La maternitat com no te l'havien explicat mai

Què hauria passat si Broad city hagués continuat fins que la Ilana i l'Abbi haguessin fet trenta anys i fossin mares? La resposta és Babes, escrita i protagonitzada per Ilana Glazer, el vendaval còmic responsable d'aquella sèrie de culte. Glazer ja no té al seu costat Abbi Jacobson, la seva col·lega en aquella ficció fundacional sobre les absurdes desventures de tenir vint anys i viure a Nova York, però està molt ben acompanyada. Dirigeix Pamela Adlon, creadora de Better things, una altra sèrie autobiogràfica sobre un altre tipus de desventures femenines: les que implica ser una mare separada a càrrec de tres filles.

Hi ha una connexió evident entre Glazer i Adlon, practicants d'un tipus de comèdia aspra i crua a través de la qual expliquen facetes diverses de l'experiència femenina sense obviar-ne les parts menys afavoridores. Si a Better things la maternitat és descrita com un combat esgotador en què les teves filles són les teves adversàries més ferotges, a Babes el tema central és la mutació de les relacions d’amistat quan apareix un bebè. Per raons evidents, el film es reflecteix en aquelles dues sèries fonamentals, i és inevitable que la comparació l'acabi perjudicant: malgrat el seu to brutalment honest sobre els costats més foscos (i físicament repugnants) de la maternitat, la pel·lícula és menys lliure narrativament que la fragmentada Better things i més ortodoxa en la seva reivindicació de l'amistat femenina que la molt més excèntrica Broad city.