ELS EFECTES DE LA CRISI
Cultura 13/05/2013

"Que un plat de cigrons és més important que una sonata és real, i perillós": les línies vermelles de la cultura

12 veus del món de la cultura exposen quins són els límits en les retallades en la política cultural, segons el seu punt de vista

Xavi Serra / Laura Serra
7 min
Taquilla de teatre antiga

BarcelonaCARLES SANTOS

"Que un plat de cigrons és més important que una sonata és real, i perillós"

"Les línies vermelles? Ja s'han traspassat, i el que cal és controlar i minimitzar la situació. El problema és que sempre un plat de cigrons és més important que una sonata de Beethoven. Això és real, i al mateix temps és perillós. Sense cultura, que aparentment no és de primera necessitat, el procés de tornar a una certa normalitat serà més difícil. No és el mateix un país culte que un d'inculte. S'està abaixant la qualitat dels productes culturals. Amb la idea de sobreviure sigui com sigui, baixarà el nivell. En l'aspecte teatral, no tenim contactes amb l'exterior: no sabem què fan a França i no saben el que fem. Això ens ha agafat per sorpresa. Almenys jo, que sóc dels anys 40, torno a veure coses que em pensava que no tornarien. ¿Com es pot viure en democràcia sense saber practicar la democràcia? A València en diem burrera , que és la ignorància desitjada".

ISAKI LACUESTA

"Més que les retallades, em preocupa que la societat no demana cultura"

"La línia vermella es va creuar fa temps, però no amb les retallades, sinó amb la nul·la consciència de la importància del fet cultural que hi ha en la societat. Les companyies de dansa d'aquest país estan a punt de tancar i a la gent no li importa. La societat no demana cultura. I aquesta desafecció em preocupa més que les retallades. Els governs, al cap i a la fi, són arbitraris i s'ocupen del que interessa a la gent. Un exemple és la pirateria: si el govern no se n'ocupa, és perquè la societat no vol que ho faci. Això és només un fet estadístic que respon a la realitat del país. I té mala solució, perquè l'única manera de canviar-ho és a través de l'educació. Cal recordar que la cultura ens fa comprendre més el món en què vivim, tenir dubtes i, sobretot, ser més feliços".

MÀRIUS SERRA

"No ens podem permetre perdre institucions que són estructures d'estat"

"En el meu àmbit, el literari, em preocupen institucions culturals com l'Institut d'Estudis Catalans, que no tenen una indústria a prop, no formen part de la universitat i depenen majoritàriament de diners públics. Ara que es parla tant de crear estructures d'estat, no ens podem permetre perdre institucions que són estructures pròpies d'un estat, centenàries i tot. L'IEC és un referent en tots els àmbits del saber per a les elits intel·lectuals i acadèmiques. És difícil quantificar què es perdria si no hi fos, perquè el seu valor és intangible. Segurament perdríem el rumb. I un cop perdut, el rumb és molt difícil de recuperar. Sense el programa cultural d'institucions com l'IEC, durant les primeres dècades del segle XX el franquisme hauria arrasat la nostra cultura".

ORIOL BOHIGAS

"Tancar la cultura suposa no haver de competir amb la salut i la pobresa"

"Quan hi ha tants problemes directes i immediats, tanta pobresa i, fins i tot, falta d'aliments, parlar de cultura sona estrany. Però, superant aquesta angúnia, s'ha de dir que la manera d'enriquir un país no és resolent els problemes grossos de manera immediata i autònoma, sinó fent que la riquesa del país sigui autèntica i en positiu, i això es fa a través de la disposició dels ciutadans, que vol dir amb una base educativa i formativa bona i consistent. Tancar un hospital produeix efectes immediats. Tancar la cultura deixa la situació tan dolenta com era i sense perspectives, però no tens el problema d'haver de competir amb la pobresa, la fam i la salut. Un bon govern, d'esquerres, ha de fer servir els recursos per no depauperar el que ha de formar l'equilibri futur del país. No entenc per què la gent no es manifesta amb una acció popular, amb una revolta. Això arribarà".

LLUÍS MARCO

"Tothom improvisa en comptes de seure i fixar prioritats"

"Crec que s'hauria de fer una cimera del sector del teatre per reflexionar a fons sobre els llocs d'on podem retallar per no haver de tornar al desert, perquè és el camí que portem. Tothom improvisa en comptes de seure i fixar prioritats. Potser la solució no és tancar la Sala Tallers, sinó privatitzar dos anys la Sala Gran, vés a saber. El nostre sector està arraulit, i el que no ens pot dominar és la por. Els joves potser han tingut massa anys de vaques grasses. No es tracta de queixar-nos, sinó responsabilitzar-nos nosaltres i els polítics i marcar un llistó mínim. Un poble sense cultura, sense teatre, dansa o música, és un poble sord i cec".

PERE CAMPS

"No podem anar per separat: els sectors públics i socials hem d'anar a l'una"

"En un país com el nostre, on no hi ha programació estable, és cínic parlar de línies vermelles. Els ajuntaments, que han sigut els grans generadors de cultura després del franquisme, es van centrar en programacions de festa major, comercials, cosa que hauria d'haver fet l'empresa privada, i no van apostar clarament per la cultura d'autor, per fer assequibles al màxim nombre de persones les expressions culturals. Amb una base així de feble, amb el desmantellament de les conquestes dels últims 40 anys en tots els terrenys, amb les polítiques sancionadores com l'IVA, s'acabarà amb les poques programacions que teníem. Serà un desert cultural i només es programaran els èxits comercials, el contrari del que ha de ser el servei públic. Haurem de buscar fórmules de cooperació i autogestió. No podem sectoritzar el conflicte: els sectors públics i socials han d'anar a l'una. Hem d'articular un discurs unitari contra les polítiques d' austericidi neoliberals d'un sistema que ens ha portat fins aquí".

