L'estàtua viral atribuïda a Jaume Plensa i situada a Barcelona que en realitat no existeix

BarcelonaUna imatge batejada com La càrrega o L'esforç, en què es veu l'escultura de bronze d'una dona carregant a l'esquena totes les seves tasques domèstiques i tres fills, ha fet fortuna a les xarxes. Apareix en desenes de posts a tot arreu –Instagram, Facebook, Bluesky, X i TikTok– i sempre l'atribueixen a Jaume Plensa i la situen a Barcelona, a l'encreuament entre el carrer Princesa i la Via Laietana. El problema és que la imatge és falsa. No només l'escultura no és de Jaume Plensa i no es troba a Barcelona, sinó que no existeix.

Per als barcelonins, és evident que aquest carrer arbrat no quadra amb la localització. Per als amants de l'art, és evident que aquesta escultura realista tampoc encaixa amb l'obra de Jaume Plensa. Però, tot i això, s'ha fet viral i té milions de visualitzacions, comentaris i likes. Fins i tot amb una simple cerca a Google ja es donen com a mínim una desena de referències falses. Des de l'estudi de l'escultor se'n fan creus. "No sabem d’on ha sortit. Nosaltres ho vam veure primer a Instagram i vam contestar aquell compte per aclarir-ho, després va sortir a Facebook i ja ha estat imparable –expliquen a l'ARA–. Què s'hi pot fer?"

La viralitat es pot aturar? La informació falsa es pot corregir? "No es pot —respon l'expert en tecnologia de l'ARA, Albert Cuesta—. Però no és problema de la IA, sinó de les xarxes socials. Tècnicament, els generadors d'imatge d'empreses serioses (Adobe, Google) afegeixen una etiqueta 'Això és IA' a les metadades de la imatge, però és la plataforma de publicació qui decideix aflorar-ho o no". El que ha fet l'estudi de Plensa és denunciar la primera publicació i desmentir-ho a xarxes.

Fent una reconstrucció per saber d'on surt la imatge, el primer post localitzat va aparèixer fa cinc dies a Instagram i té 37.000 likes. De seguida es va expandir per altres comptes i mitjans. Incomptables. Fa un dia, la plataforma Cultura Inquieta el va repostejar i ja té 140.000 visualitzacions a Instagram i 622.000 likes a X. En un altre compte de divulgació de l'art, Museumsnews, la imatge té 187.000 visualitzacions a TikTok. I així infinites vegades.

El debat a les xarxes s'ha centrat en el sentit de l'obra, en el pes del patriarcat, però, en canvi, s'han obviat tant la veracitat de la imatge com l'atribució i la localització. Alguns comentaris alerten que és una imatge falsa creada per IA, però a molts seguidors no sembla importar-los. Si es fa una cerca per Google Imatges, es poden trobar altres fotografies similars, també creades mitjançant una IA, però que han fet menys fortuna. El fet d'atribuir-la a un escultor de renom i de localitzar-la a Barcelona ha donat credibilitat i valor a la peça.

El súmmum és que hi ha hagut un internauta que ha preguntat a la IA de X, @grok, que confirmi la localització. I la IA ha insistit que era "al carrer Princesa, prop del Museu Picasso". Quan li hem repreguntat des de l'ARA, s'ha corregit i ha admès l'error. "Ho sento, tens raó. Després de verificar fonts fiables, com el catàleg oficial d'art públic de l'Ajuntament de Barcelona i la llista d'obres de Jaume Plensa, no hi ha cap escultura anomenada L'esforç o La càrrega en aquesta ubicació. Sembla una imatge generada per IA amb informació errònia viral. Gràcies per assenyalar-ho!"

Si algú s'ha quedat amb ganes de veure les escultures públiques de Jaume Plensa a la ciutat, té diverses opcions reals: la Carmela, davant del Palau de la Música; el conjunt escultòric del cofre i les bales de canó al passeig del Born; l'Escullera, a Via Júlia; Dell'Arte, al pati de la Fundació Vila Casas al Poblenou, i les portes del Liceu.

Aquests dies corre per internet una altra mentida provocada en aquest cas per @grok, que va atribuir malament una fotografia històrica de Màlaga i la situava a Alabama. L'allau de tuits de l'extrema dreta va ser imparable. El fil que desmentia la IA és imperdible. Però la clau del cas és la diferència demolidora entre els pocs visionats que ha obtingut el tuit amb informació real respecten dels milers que va tenir la informació falsa inicial.