Un melodrama danès sobre les segones oportunitats quan la vida colpeja

Una dona i un home ballen junts en una animada vetllada. És estiu, estan contents, flirtegen i acaben embolicant-se. Aquesta imatge és una estampa habitual en moltes comèdies romàntiques, però a Begyndelser [Els inicis] planteja un enorme interrogant dramàtic, perquè els protagonistes no són uns desconeguts, sinó una parella que s’està divorciant al mateix temps que ella s’està recuperant d’un accident cerebrovascular que ha trasbalsat la seva vida i l'ha convertit en una persona dependent. El doble tabú de la dona amb una malaltia, així doncs, ocupa aquesta pel·lícula dirigida per Jeanette Nordahl que celebra, d’altra banda, el significat més profund de l’amor i el compromís. Ara bé, si els primers compassos de la cinta, dominats per la tensió tranquil·la amb què es relacionen l’Ane i el Thomas –ja en procés de separació–, ens fan imaginar un possible lligam de la cineasta amb el naturalisme més minimalista, una sèrie de cops d’efecte dramàtics vinculen aquesta història amb les propostes escatològiques, en el sentit de visceralitat, de la tradició del cinema danès contemporani. Són uns girs i uns subratllats que semblen trair la contenció amb què Nordahl va dibuixant la reestructuració d’aquesta família ferida i, tot i que hi ha moments d’una vitalitat colpidora –com el preciós moment d’emancipació de l’Ane a través del ball–, d’altres desequilibren absolutament la proposta.

[Podeu consultar les projeccions en versió original subtitulada en català en aquest enllaç.]