¿Es pot matar algú per un cop de sol?

Cap cineasta francès havia gosat fins ara adaptar al cinema L'estranger d'Albert Camus, potser per respecte a aquesta obra referencial de la literatura moderna que s'articula des d'una subjectivitat alienada de les formes de socialització convencionals, una perspectiva difícil de traduir a la gran pantalla. François Ozon ens trasllada a l'Algèria ocupada pels francesos mitjançant un blanc i negre estilitzat que l'ajuda a reconstruir una idea idealitzada en l'imaginari francès d'aquell període colonial. És en aquesta imatge tan bella com falsa que inscriu el seu protagonista, Meursault, el jove que desestabilitza aquesta aparença de normalitat quan assassina un noi àrab per un presumpte cop de sol.

Un esplèndid Benjamin Voisin dona vida a aquest noi atractiu però desconnectat emocionalment del món, a qui acaben jutjant més per abúlia sentimental que no pas per homicidi. En la primera part del film, Ozon es manté força fidel a Camus, per com copsa aquest distanciament interior del personatge en un país lluminós i d'aparença esplèndida. Però en la segona part subratlla en excés el subtext de la novel·la en el to de farsa del judici o en com s'entesta en aproximar-nos de forma compassiva al turment interior del protagonista. També intenta resoldre l'últim gran repte d'una adaptació contemporània de L'estranger: la naturalització del colonialisme, tot explicitant de manera prosaica la invisibilització d'aquesta víctima àrab sense nom.