El cuiner gironí de persones sense llar que ha guanyat un Goya

GironaDissabte a la nit, el cineasta Albert Serra, de Banyoles, va guanyar el Goya a millor documental de l'any amb la seva impactant pel·lícula sobre la tauromàquia, Tardes de soledad. No va ser, però, l'únic gironí en endur-se una estatueta en la gala dels premis de l'Acadèmia del Cinema Espanyol: Jordi Jiménez, veí de Salt, també va pujar a l'escenari per endur-se un guardó; en aquest cas, per Gilbert, una petita joia de stop-motion sobre l'amistat i l'egoisme, reconeguda com a millor curtmetratge d'animació.

El curt, de 12 minuts, narra la relació entre dos personatges entranyables que viuen en casetes al mig del mar, un toca la trompeta i l'altre es dedica a repartir paquets en góndola. Jordi Jiménez n'és el codirector, juntament amb el valencià Arturo Lacal i l'asturià Álex Salu. Els tres creadors tenen un talent i una passió extraordinaris per a l'animació, però combinen aquest món creatiu amb altres feines per guanyar-se la vida: Salu és desenvolupador de videojocs; Lacal, professor de castellà per a estrangers, i Jiménez treballa com a cuiner a La Sopa, el centre d’acollida de l’Ajuntament de Girona per a persones sense llar. "Encara continuo en un núvol. Perquè he vist les imatges, si no no m'ho creuria. No anàvem amb cap expectativa, no anàvem a perdre sinó a no-guanyar, perquè ser allà ja era un premi", reconeix Jiménez emocionat.

El curt es va estrenar en un festival de Shanghai, i, fins a arribar al Goya, s'ha vist en 65 certàmens d'arreu del món, en països com Mèxic, el Canadà, Polònia i Grècia, amb molt bona rebuda. S'ha finançat amb una campanya a Verkami i també amb un ajut de creació de l’ajuntament gironí.

Un curs d'aturats i animació artesanal

Els tres directors es van conèixer en un curs de stop-motion per a aturats a l'Hospitalet de Llobregat, el 2018, i van connectar de seguida. Allà van crear una primera peça feta amb les mateixes tècniques que llavors replicarien a Gilbert: el cutout, que, en paraules de Jiménez, consisteix en "animar retalls de paper barrejats amb animació 2D tradicional basada en transparències, tot plegat gravat en una taula múltiple". Entre els professors del curs hi havia Irene Iborra, Edu Puertas i Mikel Mas, creadors de la pel·lícula L'Olívia i el terratrèmol invisible, premiada als Gaudí, que els han assessorat durant tot el procés creatiu de Gilbert.

La proposta visual del curt és preciosa, com una mena de collage de titelles en moviment, amb superposició de capes i textures pintades que donen profunditat i relleu sense necessitat de recórrer al 3D. "Estèticament és molt atractiu i plàsticament molt agradable. Amb l’animació digital, t'has de barallar amb el software, que et facilita algunes coses, però te'n complica d'altres", defensa Jiménez. Aquí, en canvi, el treball és artesanal i manual, fotograma a fotograma, figura a figura. Una decisió que, més enllà de l'aposta visual, és gairebé política: "En aquest món d’intel·ligència artificial i 3D, reivindiquem la veritat, la reflexió, la lentitud, el fet de pensar les coses i deixar de banda la immediatesa. Anar animant a poc a poc i gaudir del trajecte", argumenta el creador gironí.

Els directors, que ja treballen en el procés creatiu d’un altre curt amb les mateixes tècniques d'animació, també insisteixen en la necessitat de superar la suposada equivalència entre animació i públic únicament familiar: "Esclar que Gilbert la pot veure un nen i hi veurà moltes coses, però també un adult, té moltes capes, els curts i l'animació també són cinema i, per tant, poden explicar qualsevol història", sentencia Jiménez.

Cuinar per a persones sense llar, una feina dura però gratificant

Jordi Jiménez ha compaginat la voràgine d'aquests últims mesos amb els torns flexibles a la cuina de La Sopa, al barri vell de Girona, treballant amb persones en situació de pobresa extrema, problemes mentals o de consum. "No és fàcil perquè no són històries d’èxit, no hi ha el somni romàntic de superació. Però alhora és gratificant: que puguis fer alguna cosa, acompanyar, fer un bon menjar… Professionalment, també és un repte, perquè vivim de donacions de menjar, ara mateix en tenim molt poques, i t'has d'espavilar per fer un bon plat amb allò que tens, això també té un punt creatiu", explica.

Aquesta doble vida laboral posa de manifest que viure de l'animació, a Catalunya, és una empresa realment difícil. Jiménez, però, en treu la part positiva de no barrejar la vocació artística amb l'afany de fer diners: "M'agrada tenir la part creativa protegida. Si t'hi pots dedicar amb llibertat, és ideal, però si has de fer projectes que no són teus com publicitat, ja és una altra cosa. Cuinar m'agrada i així puc separar la feina i l'art no es corromp", conclou.