Cultura 24/08/2019

El boom internacional del videojoc català

‘Killsquad’, creat i distribuït per una empresa de Barcelona, va liderar la llista dels videojocs de PC més venuts del món els seus primers dies a la venda

Xavi Serra
4 min
El boom internacional del videojoc català

L’estiu passat, Jurassic World, de J.A. Bayona, arribava als cinemes i se situava com a líder de la taquilla mundial. Era la primera vegada que un director català aconseguia la fita. Fa unes setmanes, el videojoc català Killsquad també va liderar el rànquing mundial dels jocs de PC més venuts durant els seus tres primers dies a la venda. Però l’èxit no és comparable: Jurassic World és l’última entrega d’una franquícia milionària i el producte d’una major, Universal, que va posar al servei del film un enorme aparell promocional; Killsquad, en canvi, està produït per una empresa de Barcelona de 30 treballadors, Novarama, sense el suport comercial de cap gran plataforma del món del videojoc. Tot i així, el joc va vendre 14.000 unitats el primer dia i 65.000 en una setmana. Si les projeccions que fan a Novarama són correctes, Killsquad podria arribar a vendre 500.000 còpies per a PC i, quan es publiqui a les plataformes PlayStation 4 i Xbox, la xifra global podria superar els 1,5 milions de còpies.

No és la primera vegada que Daniel Sánchez-Crespo, CEO i cofundador de Novarama, té un èxit d’aquesta magnitud. Amb Invizimals, del 2009, van arribar a vendre un milió de còpies, però aleshores tenien al darrere tota la maquinària promocional de Sony, coproductora del joc. Killsquad l’ha produït i distribuït Novarama de forma independent amb l’únic suport extern d’un crèdit de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). “I només amb el que vam guanyar els primers quatre dies ja vam recuperar la inversió!”, apunta un exultant Sánchez-Crespo, que recorda que abans de rebre l’ajut de l’ICEC va anar a un banc important que se’ls va treure del damunt. “Però en veure l’èxit del videojoc, el banc ens ha contactat per dir-nos que ara sí que ens el finançaven”, explica divertit.

¿Però com aconsegueix una empresa petita triomfar en el competitiu mercat internacional del videojoc? Què té Killsquad d’especial? A primera vista, no sembla que l’originalitat de la trama sigui un factor important: el joc està protagonitzat per quatre caça-recompenses que viuen aventures per l’espai i lluiten contra monstres. “Quan dissenyes un producte cultural hi ha diversos camins per tenir èxit -diu Sánchez-Crespo-. Un és el de la innovació i l’originalitat, i l’altre, que és el nostre, és agafar una fórmula que funciona i perfeccionar-la per obtenir el joc més espectacular possible, el més divertit pel que fa a la jugabilitat. Killsquad són els macarrons de tota la vida, però no en menjaràs de millors”. El funcionament del joc és cooperatiu i està pensat perquè quatre jugadors amics s’enfrontin als monstres que controla la màquina, “com si fos una partida de rol d’una mena de Dungeons & Dragon s d’ambientació espacial”, apunta Sánchez-Crespo, que va ser màster de rol durant molts anys. Killsquad encara està en versió de prova i Novarama està fent servir el feedback dels primers jugadors per retocar el programa i afegir-hi noves criatures i escenaris. “En un any, el joc serà el doble de gran”, assegura.

Un sector a l'alça

Novarama va néixer el 2003 i és una de les empreses de referència del videojoc a Catalunya, un sector que segons dades del Llibre blanc de la indústria catalana del videojoc 2018 inclou 140 empreses (vint més que en les dades del 2016) i factura 367 milions d’euros, un 52% del total de l’estat espanyol. És una indústria jove (el 82% d’empreses té menys de deu anys de vida) que, apunta Sánchez-Crespo, “genera feines d’alta qualificació amb sous alts”. El de Killsquad és l’èxit més recent del videojoc català, però en l’últim any també han triomfat arreu del món projectes catalans com Monster Prom i Gris. “L’avantatge del videojoc és que és un producte amb un gran potencial internacional perquè no té una càrrega temàtica tan forta com la del cinema -diu Sánchez-Crespo-. Així, quan triomfes, triomfes a tot el món”. Les xifres de Killsquad no enganyen: a Espanya s’hi venen 4 de cada 100 còpies, mentre que el mercat nord-americà representa el 40% de les vendes, i el xinès, més del 30%. I després vindrien Alemanya, Rússia, etc. El joc ja està traduït a deu idiomes -anglès, xinès, coreà, rus...- i quan arribi la versió final també el traduiran al català.

L’eufòria no esborra els reptes d’aquesta indústria. “Tenim encara el problema del finançament, perquè hi ha molta gent que ens veu com una cosa molt friqui i, a més, a Espanya hi ha una aversió general a invertir en innovació -lamenta el directiu-. A Catalunya tenim sort de l’ICEC, que està donant suport a iniciatives com la nostra”. Un altre problema del sector és l’accés al talent en un país sense tradició empresarial lligada al videojoc. “Al Japó hi ha empreses de videojocs amb més de 40 anys d’antiguitat, però a Catalunya ens hem dedicat a altres coses i costa trobar gent preparada”. Per corregir aquesta situació, els responsables de Novarama van fundar, en paral·lel a l’empresa, el màster de creació de videojocs de la UPF: “Com que no trobàvem gent formada, la vam formar nosaltres. A l’equip de Killsquad hi ha molta gent que abans havia estudiat amb nosaltres”. Finalment, Sánchez-Crespo creu que les empreses de videojoc catalanes són “massa humils”. “No ens ho creiem prou -diu- i això fa que els nostres productes es venguin pitjor que els d’empreses de fora amb més autoestima. En aquest món, o ets ambiciós o se’t mengen viu”. Tanmateix, a Catalunya les empreses del ram formen una comunitat ben avinguda: “Aquí els desenvolupadors de jocs tenim un grup de WhatsApp i estem tot el dia de xerrameca”.

De cara al futur, Novarama té clara l’estratègia: seguir esprement la mamella de Killsquad. “Nosaltres, quan tenim un èxit, no passem pàgina per fer coses diferents, ens agrada més fer créixer el que ja funciona. D’ Invizimals vam arribar a fer sis entregues!”. Per tant, segurament hi haurà Killsquad 2 i Killsquad 3. “Com que l’hem produït nosaltres, la marca és nostra i podem fer el que vulguem, seqüeles o el que sigui”. El hàndicap, però, és que Sánchez-Crespo ara es passa la vida de fira en fira. “Aquesta setmana a Colònia, la següent a Seattle, l’altra a Tòquio... La nostra vida s’ha complicat molt perquè ja no som només desenvolupadors, sinó que també distribuïm el videojoc. L’avantatge és que ja no ens hem de repartir la facturació amb Sony”.

https://www.ara.cat/cultura/videojoc-gent-que-juga-videojocs_0_2118388288.htmlUn videojoc per a gent que no juga a videojocs

Altres èxits recents del videojoc català

‘Monster Prom’

L’estudi de Barcelona Beautiful Glitch va llançar a l’abril aquest simulador de cites en què els jugadors tenen tres setmanes per aconseguir una cita per anar al ball de final de curs d’un institut amb vampirs, homes llop i altres monstres. Disponible per a PC, Mac i Linux.

‘Gris’

L’il·lustrador Conrad Roset està al darrere d’aquest joc de Nomada Studio per a PC, Mac i Nintendo Switch amb gràfics pintats amb aquarel·les i música ambiental del grup Berlinist. Sense text ni diàlegs, la protagonista del joc és una noia que ha de superar un trauma.

stats