Aracaladanza fan ballar Miró, Magritte i el Bosch

BarcelonaDe les obres del Bosch, Magritte i Miró va néixer la trilogia de dansa familiar de la companyia madrilenya Aracaladanza, que es va estrenar el 2006 amb Pequeños paraísos, inspirat en El jardí de les delícies. Tres anys més tard va ser el torn de Nubes, espectacle que s’inspira en el surrealisme de Magritte, i el 2012, conservant el joc de separar les obres de la trilogia per un espai de tres anys, va néixer Constelaciones, amb la pintura de Miró com a punt de partida.

Ara, respectant el seu format inicial, la companyia presenta l’espectacle de manera íntegra, i s’instal·la durant un mes, del 26 de desembre al 25 de gener, al Mercat de les Flors.

Del llenç a l’escenari

La pintura era el punt de partida, però en tots els casos el que s’ha acabat dibuixant sobre l’escenari és una interpretació lliure de les obres que, lluny de concretar, obre les portes a la imaginació de petits i grans. “La idea no és veure Miró o el Bosch. Els espectacles han de tenir una identitat pròpia”, explica Enrique Cabrera, director i impulsor de la companyia. Gran part de l’espectacle es basa en una estreta relació entre els objectes i el moviment, per això no hi ha imatges expresses de les obres a què remet cada peça. El pas del llenç a l’escenari es basa en la música, la dansa i l’ús de tota mena d’objectes i materials. “Per a mi cada objecte és un titella”, afirma Cabrera. Així per exemple, Pequeños paraísos beu de la part més vital i lluminosa d’ El jardí de les delícies del Bosch, on la companyia va trobar representats en primera instància els seus colors vius, el vidre, les fruites... Un espectacle ple de llum, que, com la seva font d’inspiració, traspua cura precisa pels detalls i on l’ús constant dels titelles fa que es converteixin en la sisena ballarina.

A Nubes, les seves escenes gairebé oníriques juguen amb els objectes quotidians de les obres de Magritte, com ara les pomes, els paraigües o els famosos barrets rodons. Joan Miró va ser l’aposta més difícil de la companyia, que ha tingut com a resultat una obra plena de colors, molt menys figurativa i més “espacial” que la resta de les seves produccions. “Les obres d’Aracaladanza mai tenen una dramatúrgia narrativa, però sí dramatúrgia”, aclareix el director.

El repte de mantenir una mateixa companyia durant un mes ha obligat a repensar l’ús de l’espai i l’escenari, que s’ha muntat com si es tractés d’una ceba a la qual van traient capes amb cada canvi d’espectacle. Primer es representarà Pequeños paraísos del 26 al 30 desembre i del 2 al 4 de gener. El seguirà el surrealisme de Nubes els dies 10, 11, 17 i 18, i Constelaciones el 24 i el 25 de gener. És el mateix repte que els ha suposat atrapar els més petits al llarg de tot l’espectacle, un mèrit que han aconseguit amb canvis i sorpreses del tot inesperades.