BarcelonaMac McCaughan, de Superchunk, explica que quan van començar a sortir de gira, a principis dels anys 90, només els interessava beure cervesa -gratis- i menjar patates fregides. Tres dècades després, cada cop que toquen a Euskadi reserven taula a l’Arzak. Anar de gira amb un grup de música és un procés d’aprenentatge, d’assaig i error, en el qual l’experiència és un grau. Els especialistes avisen que quan ets jove i novell ho aguantes tot, però amb el temps els teus objectius, més enllà dels artístics, es concentren en minimitzar danys, intentar dormir i menjar com més bé millor.
El principal enemic dels participants d’una gira -músics, assistents i tècnics- són les llargues estones que passen a la carretera. Incomoditat, avorriment i una rutina que pot acabar amb els nervis de qualsevol. Ho explica el músic valencià Xavi Sarrià: “Acumules hores de furgoneta, que has de sumar al cansament de dormir poc. Aquesta mescla et desgasta molt”. Excantant d’Obrint Pas i ara líder de Xavi Sarrià i el Cor de la Fera, fa un quart de segle que fa gires, amb anys de més d’un centenar de concerts. Recentment ha fet un petit tour asiàtic, en què ha visitat el Japó i Corea: “De fora sembla idíl·lic, però arribes exhaust de totes les hores d’avió, amb jet-lag, i et tires de cap a les proves de so. L’endemà, tornar a fer la maleta i cap a l’aeroport”, recorda. Seguir aquest ritme trepidant no és fàcil i no tothom ho porta bé. Belly Hernández, teclista de Dorian, pensa que cal tenir un tarannà “molt particular” per resistir aquest ritme: “No a tots els músics els agrada; en conec uns quants que han deixat la professió per culpa de les gires”, explica. Ella també acaba d’aterrar a Barcelona després de passar una setmana a Nova York, on ha fet dos concerts amb la seva banda. Un viatge light si el compares amb d’altres de Dorian: “Hem arribat a estar tres mesos sense passar per casa. Va ser fent una gira per Llatinoamèrica, però no només tocàvem, ens quedàvem un temps als països on paràvem per aprofitar cada oportunitat”.
No només música
No pugen a l’escenari, però són tan importants per al bon funcionament d’una gira com la vocalista principal. Són els tècnics, invisibles per al públic i imprescindibles per als grups. Leo López Costa ha treballat amb Love of Lesbian, Standstill i Joan Dausà, entre molts altres. Argentí de naixement, ha fet quasi tot el que es pot fer en un tour : “Vaig començar com a backliner -qui prepara els instruments-, després vaig passar a stage manager -qui controla l’escenari- i ara soc road manager, fent producció i logística sobre el terreny”, explica López Costa, que fa deu anys que encadena gires pràcticament sense aturar-se: “Vaig començar amb 1999, de Love of Lesbian, i des de llavors no he parat”. El tècnic explica un dels secrets més valuosos de les gires musicals: “Ningú diu que no et puguis quedar a fer una cervesa quan s’acaba el concert, però intenta no anar a dormir gaire tard si l’endemà has de matinar i fer una quilometrada”. Sarrià i López Costa veuen les hores de carretera com el més pesat d’una gira, però també hi ha bandes que aposten per un autocar que treballa de nit mentre el personal dorm en lliteres més o menys còmodes.
La Mireia Madroñero ha fet de tour manager en diverses gires pels Estats Units amb grups com Mujeres, Za! i Mourn, uns tours en què primer va fer de booker, tancant els concerts i el full de ruta, i després va acompanyar les bandes durant pràcticament dues setmanes. Són concerts que tenien poc pressupost i en els quals Madroñero feia una mica de tot: “Des d’anar a reclamar els diners de l’artista fins a vendre samarretes a la parada de marxandatge”, recorda. Per organitzar concerts a fora cal tenir “una bona xarxa de contactes”, explica Madroñero, que parla de fires com South by Southwest, als Estats Units, com “un dels llocs per on començar”. Dorian van funcionar en els inicis de forma semblant, però van aprofitar l’èxit de la banda per “gastar més en logística per a una gira”. És una inversió que “crema menys l’equip”, explica Belly Hernández.
Hores de carretera, grups de persones convertits en famílies i èxit o fracàs a l’escenari. Tot això pot variar segons la gira, el que no canvia en cap cas és que tothom reclami una alimentació amb uns mínims de qualitat, sobretot tenint en compte que s’acostuma a menjar en àrees de servei o restaurants de carretera. López Costa assegura que tant li fa treballar les hores que faci falta, però només demana “que després no hi hagi un entrepà fred de llom al camerino”. Xavi Sarrià és conscient que cal cuidar l’alimentació després de patir alguns pecats de joventut: encara recorda quan amb Obrint Pas van fer parada a Alemanya i van menjar bratwursts durant massa dies seguits: “Ho vam arrossegar tota la gira”, explica entre somriures. Avui dia, i sent conscient que no sempre és possible, intenta aturar-se a llocs de cuina casolana. En el cas dels Dorian, s’han posat una norma interna: “Sempre menjar, com a mínim, un plat calent cada dia”.
Diccionari de gira: Qui és qui en un tour musical
Backliner: És l’encarregat que tot rutlli amb els instruments. Els munta i afina, canvia les cordes i està atent a quin instrument necessita el músic en cada moment.
Booker: Qui cerca i gestiona la contractació dels concerts dels artistes. El booker serà l’encarregat de tancar les dates que conformaran la gira i és qui parla amb els promotors i les sales.
Mànager: El mànager es fa càrrec de la carrera del grup en un sentit més ampli: coordina l’apartat discogràfic i el booking, i pensa a llarg termini en els plans de la banda.
Sleeper: L’autocar de gira preparat perquè els participants dormin mentre es recorren distàncies de nit. Només per a grups amb força pressupost.
Stage manager: El regidor d’escenari de tota la vida. Coordina tota la feina que veurà després el públic, vigila que es compleixin els horaris de cada banda i soluciona qualsevol imprevist allà dalt.
Tècnic de so: S’encarrega de fer que el grup soni com més bé millor en relació a les característiques tècniques del local en què té lloc l’actuació.
Tour manager: És la persona que resol tots els problemes de logística, viatges i concerts d’una gira. La mà dreta de músics i tècnics quan surten a la carretera.
