El Museu Tàpies comença a revelar els enigmes d'André du Colombier

BarcelonaL'enigmàtic artista André du Colombier (Barcelona, 1952 - París, 2003) és recordat per les insòlites accions que acostumava a fer a les taules dels bars: assegut a l'altra banda del seu públic, treia d'una bossa de plàstic tota mena d'objectes banals i els desplegava damunt la taula durant uns minuts. Després, els recollia i marxava. Aquests objectes eren de tota mena, com es pot veure a partir d'aquest dimecres al Museu Tàpies en la primera monogràfica de Du Colombier en un museu: hi havia uns cadenats que semblen de joguina, ampolletes plenes de sorra de colors, uns petits gerros xinesos d'imitació, plats de plàstic de colors metàl·lics, unes boles de suro... "Du Colombier és una de les figures més enigmàtiques de l'art de la segona meitat del segle XX", tal com diu la directora del Museu Tàpies, Imma Prieto. "Podem dir que és un artista maleït, radical, en el sentit etimològic de la paraula, d'anar a l'arrel del mateix llenguatge i qüestionar-ne la funcionalitat", afegeix.

L'exposició porta per títol André du Colombier. Un punt de vista líric, citant un text que va signar però que, en la seva línia elusiva, potser no va escriure ell mateix. Du Colombier va néixer a Barcelona, on els seus pares exercien de professors, i va viure-hi fins als deu anys. Instal·lat a París, va estudiar literatura i filosofia, i més endavant va abandonar la via acadèmica i es va declarar artista. "No és que estudiés art o s’interessés per la creació artística, sinó que va pensar a utilitzar el context de l’art per fer les seves declaracions, que van adoptar la forma d’exposicions, normalment en espais petits a París", afirma el comissari de la mostra, Adam Szymc­zyk. De fet, tots els materials exposats van ser trobats al domicili de la galerista polonesa Anka Ptasz­kows­ka i catalogats a Barcelona. A més dels objectes, amb els quals creava unes "petites explosions de sentit", com explica el comissari, es poden veure un conjunt de fotografies i altres treballs amb paraules i textos. "Va fer servir les imatges i els objectes com els poetes fan servir les paraules", explica.

Un artista melòman i molt miop

Els cognoms de naixement de Du Colombier eren Paliard Iscu, i els va canviar quan va decidir dedicar-se a l'art, on sempre va ser una figura volgudament marginal. Entre les poques coses que se saben d'ell hi ha el seu gust per l'òpera i la música clàssica i que devia veure-hi poc, perquè portava unes ulleres gruixudes. Amb prou feines va participar en unes poques exposicions. I va convertir els enregistraments en contestadors automàtics, alguns de grollers, en una forma d'art, com també es pot comprovar en la mostra, que estarà oberta fins al 22 de febrer del 2026. "No va arribar gaire lluny amb la seva obra –explica el comissari–. Du Colombier no formava part d’aquestes xarxes i sistemes que ja a finals dels anys setanta distribuïen els artistes conceptuals i postconceptuals dins l’escena internacional que començava a prendre forma juntament amb el que ara coneixem com a mercat de l'art. Per tant, Du Colombier estava completament a la perifèria. Va ser una decisió conscient. No va ser una decisió d’algú que aspirés a ser artista però que no ho aconseguís. Potser ho podria haver fet, però no li interessava".

Una de les raons del seu desinterès era que veia els museus com un dels braços del poder. "El preu d’això va ser existir a la perifèria econòmica i existencial. Fora d’un cercle molt petit d’amics més o menys propers a París i a França majoritàriament, no va tenir un grup de suport fort ni un grup de col·legues", explica Szymc­zyk.