Art
Art02/02/2023

Hermen Anglada Camarasa, Lluís Borrassà i Josefa Tolrà, protagonistes del 2023 al MNAC

La Sala Oval acollirà una obra gegant de Laia Estruch

BarcelonaLa humanitat en crisi, les intervencions sobre els fons medievals i la història del museu seran tres dels puntals de la programació d'enguany del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Per al seu director, Pepe Serra, es tracta d'un programa "molt satisfactori", tot i que l'equip del museu ha minvat. "Cada any som menys i cada vegada fem més i millor", adverteix. Aquestes són les exposicions destacades del 2023 al MNAC:

'Anglada Camarasa. L'arxiu premeditat'

Del 9 de febrer al 7 de maig

L'origen de la mostra és la donació de l'arxiu d'Hermen Anglada Camarasa que han fet la filla i la neta del pintor. Es podran veure els elements més destacats de l'arxiu, com ara fotografies, llibretes i documents. Aquesta exposició i la que el museu dedicarà a Lluís Borrassà estaven previstes per a l'any passat, però no es van poder portar a terme.

Cargando
No hay anuncios

'Lluís Borrassà. Els colors retrobats de la catedral de Barcelona'

Del 23 de febrer al 2 de juliol

Aquesta mostra significarà la posada de llarg de dues incorporacions de dues pintures de Lluís Borrassà a la col·lecció de gòtic: Vestició de sant Pere Màrtir i la Decapitació dels familiars de sant Hipòlit, adquirides pel departament de Cultura el 2020. També es podran veure més obres de Borrassà disperses, algunes provinents de col·leccions privades i poc conegudes. L'estudi de les peces ha permès treure a la llum detalls curiosos, com ara que Borrassà tenia un esclau que va fugir dos cops i que va ser atrapat.

Cargando
No hay anuncios

'Trena'

De juny a setembre

Laia Estruch assumeix el repte de fer una peça per a un espai tan monumental com la Sala Oval del MNAC, després de treballs anteriors importants que van veure la llum a la Fundació Joan Brossa i el Macba. L'obra porta per títol Trena i farà 5 metres d'alt, 6,60 d'ample i 35 de llarg. Es tracta d'una escultura evocadora de l'estructura del sistema nerviós i al mateix temps d'un circuit automobilístic. Com és habitual en la feina de l'artista, és una reflexió sobre la relació de l'escultura amb el moviment, la veu i la paraula."Aquesta instal·lació només s'activa amb la presència de persones, que poden passar tant per dins com per fora", diu Pepe Serra.

Cargando
No hay anuncios

'La mà guiada. Josefa Tolrà - Madge Gill. Artistes visionàries'

Del 6 de juliol al 15 d'octubre

Després l'exposició reveladora a Can Palauet i de ser a la passada Biennal de Venècia d'art, ara el MNAC posa el llegat de Josefa Tolrà en diàleg amb una altra artista mediúmica, la britànica Madge Gill. Els seus treballs permeten reflexionar sobre qüestions actuals com ara la funció sanadora de l'art, la dissolució de l'autoria, la reivindicació de l'art de les dones i el replantejament del cànon. "Són dues dones artistes, però que quan vivien no ho eren –diu Serra–. Qüestionen les jerarquies artístiques, la història de l'art, els cànons i la mateixa genealogia". També és un projecte de revisió de com s'interpreta la "història artística del país", subratlla el director.

Cargando
No hay anuncios

'Quina humanitat? Figuracions existencials a la postguerra (1940-1966)'

Del 26 d'octubre a l'11 de gener del 2024

Serà un dels projectes més ambiciosos que el museu dedica a l'art de les segones avantguardes. Aquesta mostra inclourà prop d'un centenar d'obres d'artistes nacionals i internacionals que aborden la qüestió de la figura i la condició humana després dels estralls de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial. Es podran veure peces d'artistes com ara Tàpies, Miró, Ponç, Subirachs, Moore, Giacometti, Oteiza, Guayasamín i Bacon, amb l'objectiu de posar els artistes catalans en diàleg amb el context europeu.

Cargando
No hay anuncios

'Donació Pere Formiguera'

Segon semestre del 2023

Després de la donació de Ferran García Sevilla, enguany el museu exposarà una selecció de la col·lecció que han donat els hereus del fotògraf Pere Formiguera (1952-2013). Inclourà obres de les seves sèries més conegudes, Cronos i Ulls clucs.

Cargando
No hay anuncios

A més d'aquestes exposicions temporals, el MNAC farà noves intervencions a la col·lecció d'art medieval. S'incorporaran nous fragments de pintura mural als conjunts romànics de Sant Climent de Taüll (la figura de Caín), Sant Pere del Burgal (un fragment de grans dimensions a l'absis) i Sant Joan de Boí (pintures que hi havia a les columnes de l'església). També del romànic, arribaran al museu en un espai específic els quatre fragments de la portalada de Sant Pere de Rodes que la Generalitat va comprar l'any passat per 250.000 euros. I al setembre el museu acollirà la segona edició del Congrés Internacional Confluències Mediterrànies d'art medieval, en el qual experts internacionals debatran sobre "la problemàtica de com funcionava la distribució temàtica i la percepció de l'espai en una església pintada, des dels orígens al segle XIII, i quines estratègies han desenvolupat els museus i els llocs originals per ajudar l'espectador a reconstruir aquesta experiència", com es pot llegir en la presentació. Amb aquestes el museu obre un cicle d'intervencions de tres anys. Una altra de les novetats serà el llançament d'un assaig sobre el museu de Jordi Carrión i el dibuixant Sagar amb forma de còmic.

Pel que fa al pressupost, Pepe Serra no l'ha concretat perquè encara desconeix quin serà l'augment de l'aportació que farà la Generalitat i que les altres administracions consorciades seguiran. El pressupost de l'any passat va ser de 15,6 milions d'euros, i el museu va haver de pagar, amb l'ajut del Govern, una despesa de la factura de la llum d'1,3 milions. El MNAC va rebre l'any passat 550.000 visitants i el percentatge de visitants locals es va situar en més d'un 60%, una xifra molt significativa. Pel que fa a l'ampliació, que ara anomenen "nou museu", i la relació de la institució amb l'Estat, Serra ha dit que en parlarà a la primavera.