'Woke' o 'antiwoke', vet aquí el dilema

L'autor de la comèdia negra Genets de la justícia torna a aliar-se amb l'actor Mads Mikkelsen per construir una altra barreja desconcertant de gèneres fílmics i tons. Els protagonistes del relat són dos germans que semblen extrets de pel·lícules diferents: l'Anker és un home dur que pertany a un thriller criminal, mentre que l'ultrasensible Manfred podria habitar un drama sobre els reptes del trastorn de l'espectre autista. El Manfred ha custodiat el botí d'un atracament mentre l'Anker era a la presó, però, quan tots dos es retroben, el primer afirma que ell és John Lennon i que no sap res d'uns diners amagats.

En el trepidant primer tram del film, Anders Thomas Jensen desplega moltes situacions inusuals entre girs abruptes, gags físics i esclats de violència. A poc a poc es va configurant una sàtira (¿amable?) sobre identitats i diversitats que és també un terrible drama familiar sobre el llegat d'un pare intolerant. Algunes escenes podrien esdevenir mems antiwoke, però Jensen sembla advertir alhora sobre la crueltat de no acceptar les diferències, d'exigir integracions i normalitats. Potser l'obra va perdent força. I els tocs d'humor negríssim poden fer que alguns passatges emotius sonin impostats (la música potencia aquest risc). Amb tot, aquestes friccions, polisèmies i contradiccions resulten interessants: ens recorden que el cinema no necessàriament ha de satisfer expectatives preestablertes mitjançant fórmules convencionals.