L'antiga fàbrica Mercedes reneix amb les línies de la Nova Bauhaus Europea

BarcelonaL’arquitecte Robert Terradas (Barcelona, 1916-1976) és una figura destacada de l’arquitectura catalana de la segona meitat del segle XX, autor d'obres prou populars com el Col·legi Oficial de Metges, el Reial Club de Polo, l’Escola Suïssa i l’edifici de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials. També és seva la torre de control de la T2 de l’aeroport del Prat i dues fàbriques a Igualada, la de Punto Blanco i la de Thoisa. Quan el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya li va dedicar una exposició l’any 2000, se’l va definir com un home poliglot i viatger que, en ple franquisme, va voler estar al dia de què s’estava fent a Europa en aquell moment per aplicar-ho als seus treballs. 

Ara un nou projecte al barri barceloní del Bon Pastor fa justícia a Terradas: la conversió d’una de les seves obres més emblemàtiques, l’antiga fàbrica Mercedes-Benz, en un ecobarri pioner a l’Estat, que porta al segle XXI la petjada de la Bauhaus en el racionalisme de la seva arquitectura i el connecta amb els reptes que la Nova Bauhaus Europea posa damunt la taula en termes d’arquitectura sostenible. “És un projecte complex, perquè toca moltes qüestions. Es tracta de preservar la memòria del lloc i donar-li nous usos”, afirma Clemens Hoerter, director tècnic de la promotora i inversora Conren Tramway.

La idea de la sostenibilitat a la Mercedes-Benz, un dels projectes més sonats del passat mandat municipal, també inclou valorar el patrimoni més recent i l’arrelament de les obres noves. “La identitat és important, i sovint s’abandona. Si no es té en compte, correm el perill de fer projectes i barris iguals en moltes ciutats del món”, afirma l’arquitecte Enric Batlle, soci fundador juntament amb Joan Roig de l’estudi encarregat del projecte, l’aprovació definitiva del qual per part de la Generalitat està prevista en les pròximes setmanes. “Si tenim una identitat, potenciem-la i fem-la servir com a instrument”, subratlla Batlle. L’antiga fàbrica Mercedes no estava catalogada i està previst que sí que ho estigui al llarg d’aquest estiu. De fet, podria obrir un camí per difondre el poc conegut patrimoni industrial més recent.

Pel que fa al calendari de les obres, està previst que comencin al llarg del 2024. Com que es tracta de l’obra de tot un barri, no hi ha data tancada per acabar les obres, però sí que els promotors esperen treballar intensament durant els cinc primers anys. Del pressupost, però, de moment els promotors no n'avancen xifres.

Una munió d'espais espectaculars

Els espais de la fàbrica, que va quedar en desús el 2007, són espectaculars, especialment la primerenca nau de producció del 1951, l’estructura metàl·lica de la qual serà conservada per fer una planta fotovoltaica que cobrirà una plaça pública i que servirà per abastir la comunitat energètica que es crearà. “Volem que la Mercedes sigui l’obra més barata de subministraments”, diu el cofundador de Conren Tramway, Paco Hugas.  

Aquesta és només una de les moltes mesures que aplicaran els arquitectes per rebaixar la demanda de subministraments i que la Mercedes sigui autosuficient: es recollirà l’aigua de pluja per regar l'abundant vegetació prevista, i en els futurs edificis d’habitatges es faran servir materials més naturals com la fusta. L’objectiu de Batlle és crear una “illa de frescor” saludable i biofílica, perquè no vol fer servir termes que troba alarmistes com les illes de calor i els refugis climàtics. Aquesta millora tèrmica es concreta en una davallada de tres graus respecte a l’entorn. Un altre tret destacat de la Mercedes pel que fa a la sostenibilitat és que el projecte neix com a laboratori de materials: en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), els arquitectes estan portant a terme una recerca per reutilitzar el formigó de les naus dels anys 2000 que van ser enderrocades, i també la terra del lloc, després de separar-la de la que està contaminada pels usos industrials.

La futura escola Elisava

En un dels extrems de la nau hi ha la part més avançada del projecte, el de la futura escola Elisava, que ara depèn de la Universitat de Vic. Es tracta d'un edifici de maó per al qual els promotors ja han demanat la llicència per rehabilitar-lo. Aquest edifici va funcionar com una fàbrica de motors d'avió, així que l’estructura metàl·lica és imponent. Al llarg del recorregut es pot observar la cura que Terradas va tenir per detalls com els paviments de terratzo, els revestiments de gressite d’alguns paraments i les baranes, o el fet de reproduir, amb els materials que tenia a mà (en aquest cas amb un sostre fet de volta de maó que ha quedat a la vista), espais moderns d'arreu d’Europa que havia vist fets amb formigó.

Des de la coberta de l’edifici, la dimensió del projecte encara és més evident, així com la vocació urbana, perquè relligarà els sectors de la Maquinista, el Parc del Rec Comtal (que connectarà Glòries amb el nus de la Trinitat) i el barri del Bon Pastor. “Obrirem la fàbrica i la farem servir de connector amb camins per als vianants”, explica Batlle. Ara com ara, encara són visibles algunes pancartes als edificis de la part de la Maquinista que reclamen més habitatge; és la memòria que recorda el moment en què l’Ajuntament de Barcelona, els promotors i els veïns van debatre el projecte. Se’n faran 1.300 habitatges, un 40% dels quals seran protegits. "Som un país de fer obres petites, però si no fem operacions d'aquesta escala, no ens en sortirem amb la manca d'uns 200.000 habitatges que tenim a l'àrea metropolitana de Barcelona. Si no fas operacions de mil en mil, no reformes la ciutat, i tenim molts polígons industrials obsolets i moltes zones intermèdies en les quals hem de provocar noves situacions", diu Batlle.