Jennifer Lawrence: “El que està passant és un genocidi, ni més ni menys”

Enviat especial a Sant SebastiàJennifer Lawrence (Indian Hills, Kentucky, 1990) ha visitat aquest divendres el Festival de Sant Sebastià per recollir el Premi Donostia a la seva trajectòria i presentar-hi Die, my love, el drama de Lynne Ramsay que l’actriu produeix i protagonitza. Tanmateix, després del posicionament públic del festival en favor del poble palestí i de la manifestació de fa uns dies en contra del genocidi de Gaza, en què una de les consignes més freqüents era “Boicot a Israel”, ha estat inevitable preguntar a Lawrence també per l’empresa que distribueix Die, my love, la plataforma Mubi, contra la qual s’han alçat moltes veus del món del cinema pels vincles d’un dels seus inversors, el fons Sequoia Capital, amb una empresa armamentística israeliana.

Cap al final de la roda de premsa –de només vint minuts–, l'ARA ha intentat preguntar a Lawrence sobre la qüestió, però el festival no ho ha permès amb l’argument que totes les preguntes s’havien de referir a la pel·lícula o la carrera de Lawrence. També s’ha impedit fer la pregunta a la periodista de la Cadena SER, però, finalment, un periodista italià ha aconseguit preguntar-li per la situació a Gaza posant el focus en el patiment i la mort dels nens palestins. “El que està passant [a Gaza] és un genocidi, ni més ni menys. I és inacceptable i sento terror pels meus fills i per tots els nens”, ha contestat l’actriu. “El que m’entristeix més és la falta de respecte i el discurs actual de la política nord-americana. Per als joves que ara tenen 18 anys, és totalment normal que els polítics no tinguin integritat i menteixin”, ha dit.

Com justificant-se, Lawrence també ha lamentat que no hi hagi “res” que ella pugui dir per “arreglar aquesta situació extremadament complexa i desgraciada”. “La realitat és que la nostra por o les nostres paraules seran utilitzades per afegir més foc i retòrica a un assumpte que està en mans de càrrecs electes”, ha insistit abans de tornar a recordar “la necessitat de votar” i no deixar que “els artistes que miren d’expressar-se lliurement a través de l’art” rebin les crítiques en lloc dels “individus que són realment responsables”. La sala ha esclatat en aplaudiments, però l’actriu no ha esmentat en cap moment el nom de Mubi ni la contradicció que pot suposar treballar amb una distribuïdora amb vincles amb la indústria armamentística israeliana. La ironia és que, com ha recordat el periodista italià, uns minuts abans la mateixa Lawrence havia reconegut que, als Estats Units, “la llibertat d’expressió està en entredit, pateix un atac”. Al Festival de Sant Sebastià, per uns minuts, també.

La depressió d'una mare primerenca

Lawrence ha parlat també, naturalment, sobre Die, my love, presentada fora de competició al festival, en què una dona s’endinsa en el pou de la depressió durant els seus primers mesos de maternitat, devorada per l’avorriment de les hores que passa sola en una casa dels afores d’un poble mentre creix en ella la frustració sexual i el desencant amorós. “Hi ha moltes coses amb les quals m’identifico de la història, sobretot pel que fa a la crisi d’identitat que tens quan ets mare –ha explicat l’actriu, que té dos fills–. Ser mare canvia qui ets, ho canvia tot. Jo vaig tenir la sort de tenir un postpart fantàstic amb el meu primer fill, i va ser llavors que vaig llegir el llibre en què es basa la pel·lícula. Això em va ajudar a llegir-lo de manera més complexa i profunda. Però amb el meu segon fill sí que vaig viure un postpart [dolent]. I és molt estrany veure ara la pel·lícula després d’haver-ho viscut en les meves carns, perquè crec que ho vam clavar”.

El més notable del film és, segurament, la interpretació de Lawrence, una actriu que en algun moment de la seva carrera semblava més famosa per la seva simpatia i espontaneïtat a les catifes vermelles que pels seus treballs interpretatius, i que aquí interpreta el seu personatge més antipàtic i aspre. Tota una declaració d’intencions d’una actriu que no vol ser fagocitada per la imatge que transmeten els reels que es viralitzen de les seves entrevistes i aparicions públiques. I no és que Die, my love presenti la seva protagonista com una mala persona ni mala mare, però sí que explora el costat fosc d’una maternitat sense idealitzar. “Recentment, les mares comencem a ser vistes com a éssers humans que han de carregar amb una gran quantitat de treball diari –ha ironitzat Lawrence–. I volíem mostrar com és de dur encarregar-se d’una casa i el que educar un nen implica, l’energia que requereix i la pressió amb què has de lidiar”.