Anímic posen música a un paisatge en guerra

BarcelonaDurant una dècada Anímic han consolidat un estatus de banda respectable, elogiada per companys de professió i reconeguda pels programadors de festivals. Un bon exemple de la magnitud d'aquesta estimació és el grup de Facebook Una esquena nova per a la Louise , una campanya per recaptar fons perquè Louise Sansom, cantant i ara bateria d'Anímic, pogués fer front a una operació de columna, que finalment es va fer sense problemes. La iniciativa solidària va incloure un concert a l'Apolo en què van participar Sílvia Pérez Cruz, Refree, Mishima i Za!, entre d'altres.

Més enllà de l'estimació personal, els Anímic han aconseguit un respecte musical treballant des de Collbató un folk obscur de caràcter intimista, un univers estètic que ha canviat en l'últim any. Així ho demostra Hannibal (BCore, 2013), un disc que obre les portes al soroll i que vol transmetre "la cruesa del moment", segons explica Sansom.

Era l'hora d'atiar el foc

"És impossible que la realitat no ens afecti. La gent està molt enfadada i té ganes d'escoltar música que encaixi amb l'angoixa que sent", assegura Ferran Palau, guitarrista i cantant d'una banda que, a més de Sansom, completen Miquel Plana (baix), Núria Monés (guitarra) i Juanjo Montañés (teclats). Anímic són ara un quintet després que marxés el bateria Roger Palacín. El canvi en les baquetes ha sigut "determinant" en el tomb musical del grup. "La Louise toca molt fort i hem hagut d'apujar el volum dels amplificadors", diu Palau. "També és una bateria més mínima, amb menys elements, i això ha obert més espai per als altres instruments", precisa Plana. Tot plegat ha ajudat a concretar un desig. "Ens venia de gust afegir una mica de violència sonora. Durant molts anys hem treballat el silenci, i l'hem arribat a controlar en directe, però ara estem entusiasmats amb el soroll", explica Palau, que tanmateix defensa que Hannibal "no deixa de ser un disc de pop assequible per a tothom".

Sansom vol deixar clar que el canvi no és una decisió sobtada, sinó que es va forjar durant la gira del disc anterior, Hannah (2011). "Sempre havíem sigut molt de tocar asseguts una música molt tranquil·la, però en els concerts de Hannah vam començar a improvisar i vam veure que sortia un altre foc. Ni millor ni pitjor, però era nou. I teníem ganes d'atiar aquest foc", diu Sansom, que marca "ritmes de guerra", com tambors tribals que alerten sobre un futur hostil.

El nou so respon també a la necessitat de comunicar el malestar rebaixant el to metafòric en cançons com ara Shoot em up que, com diu Plana, suggereix que a vegades "no hi ha altre camí" que la violència, tot i que Palau assegura que no estan "defensant la violència". De fet, les imatges de la devastació d' El crani i la serp i Hannibal conviden a pensar que els Anímic d'aquest disc, més que participar en una batalla, componen la banda sonora d'un paisatge violent. En qualsevol cas, no hi ha consignes. "Plantegem més dubtes que respostes, perquè no tenim respostes. Si la filosofia planteja la pregunta i la ciència busca la resposta, nosaltres estem més amb la filosofia", diu Palau.

Els nous Anímic actuaran el 14 de setembre al Mercat de Música Viva de Vic, i el 22 al festival BAM de Barcelona. Només tocaran el repertori d' Hannibal . "Seran concerts d'uns 40 minuts. A mesura que ens han anat cridant per tocar en llocs importants, en festivals, el nostre temps s'ha reduït. Quan tocàvem en bars, ens hi estàvem una hora i quart, però ara ens hem d'adaptar als 40 minuts que ens demanen", diu Plana. "Per això el disc el tocarem més ràpid", remata Sansom.