Crònica de l'aprenentatge del teatre i de l'amor esquitxada per la polèmica

El mes de novembre passat, el diari Libération desvelava el malestar de part de l'equip de La gran juventud, la pel·lícula que ara s'estrena de Valeria Bruni Tedeschi, pel silenci dels seus responsables davant del fet que l'actor protagonista i parella de la directora, Sofiane Bennacer, havia estat acusat abans del rodatge per diverses dones de violació i violència de gènere. La notícia semblaria aliena a l'anàlisi del film, si no fos perquè acaba ressonant en aquest fresc que la cineasta dedica als seus anys d'aprenentatge de l'amor i de la interpretació a Les Amandiers, escola de referència en la renovació teatral a França, de la mà del llegendari Patrice Chéreau.

Pionera de l'autoficció amb títols com És més fàcil per a un camell… (2003) o Actrius (2007), Bruni Tedeschi poua un cop més en la seva experiència vital. Però, per qüestions òbvies d'edat, recorre a una actriu, Nadia Tereszkiewicz, per encarnar el seu alter ego jove, la Stella. Un nom que evoca Un tramvia anomenat Desig de Tennessee Williams i, de retruc, l'escola d'interpretació lligada al mètode Stanislavski, mirall de Les Amandiers, un model que el film celebra amb un pessic d'autoparòdia.

La primera part de la pel·lícula copsa l'energia esclatant, fugissera i única dels anys de joventut, en una crònica en què l'aprenentatge del teatre s'entrellaça amb el de l'amor. La segona part, més fosca, recull la incertesa, el dolor i les morts que va suposar l'aparició de la sida. Bruni Tedeschi en principi no idealitza la figura de Chéreau (Louis Garrel), a qui es presenta des de l'admiració, però amb els seus excessos i els seus moments cruels amb alguns alumnes. Tampoc amaga la naturalesa tòxica de la relació que la protagonista manté amb el seu amant de l'època, a qui dona vida Bennacer. Qualsevol film centrat en els records personals sol estar amarat d'una certa idealització. Però ara resulta inevitable repensar La gran juventud com una proposta potser massa tolerant amb les figures masculines abusives que retrata.