JAVIER PÉREZ ANDÚJAR

"Parlar de retallades és una cosa de 'pijos';la cultura es mira massa el melic "

"El que a mi em preocupa són les retallades de l'educació i la sanitat: aquí sí que s'han creuat les línies vermelles. La cultura es mira massa el melic. El debat sobre les retallades no s'ha de focalitzar en la cultura, perquè la cultura és a tot arreu, a l'ensenyament i a la sanitat. Si un mestre no cobra el sou, no es podrà comprar un llibre. Segons el meu concepte, la cultura no va per lliure, forma part de la resta d'àmbits. I potser el que haurien de fer els representants del sector és anar a les concentracions contra els desnonaments, editar una revista per combatre'ls, jo què sé. Fer-se aquestes preguntes sobre les retallades no deixa de ser una cosa de pijos ".

CARLES DUARTE

"No és un sector de privilegiats, sinó al contrari, còmplice i solidari"

"El conjunt del sistema està en situació d'emergència. On es manifesta més? Als grans equipaments, als centres de formació, en el consum cultural. Catalunya no sortirà de la crisi si no aposta per la cultura, des del punt de vista de preparació ciutadana i des del punt de vista econòmic. Necessitem que la cultura encara creixi més, perquè no ens en sortirem gràcies al petroli o a sectors que ja han demostrat la seva fragilitat, sinó gràcies la cultura, el coneixement, la recerca, les tecnologies. El que podem oferir al món i on podem destacar és en la qualitat, el talent, la creativitat. La cultura és un sector que no està desvinculat de la societat, no és un sector de privilegiats, al contrari, se sent còmplice i solidari. La cultura és determinant per a la cohesió i la identitat, això no és secundari. I, en canvi, representa l'1% del pressupost de la Generalitat: això és un privilegi?"

QUERALT SOLÉ

"És normal que rebaixin ajudes, però no que desapareguin les institucions"

"És normal que es rebaixin les ajudes i les subvencions, però no fins al límit en què desapareguin institucions com el Memorial Democràtic. En l'àmbit de la recerca històrica s'havien pogut publicar investigacions, articles, audiovisuals, revistes. Ara no tenir capacitat econòmica afecta el coneixement general del país. Les rebaixes de les ajudes es noten molt: hi ha grups que reben 40.000 euros per a 4 anys! En comparació amb la ciència, són pocs diners, i es fa molt. Anem cap a una situació deficitària per estudis que necessitem. El 1714 celebrarem el tricentenari, cent anys de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, el centenari de la Mancomunitat. Tot són aniversaris històrics: en bona part és la base de la nostra identitat com a poble, la recerca d'un passat que moltes vegades ens han negat".

CARME RIERA

"Hauríem de dedicar a la cultura l'interès que es dedica al futbol"

"Catalunya sense cultura no és res. Les retallades són del tot inadmissibles. Primer és la vida, immediatament després ve l'escola i l'educació és cultura. Si hi dediquéssim l'interès que dediquem al futbol, les coses anirien millor i canviarien. Les manifestacions moltes vegades no serveixen per a res, els poders que poden combatre-les hi estan molt acostumats. Els impulsos han d'anar per un altre camí. Fins ara, als polítics no els ha interessat gaire la cultura, ni l'han entesa, sembla que la cultura és una cosa d'esquerres que no convé. Tot i que dóna diners".

XAVIER RUBERT DE VENTÓS

"Hem de fer menys Carnavals municipals i parcs temàtics culturals"

"En aquest moment, on hem de jugar fort és en l'educació. A vegades em crispa això de la gent de la cultura, no entenc gaire els discursos de la creativitat. No sé qui deia: " L'amour, je n'en parle pas, je le fais ". De cultura jo no en parlo, en faig. No és que pretengui que jo faig cultura. El meu gremi, que és més l'intel·lectual, no ha pas tingut gaire èxit a Europa. L'avantguarda es pensava que anàvem davant de les coses que passaven i de cop ens hem adonat que ranquejàvem al darrere. La capacitat d'anticipar-nos ha sigut limitada i caldria veure la manera de revifar això, i potser sense fer gaires Carnavals municipals ni parcs temàtics culturals. No sóc un apassionat del món de la cultura, perquè me'n sento partícip. Tampoc no sé què hem de fer, quin és el meu paper".

JOSEP LLUCH

"Un país com el nostre ha de redimensionar el compromís amb la cultura"

"Actualment bona part de la política cultural no s'allunya gaire de la promoció turística: és molt d'aparador, mediàtica i superficial. Tinc la sensació que els pròxims deu o quinze anys són claus per a la cultura catalana. Es pot donar el cas que part de la infraestructura cultural del país, que va néixer en condicions molt precàries i al marge de les administracions, arribi a desfer-se, tot i que en teoria estem molt millor que fa uns anys. Un país com el nostre ha de redimensionar el compromís amb la cultura".

stats