tancar, el 2002, va rebre 1,3 milions de visitants. Durant les obres, l'ala Phillips del museu va mantenir-se oberta amb una selecció dels grans hits -inclosa la Ronda de nit i La núvia jueva , de Rembrandt, i La lletera , de Vermeer-, que van atreure, segons els índexs anuals de The Art Newspaper , prop d'un milió de visitants.

Fa pocs dies el museu estava ple de conservadors i tècnics que instal·laven les obres. Taco Dibbits, el director de les col·leccions, va dir que els conservadors intentaven explicar una història mitjançant el muntatge. "En lloc de barallar-nos amb l'edifici, hem abraçat i hem acceptat les seves excentricitats", va dir". El Rijksmuseum "va ser construït com a museu nacional, no només com a pinacoteca, i volem que el públic capti el sentit de la seva història, mirant les pintures, les peces de mobiliari i els objectes decoratius que van ser concebuts a la mateixa època".

En comptes de separar la pintura de, per exemple, els tapissos, els mobles o l'argenteria, com van fer abans, els conservadors han decidit explicar la història de l'art holandès des de l'Edat Mitjana fins al segle XXI a través de 8.000 obres distribuïdes en quatre plantes. "Mira que bé que queda aquest armari preciós del segle XVII que va ser construït al mateix temps que una pintura de Rembrandt i que una safata de plata de Lutma!", va afegir Dibbits sobre un destacat orfebre del segle XVII. "Aquests artistes eren amics, i aquesta és una manera perquè la gent capti de debò l'esperit d'aquell temps".

Les fitxes de cada peça estan en neerlandès i en anglès. A part de les galeries tradicionals, hi ha sales plenes de curiositats, com cases de nines i maquetes de vaixells del segle XVIII, i una galeria està dedicada a les llanternes màgiques del segle XVIII. Un dels espais del museu que crida més l'atenció és una biblioteca d'història de l'art de tres pisos construïda amb ferro forjat que obrirà les portes per primera vegada. Els visitants portaran iPads perquè van creure que posar ordinadors dins la sala "la contaminaria visualment", segons Dibbits.

Els artesans van trigar nou anys a pintar els pilars decoratius i el sostre del gran vestíbul del museu, on també s'ha restaurat una vidriera. No obstant això, el cor del museu és la Galeria d'Honor, un espai porticat ple de pintures de Rembrandt, Vermeer, Hals i Steen, així com Pieter de Hooch, Aelbert Cuyp i Johannes Verspronck. No obstant això, no tot és de l'època. L'artista britànic Richard Wright va ser l'encarregat de dissenyar el sostres laterals de la La ronda de nit de Rembrandt, que són universos d'estrelles negres. "Cuypers va dissenyar tot el museu al voltant de La ronda de nit , i volíem respectar-ho -va dir Dibbits-. Encara és al lloc on el públic el pot veure millor".