Una ruta pel Festival D'A 2026 en nou pel·lícules i una sèrie
Del focus en el cinema de Christian Petzold al documental africà de Werner Herzog o la sèrie més honesta sobre la maternitat
BarcelonaSi la sang del cinema es renova i circula per les venes de les sales és gràcies a festivals com el D'A, que celebra la seva 16a edició des d'aquest dijous fins al 29 de març. Més de 120 pel·lícules es projectaran a les diverses seus del festival (CCCB, Mooby Aribau, Filmoteca de Catalunya, Zumzeig i Casa Montjuïc), que comptarà amb la presència estel·lar de Mia Hansen-Love, Premi D'A 2026 per la seva encara curta però extraordinària trajectòria.
‘Espejos No. 3’
Christian Petzold, el millor cineasta alemany actual, protagonitza el focus d’aquesta edició del D’A, que recupera melodrames sublims com Barbara o Phoenix i la irresistible comèdia El cel roig, però també l’última pel·lícula de Christian Petzold, la inèdita Espejos No. 3. Amb la lluminosa Paula Beer de protagonista, aquest drama sobre el dol i l’angoixa de viure segueix una estudiant de piano que, després d’un accident mortal de cotxe, es recupera a casa d’una dona més gran a qui acaba de conèixer.
‘Iván & Hadoum’
En la seva òpera prima, Ian de la Rosa supera els tòpics dels relats trans per explicar una història d’amor i dignitat de classe més enllà dels conflictes d’identitat. L’Iván és un noi trans que treballa en un hivernacle i comença una relació amb la Hadoum, la filla díscola d’uns migrants magrebins. Però l’amor incipient perilla per culpa de les necessitats econòmiques de la família de l’Iván. Premi Teddy a la millor pel·lícula LGTBI de la Berlinale i Premi especial del jurat i millor guió al Festival de Màlaga.
‘El amor que permanece’
Gir de volant del finlandès Hlynur Pálmason, que després d’ajustar comptes amb el passat d’Islàndia a Godland s’estrena com a retratista de les dinàmiques familiars durant el convuls any en què un matrimoni se separa. Pálmason captura la fragilitat dels sentiments amb complicitat i tendresa, però mantenint sempre a distància el sentimentalisme. La bellesa del paisatge islandès i un sentit de l’humor que no té por d’abraçar l’absurd configuren una pel·lícula molt especial, una de les millors de l’últim Festival de Canes.
‘Yo siempre a veces’
Jessie Buckley no ho sabia, però quan fa uns dies dedicava el seu Oscar per Hamnet "al preciós caos del cor d'una mare" en realitat estava parlant de la magnífica sèrie creada per Marta Bassols i Marta Loza, que estrena els seus dos primers episodis al D'A. Yo siempre a veces té el coratge de retratar amb humor i sense condescendència el salt mortal a la maternitat d'una noia aventurera i independent que mira de no perdre's a si mateixa mentre la vida l'obliga a madurar a cops de realitat.
‘Las corrientes'
La directora argentina Milagros Mumenthaler sap com començar una pel·lícula. Després de rebre un premi prestigiós a Ginebra, una dissenyadora de moda argentina llença el trofeu a la paperera i salta des d’un pont a les aigües gelades del Roine. L’arbitrarietat del gest actua com un encanteri que tensa les escenes de Las corrientes, fascinant drama al voltant d’una identitat en crisi narrat amb elegància, misteri i un encantador humor soterrat.
‘Le cri des gardes’
Torna la gran dama del cinema d’autor europeu. A partir de l’obra de Bernard-Marie Koltès Combat de nègre et de chiens,Claire Denis filma la confrontació dialèctica entre el capatàs d’un projecte de construcció a l’Àfrica (Matt Dillon) i el germà d’un dels treballadors negres (Isaach de Bankolé), assassinat per un enginyer blanc. Neocolonialisme, sensualitat, horror i la bellesa tràgica i polsegosa de l’Àfrica profunda.
‘La buena hija’
En la pel·lícula que clausura el D’A, una adolescent mira d’aferrar-se a la relació amb el seu pare en un intent desesperat de sostenir un univers familiar ja destruït per la violència masclista. Júlia de Paz, cineasta santcugatenca formada a l’Escac que va debutar el 2021 amb Ama, retrata la intimitat de la relació paternofilial per parlar sobre el llegat, la culpa i el poder de l’amistat femenina.
‘Ghost elephants’
Els fans de Werner Herzog necessitaran només uns segons de narració amb la veu abrasiva del cineasta per sentir-se com a casa en aquest documental produït per National Geographic que surt a la recerca dels elefants més grans de la Terra. Entre l’aventura i la investigació antropològica, Herzog potencia la dimensió mitològica de les criatures que persegueix, com un somni que l’obsessiona.
‘El sonido de la caída’
La pel·lícula que va impressionar la cinefília de línia dura a l’últim Festival de Canes és un conte de realisme màgic ambientat en una granja del nord d’Alemanya que entrelliga les històries de quatre dones de diferents èpoques. Etèries i fragmentades, en les imatges de Mascha Schilinski hi conflueixen experiències subjectives tocades per la mort que donen forma a aquesta complexa i exigent història que revela una nova i magnífica directora.
'Un altre home'
Després de clausurar el D'A online del 2020 amb Stormy night, David Moragas inaugurarà la nova edició del festival amb aquesta història sobre com l'obsessió i els dubtes desequilibren una parella formada per dos homes. Un altre home té molt de radiografia d'una relació, però encara més d'estudi introspectiu sobre les inseguretats, anhels i pressions que no ens confessem ni a nosaltres mateixos.