INVESTIGACIÓ
Cultura 19/12/2020

Les arqueòlogues castigades per la crisi i oblidades per la història

Un projecte de la UB recupera les veus de les investigadores silenciades

3 min
Ana María Muñoz Amilibia fotografiant una estela funerària  a la necròpolis ibèrica de Coimbra del Barranco Ancho (Jumilla, Murcia), excavació de la qual era directora, el 1981

BarcelonaL’arqueologia espanyola s’ha construït en nombroses ocasions a través de les investigacions i la feina de moltes dones. Tanmateix, segons Margarita Díaz-Andreu, professora d’investigació Icrea a la Universitat de Barcelona, les seves veus han estat "paraules que la historiografia androcèntrica s’ha permès silenciar: per això, i abans de perdre el rastre de la seva memòria, volem rescatar la veu d’aquestes dones a través del record i de les paraules dels que les van conèixer". Amb el projecte de recerca Recuperando la memoria: recorridos femeninos en la historia de la arqueología española (siglos XIX y XX), que té una pàgina web (ArqueólogAs) i en què participen universitats d’arreu de l’Estat, Díaz-Andreu es proposa reescriure la història de l’arqueologia.

La recerca de Díaz-Andreu es remunta a l’any 1991. “Vaig començar a treballar i a publicar sobre el paper de la dona en l’arqueologia i, en aquell moment, molts ho consideraven una raresa. El pitjor és que després d’haver estat uns anys fora, la situació no ha millorat, els projectes de recerca els continuen liderant, en moltes ocasions, els homes”, explica la professora d’Icrea.

La crisi del 2007 va castigar més les arqueòlogues que els arqueòlegs

L’arqueòloga Paloma Zarzuela va analitzar els permisos d’intervencions arqueològiques i les direccions dels projectes de Madrid i Granada entre el 2007 i el 2016. I les dades demostren que la crisi va colpejar més les dones: a Madrid les intervencions dirigides per arqueòlogues van disminuir un 64%, mentre que les dirigides per homes tan sols van caure un 35%. A Granada, les liderades per dones van caure un 26%, i les dels homes, un 12%. “La pandèmia també ha castigat més les dones: les publicacions d’acadèmiques s’han reduït dràsticament, mentre que els homes han continuat publicant sense grans canvis”, diu Díaz-Andreu. El projecte ArqueólogAs vol també recuperar aquelles dones que van ser importants però que no apareixen en molts dels llibres que parlen de la història d’aquesta disciplina. “La discriminació i el silenci, però, no és cosa només dels homes -explica Díaz-Andreu-. Quan vaig començar a fer entrevistes els anys 90, moltes dones compartien la mateixa mentalitat que els homes. No són totes heroïnes feministes, són dones de la seva època”.

El matrimoni posava fi a moltes carreres

No va ser fàcil, tampoc, per a aquestes dones que van ser pioneres. “Quan a principis del segle XX les dones van poder començar a anar a la universitat, tampoc se les deixava participar a les excavacions”, diu Díaz-Andreu. Tampoc podien accedir a llocs importants, algunes feien classes però no cobraven un sou. “Fins al 1975 no hi ha catedràtiques a Espanya, i les que hi accedien no acostumaven a ser gaire rebels, perquè si ho eren moltes vegades en quedaven fora”, diu Díaz-Andreu. A tot plegat cal afegir-hi que el 1938 es va promulgar una llei que obligava les funcionàries a deixar la feina quan es casaven, i aquesta llei va estar vigent fins al 1961. Va ser el cas, per exemple, de María Luz Navarro, que va ser directora del Museu d'Arqueologia de Girona des del 1945 fins al 1947 i no va tornar a exercir fins als anys 60. El projecte rescata el nom de moltes més dones, com el de Felipa Niño, que el 1936 va arriscar la vida i, amb Felipe Mateu, va evitar la confiscació de les monedes del Museo Arqueológico Nacional.

stats