Art
Art04/07/2023

L'home és el mirall de totes les coses al CaixaForum

Una exposició amb més de 150 obres analitza tots els vessants del retrat i la figura humana

BarcelonaEl lluitador iranià Gholamreza Takhti (1930-1968) es pot comparar amb Maradona per com el veneren al seu país. És un esportista molt estimat perquè va ser campió del món, per la seva humilitat i, sobretot, perquè va donar a veu a la gent corrent del seu país. Per això l'artista Khosrow Hassanzadeh li va fer una vitrina amb aires pop com la que s'acostuma a dedicar als màrtirs de guerra iranians. Ara aquesta vitrina és una de les peces més destacades de la nova exposició del CaixaForum de Barcelona, La imatge humana. Art, identitats i simbolisme, fruit de l'acord de l'Obra Social de La Caixa amb el Museu Britànic, i que es pot visitar fins al 22 d'octubre.

Una altra de les peces més destacades és el crani de Jericó, considerat un dels retrats més antics. Es tracta d'un crani humà neolític enguixat. Quan el propietari, un home d'uns quaranta anys, va morir fa uns 9.500 anys, li van tallar el cap. Li van treure la mandíbula inferior i la van substituir per una capa de guix que reproduïda els seus trets facials i li van posar conquilles als ulls. L'objectiu d'aquesta macabra operació era convertir-lo en un objecte ritual. "El crani es va fer servir uns 300 o 400 anys més, així que la identitat de l'home es va esvanir i es va convertir en un objecte per venerar els ancestres", afirma Thomas Cummins, conservador del departament d'exposicions internacionals del Museu Britànic i comissari de la mostra juntament amb Brendan Moore.

Cargando
No hay anuncios

"L'exposició se centra en com al llarg de la història la figura humana ha sigut un vehicle d'expressió. Sembla un fet gairebé innat, com al llarg de 35.000 anys s'ha fet servir la representació d'un mateix per expressar ideals i construccions socials i fer-se preguntes molt profundes", explica Cummins. Altres plats forts de la mostra són un dibuix d'àngels de Rafael, el gravat de Rembrandt Les tres creus i una obra digital del mexicà Rafael Lozano-Hemmer on els espectadors poden enregistrar-se i crear una cadena de retrats entrecreuats que justament amaguen la identitat dels visitants anteriors.

Cargando
No hay anuncios

L'exposició inclou més de 150 peces, entre pintures, escultures, dibuixos, medalles, fotografies i pel·lícules, des del neolític que dialoguen amb obres del Britànic i de la col·lecció d'art contemporani de La Caixa, d'artistes com Henri Matisse, Tom Wesselmann, Vanessa Beecroft, Geneviève Cadieux, Juan Navarro Baldeweg i Antoni Tàpies. El principal encert de la selecció és que moltes de les peces, gràcies a la història del Museu Britànic, no són occidentals. Això permet fer descobertes en diferents cultures orientals, africanes i maoris i veure el contrast amb les occidentals. Així, es poden veure un rotlle amb la història d'Indira Gandhi i una tela estampada de Ghana commemorativa de Mama Asieku III, que va ser la reina mare de l'Àrea Tradicional de Bator durant 47 anys. També una figura d'un ancestre maori amb el rostre exquisidament cisellat.

Cargando
No hay anuncios

La dimensió política del cos

Quan es parla del cos i del retrat és inevitable pensar en la càrrega política que poden tenir: entre les obres més punyents de la mostra hi ha Identitat estereotipada: els més buscats, de l'artista iraniana establerta als Estats Units Taraneh Hemami. L'obra consisteix en vuit retrats borrosos d'homes i dones que comparteixen trets com tenir la pell fosca i portar barba o bigoti o un mocador al cap. L'artista va distorsionar-los la cara i va mantenir aquests detalls per criticar la percepció negativa que els musulmans tenen a Occident. Un altre d'aquests treballs és Al voltant del vel: Mare, filla, nina, de l'artista del Iemen Boushra Almutawakel. Es tracta d'una sèrie de fotografies on la mateixa artista i la filla apareixen cada vegada més cobertes de roba, fins a desaparèixer a l'última imatge. Aquest buit és una metàfora de la supressió de la seva identitat.

Cargando
No hay anuncios

El recorregut és temàtic i aborda qüestions com la identitat, l'ideal de bellesa, el cos i la divinitat, la imatge dels dirigents i les transformacions del cos. Entre els personatges més singulars d'aquest últim àmbit hi ha Charles de Beaumont, conegut com el Chevalier d'Éon, de qui es pot veure un retrat com a dona. D'Éon va servir al rei Lluís XV com a diplomàtic, soldat i espia, i es rumorejava que es vestia de dona. Més endavant es va exiliar a Londres i va viure com a home durant un temps fins que va adoptar una identitat femenina. "La seva nova identitat com a dona, sumada a les seves gestes polítiques, militars i literàries, el van fer cèlebre", diu la fitxa de l'obra al catàleg de la mostra. "Podria ser que D'Éon hagués sigut un agent doble i que portar roba de dona fos un càstig que li van imposar des de França", diu el comissari. Sigui com sigui, va ser un personatge reconegut en vida, també per pioneres del feminisme com Mary Wollstonecraft i Mary Robertson. La imatge humana. Art, identitats i simbolisme és l'última exposició del CaixaForum de Barcelona que va ser ajornada arran de la pandèmia del covid. Abans de Barcelona, es va poder veure a Madrid, Palma i Saragossa. Però la versió barcelonina és la més àmplia.