Cesc Gelabert fa una "bogeria" al TNC

La creació col·lectiva i la improvisació són les directrius del seu nou espectacle, 'Nom'

Nou dies d'assaig i nou dies de funció. El coreògraf Cesc Gelabert i el seu equip de col·laboradors habituals presenten al Teatre Nacional el 'Nom', un espectacle que es basa en la creació col·lectiva i en la improvisació. L'objectiu d'aquesta estrena precipitada, "suïcida", en diu el músic Borja Ramos, és "aconseguir recuperar la frescor", en paraules del director de la companyia Gelabert-Azzopardi. "Vaig fer la primera coreografia el 1972. De tant en tant, en el meu procés creatiu i en aquest moment creatiu, necessito tenir aquestes experiències. Ens la juguem. És absurd. Potser no ho hauria de fer, però això m'anima a seguir trobant alguna cosa", reflexiona el ballarí. "I també va amb els temps: avui el món treballa en col·laboració, ningú és coreògraf sinó organitzador de processos i equips, el món canvia". I Gelabert es vol posar al dia.

'Nom', que estarà en cartell del 7 al 17 de març al Teatre Nacional i forma part de la Quinzena Metropolitana de Dansa, no parteix d'un concepte o un tema sinó d'un procés. Els quatre pilars són el coreògraf (Gelabert), la figurinista (Lydia Azzopardi), la música original (Borja Ramos) i la il·luminació (Conchita Pons). Tots quatre han dialogat a partir del seu treball, la major part del qual es crearà en directe en cada funció; no només el so i la llum, també la coreografia, que Gelabert no ha volgut fixar més enllà de certes estructures."Els éssers humans sempre tenim tendència a fixar, a fer petits rituals, com rentar-nos les dents. Volem sentir-nos segurs, perquè no hi ha res segur a la vida. I en canvi aquí estem obligats a improvisar. Per això ens va bé tenir tants pocs dies, perquè està molt fresc el tacte, les mirades...", diu Rober Gómez, un dels quatre ballarins que comparteixen escenari amb el coreògraf. Els seus símils sempre són gastronòmics o futbolístics (cal recordar que el 2015 va estrenar al TNC 'Foot-ball', on explorava la connexió directa de dansa i esport): "Un equip té una tàctica i els jugadors tenen una tècnica, però el partit és sempre una improvisació", afirma Gelabert, i espera "que el públic hi vegi art". "No serà perfecte, però espero que tingui moments vius i vagi canviant cada dia", afirma.

Entre les singularitats d'una proposta tan kamikaze hi ha que el vestuari no sigui de disseny, sinó reutilitzat del fons del teatre. O que portin per primer cop al teatre un so 3D que crearà una "malla sonora" més que musical. O que les llums es creïn en directe dins de l'escena. "És una proposta boja que esperem que arribi a bon port –diu Ramos–. Per a mi el tema és la confiança, entre nosaltres i dels espectadors".     

Més continguts de