Mor l'arquitecte Manuel Gausa als 66 anys
Catedràtic a Gènova, va formar part de l'IAAC i va dirigir la revista 'Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme'
BarcelonaL'arquitecte Manuel Gausa (Barcelona, 1959 - 2025) ha mort aquest dissabte de manera inesperada als 66 anys, segons ha pogut saber l'ARA per fonts pròximes. A Catalunya, Gausa és conegut com a arquitecte i teòric transgressor que va abordar la disciplina des de la idea de "l'arquitectura entorn", és a dir, no com un objecte formalista sinó, com va dir ell mateix, "com a escenaris en una cruïlla, entre escales i llocs, entre tensions i demandes, entre límits i fronteres, més enllà de vells precintes i dicotomies". Així, Gausa plantejava abordar la ciutat i el territori "més enllà dels vells paradigmes de l'urbanisme tradicional". Al contrari d'això, el seu plantejament admetia aportacions del món de l'art i d'àmbits com la física, les matemàtiques, la computació, la biogenètica, la literatura i la filosofia. El fruit de tot això són unes "arquitectures reactives" capaces de reaccionar davant el medi.
Al llarg de la seva trajectòria, Gausa va ser el cofundador de l'editorial d'arquitectura Actar juntament amb Ramon Prat. Va dirigir la revista Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme entre els anys 1991 i 2000 i va ser també cofundador de l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya (Iaac). En l'àmbit internacional, des del 2014 va ser professor d'arquitectura i paisatgisme a la facultat d'arquitectura de la Università degli Studi de Gènova (UNIGE), i també coordinava un doctorat d'arquitectura i disseny i un laboratori de recerca urbana i territorial. "Manuel Gausa va ser una figura cabdal en la transició de l’arquitectura moderna cap al segle XXI. Va saber entendre amb claredat l’impacte de la societat de la informació i la digitalització en la nostra disciplina, obrint camins nous de pensament i de pràctica", afirma Ricardo Devesa, editor en cap d’Actar i urbanNext, i professor a l’escola d’arquitectura de La Salle. "Per a mi -afegeix-, va ser sobretot un mestre: amb la seva tasca editorial al capdavant de la revista Quaders d’Arquitectura i Urbanisme em va oferir l’oportunitat d’aprendre el valor crític de l’arquitectura escrita i compartida. Personalment el recordaré com una persona generosa amb les noves generacions, valenta en les seves conviccions i entusiasta en tot el que emprenia".
Un arquitecte amb un gran neguit
"La mort de Gausa significa una gran pèrdua", lamenta el cofundador de l'IAAC, Vicente Guallart. "Crec que tenia un gran neguit –afegeix–, perquè a Itàlia el van fer catedràtic i aquí, en canvi, mai va tenir una posició rellevant. És molt estrany que algú que aquí té molt pes se n'hagi d'anar per un reconeixement acadèmic". Així mateix, Guallart recorda que Gausa era el més gran de la generació sorgida "després del congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes el 1996". Pel que fa al pas de Gausa per la revista Quaderns, Guallart recorda com sempre va donar suport als joves. El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) també ha lamentat la pèrdua de Gausa en una publicació a X.
Gausa va ser un dels impulsors del grup Metapolis juntament amb Vicente Guallart i Willy Müller. L'any 2000 van estar convidats a la Biennal d'Arquitectura de Venècia per l'arquitecte italià Massimiliano Fuksas, en una edició recordada pel lema "Més ètica, menys estètica". Van ser l'únic equip de l'Estat que hi va participar. I, després, l'IAAC va sorgir d'aquell esclat creatiu.
Entre els seus articles i publicacions més destacats hi ha Housing, new alternatives, new systems [Habitatge, noves alternatives, nous sistemes], Metapolis Dictionary of Advanced Architecture [Diccionari Metapolis d'arquitectura avançada], HiperCatalunya: Research Territories [HiperCatalunya: territoris de recerca] i Operative Optimis [Optimisme operatiu].
Nascut a Barcelona el 1959, Manuel Gausa es va graduar a l'ETSAB-UPC l'any 1986, i va exercir-hi de professor entre el 1995 i el 2000. Es va doctorar per aquesta mateixa universitat el 2005. Entre altres càrrecs institucionals, Gausa va ser el vicepresident del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) de la Generalitat de Catalunya entre el 2008 i el 2012, i entre el 2011 i el 2014 va ser membre del Consell Consultiu de l’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona. Actualment era el responsable de la part teòrica de l'IAAC. Pel que fa al seu despatx, en els últims anys havia guanyat diversos concursos per fer habitatges a París. I entre els guardons que va rebre hi ha la Medalla de l'Arquitectura de França.
