L'inesperat retorn a l’armari d'un avi gai

Subvertint els codis narratius del cinema queer, que històricament ha lluitat per il·lustrar difícils processos d’alliberament, Maspalomas traça el dolorós camí de retorn a l’autorepressió d’un home gran que, després de dues dècades gaudint de la seva homosexualitat (a la localitat canària que dona títol al film), pateix un ictus i decideix tornar a entrar a l’armari quan és ingressat en una residència del seu País Basc natal. L’exploració de l’experiència queer en la vellesa –entesa com un procés de cerca de la identitat– no li ve de nou al guionista i director José Mari Goenaga, que el 2010 ja va abordar aquesta temàtica en la pel·lícula En 80 dies, més centrada en l’univers femení.

Ara, Goenaga –acompanyat d’Aitor Arregi, del col·lectiu Moriarti–, torna a retratar la lluita d’un individu contra una societat conservadora, trencant tabús sexuals, però també reflexionant sobre l’enquistament dels prejudicis i la transmissió de les pors en les relacions paternofilials. El resultat d’aquest matisat estudi psicològic i sociològic és un film que, prescindint de grans escarafalls estètics, sap transitar de la llum a la foscor sense caure en el melodrama, respectant la dignitat del seu protagonista. Menció a part mereix el veterà actor José Ramón Soroiz, un emblema del teatre i la televisió basca que regala una primorosa encarnació dels desitjos primaris, els terrors encoberts i uns anhels que es resisteixen a claudicar.