Sant Sebastià recorda la violència d'ETA i s'indigna pel genocidi palestí

Enviat especial a Sant SebastiàAl barri històric de Sant Sebastià (Alde Zaharra o Lo Viejo, com es coneix) hi ha el restaurant La Cepa, on és fàcil que els periodistes acreditats al Festival de Sant Sebastià hi hàgim sopat algun cop perquè s’hi menja bé, té una bona relació qualitat/preu i no està lluny del Teatre Principal, on es fan les projeccions de premsa del vespre. Però segur que més d’un ha descobert aquest dimecres en la projecció d’Un fantasma en la batalla que La Cepa és també on menjava el 1995 el regidor de l’Ajuntament de Sant Sebastià Gregorio Ordóñez quan ETA el va assassinar d’un tret al cap el 1995.

ETA ja no mata –només al cinema–, però les ferides dels anys de terrorisme són a plena llum del dia, i la programació del Festival ho reflecteix a través d’aquest thriller d’Agustín Díaz Yanes, però també del documental Arg(h)itzen: Torturaz argi hitz egiten, tortura argitzen (Parlant clar sobre la tortura, aclarint la tortura), que recull els testimonis d’una trentena de víctimes de tortures policials a la comarca navarresa de Sakana entre 1966 i 2011, i fins i tot d’un curt documental sobre la mort d’Ordónez produït per El Diario Vasco, una capçalera del Grup Vocento.

L’assassinat d’Ordóñez és, precisament, una de les primeres escenes d’Un fantasma en la batalla, una pel·lícula que fa inevitable la comparació amb la recent La infiltrada, ja que també relata la infiltració en l’organització d’ETA d’una agent de policia, interpretada al film per Susana Abaitua. Les diferències són, de fet, mínimes: la pel·lícula de Díaz Yanes té una vocació més panoràmica sobre el conflicte basc i el personatge de Abaitua –en un estil interpretatiu menys expressiu que el de Carolina Yuste a La infiltrada– no està basat en algú real, sinó que és una ficció creada a partir de diversos agents infiltrats. Ara les dues pel·lícules aborden el conflicte basc amb les mateixes eines: els codis narratius del gènere policíac –inclòs el dibuix exagerat d'algun personatge en clau de bons i dolents– i una sensibilitat ideològica molt pròxima a la del relat del nacionalisme espanyol, tot i algun apunt sobre les tortures a la caserna d’Intxaurrondo que no es desenvolupa.

Són tan semblants, de fet, que costa d’entendre per què l’any passat el Festival no va voler programar La infiltrada, que va acabar guanyant el Goya a la millor pel·lícula –ex aequo amb El 47–, i ara, en canvi, projecta a la secció oficial (fora de competició) Un fantasma en la batalla, que no presenta valors cinematogràfics que la facin millor. No és que el certamen basc hagi evitat el tema en els últims anys: aquí es van estrenar el documental de Julio Médem La pilota basca (2003) i l’entrevista de Jordi Évole a Josu Ternera No me llame ternera (2023), però també la comèdia Fe de etarras (2017) i el drama Lasa i zabala (2014), sobre el segrest, tortura i assassinat de dos membres d’ETA.

Un clam contra el genocidi

L’altre focus de la jornada estava a la secció paral·lela Perlas, on s'ha estrenat el punyent drama La voz de Hind (The voice of Hind Rajab). El film, premiat al Festival de Venècia, recrea gairebé en temps real l’hora i mitja de màxima tensió i dolor que es va viure el gener de 2024 al centre on els voluntaris de la Mitja Lluna Roja responien la trucada des de Gaza d’una nena de sis anys tirotejada per l’exèrcit israelià, que primer va assassinar els tiets i cosins i, finalment, la nena i els treballadors de la Mitja Lluna Roja que miraven de rescatar-la.

Després de la projecció de gala del film, dos dels intèrprets palestins de la pel·lícula, Motaz Malhees i Saja Kilani, han encapçalat una manifestació en suport de Gaza acompanyats de refugiats palestins i de cineastes com Isaki Lacuesta i Julio Medem. Milers de persones han marxat pels carrers de Sant Sebastià durant prop d’una hora, amb crits de “No és una guerra, és un genocidi”, “Boicot a Israel” i “Palestina askatu (Palestina lliure)”. Convocada per diverses entitats del món del cinema, en la marxa s’ha pogut veure al ministre de Cultura espanyol, Ernest Urtasun, i el director del Festival de Sant Sebastià, José Luis Rebordinos, però també actors com Arturo Valls, el músic i director Fermin Muguruza i el director José Luis Guerin, que aquest dijous estrenarà un documental al Festival.

“No pareu, no us canseu, no us rendiu”, va exhortar al final de la marxa Mohammed Farahjallah, un palestí establert al País Basc. “Gràcies a tots els que han parlat d’aquest genocidi i han demanat justícia per a Palestina. Cada paraula importa, cada veu importa”, va afegir. L’acte s’ha tancat amb la lectura col·lectiva a càrrec d’actors i directors –Alberto San Juan, Isaki Lacuesta i Itziar Atienza, entre d’altres– d’un manifest del sector del cinema que denuncia que “la Hind no va morir només per una explosió, sinó per la indiferència de la comunitat internacional” i acaba amb una crida urgent a l’acció als governs “que miren cap a un altre costat”: “Que no passi un dia més perquè actuïn i prenguin decisions [...], perquè a Gaza ja no li queda més temps”.