La mirada moderna del fotògraf Edward Weston

BarcelonaEl fotògraf nord-americà Edward Weston (1886-1958) va començar la carrera amb la idea de guanyar-se bé la vida dedicant-se a la fotografia comercial. Però el seu somni era fer fotografia creativa. Ho va aconseguir, i es va convertir en un dels fotògrafs més importants. Weston va ser un dels pioners que fa un segle van alliberar-se de la tradició pictorialista de la fotografia per forjar un llenguatge propi. Un dels seus treballs més sonats és la imatge d'un pebrot convertida en motiu abstracte. "És un clàssic plenament satisfactori: un pebrot, però més que un pebrot. No té atributs psicològics, no desperta emocions humanes: aquest nou pebrot ens porta més enllà del món que coneixem en la ment conscient", va dir l'artista. "Weston va ser algú que es va dedicar profundament al seu art, i que en un moment donat va decidir viure en condicions molt difícils per perseguir el seu somni", explica el comissari de la mostra, l'investigador i professor Sérgio Mah. "En això és un exemple molt excepcional per als temps que vivim", afegeix.

L'exposició que li dedica el centre Kbr de la Fundació Mapfre, Edward Weston. La matèria de les formes, consta de dos centenars d'obres i estarà oberta fins al 31 d'agost. Per tirar-la endavant, la Fundació Mapfre ha comptat amb el suport del Center for Creative Photography de la Universitat d'Arizona, que ha prestat una part de les obres exposades, mentre que una altra prové de museus de Califòrnia, com el Getty i el Huntington. "Tot i que va néixer a Chicago, Weston va desenvolupar la seva vida personal i creativa principalment a la costa oest dels Estats Units", diu el comissari.

El punt d'inflexió de Mèxic

La modernitat de la fotografia de Weston es va començar a notar en les obres que va fer durant un viatge per Mèxic. "Va anar-hi quan era un lloc molt dinàmic culturalment i políticament i va canviar la seva vida", diu el comissari. "Weston és una figura molt important en la història de la fotografia, perquè a finals de la dècada de 1910 s'adona que els artistes interessats han d'anar a buscar un espai propi", afegeix. A Mèxic, Weston va treballar les constants de la seva obra: retrats, paisatges i arquitectura, i també es va interessar per la cultura precolombina i l'art popular. "Hi ha un canvi radical respecte a les fotografies anteriors. Va detallar els temes que l'interessaven, sense cap manierisme", diu el comissari. "Un fet molt important és que per a ell no hi havia jerarquies entre els temes –subratlla–. El paisatge no era més important que el retrat, ni el retrat més que un nu, i el nu no era més important que la fotografia d'un objecte. Tenia la mirada del fotògraf modern, la capacitat de mirar qualsevol tema i reconfigurar-lo en alguna cosa fascinant des del punt de vista visual".

Weston va rebre la influència clau del poeta Walt Whitman i la seva visió de la bellesa, no com una propietat natural sinó com un "concepte cultural". "L'art del fotògraf rau en com jugar amb la mirada sobre les coses, fent servir la capacitat de la fotografia per enquadrar, treballar la profunditat, enfocar i controlar el temps d'exposició. I així, transformar el món tridimensional en un pla bidimensional", diu Mah. Un dels exemples més coneguts és el d'una tassa de vàter que va obsessionar Weston perquè li recordava el cos d'una dona. "La seva fotografia es basa en la possibilitat d'intensificar la percepció a través de la imatge, fins al punt que et mires una cosa i sembla una altra, com passa amb la poesia", explica.

Per a Weston, la bellesa es basava en "la qualitat d'atraure l'atenció", i no en una harmonia heretada de la pintura. El fotògraf va explorar el nu femení tractant el cos de la dona com un objecte que podia abordar de diverses maneres, sense voler suggerir erotisme. "Estava obsessionat amb les formes que sorgeixen del joc entre el cos, la llum i l'ombra", explica Mah. Weston va ser membre del mític Grup f/64, que defensava una fotografia neta i directa, però amb el temps les seves imatges van adquirir més densitat psicològica, com es pot veure en les fotografies d'edificis abandonats i cementiris que va fer per a un projecte sobre el llibre de Whitman Fulles d'herba. Weston va passar els últims deu anys de la seva vida en una casa de fusta que li va construir un fill, amb la rutina diària de sortir amb la càmera per fer fotografies als arbres, les pedres i altres elements que trobava. "Mirar la natura, la geologia, va donar-li una dimensió del temps molt llarga", diu Mah. Precisament l'última foto que va fer, minat pel Parkinson, va ser la d'unes roques de Point Lobos.