Jim Jarmusch guanya el Lleó d'Or a la Mostra de Venècia

VenèciaQuan la gran majoria de la premsa i crítica acreditada al Festival de Venècia esperava que el Lleó d’Or anés a parar a les mans de Kaouther Ben Hania –la directora tunisiana que ha sacsejat la Mostra amb la seva denúncia del genocidi de Gaza a The voice of Hind Rajab–, el jurat presidit pel nord-americà Alexander Payne ha decidit atorgar el guardó daurat al també nord-americà Jim Jarmusch, un mite vivent del cinema independent americà que va presentar a Venècia Father mother sister brother, la millor pel·lícula vista a les pantalles de la Mostra durant els onze dies de festival.

Una anàlisi simplista del palmarès, que va reservar el gran premi del jurat per The voice of Hind Rajab, podria concloure que l’art es va imposar a la política, però aquest seria un argument injust, ja que la pel·lícula de Jarmusch, centrada en l’àmbit de les relacions familiars, pot ser llegida com un antídot humanista contra el desànim, l'hostilitat i la foscor ideològica dels nostres temps. El mateix cineasta, amb el Lleó d’Or a les mans, ha defensat que “no és necessari abordar un tema polític per fer un cinema polític”. Segons Jarmusch, “l’empatia” és l’eina més poderosa que tenim per “solucionar els problemes que afrontem avui en dia”.

Father mother sister brother es va projectar a la Mostra el diumenge 31 d’agost, quan el festival arribava a la cinquena jornada atapeït de drames fatalistes i thrillers misantròpics. En aquest context, la pel·lícula de Jarmusch va sorgir com un deliciós oasi de delicadesa, melancolia i felicitat. Amb una cadència morosa i una estructura escindida –Jarmusch es nega a considerar-la un tríptic i defensa que és una pel·lícula amb tres capítols–, Father mother sister brother celebra la pràctica d’un cinema poètic i construeix una oda a la bellesa que rau en el cor de la vida quotidiana. Més a prop que mai de l’esperit del seu admirat Yasujiro Ozu, Jarmusch explora el misteri de la vida familiar, que aflora amb dosis equivalents d’acidesa i tendresa en tres històries que transcorren a la Nova Jersey rural, en un suburbi residencial de Dublín i al centre de París. I, parlant de ciutats, Jarmusch, amb el seu inconfusible sentit de l’humor, ha celebrat rebre un premi tan prestigiós “a la ciutat de Casanova, Vivaldi i Terence Hill”.

Premi dedicat a la Mitja Lluna Roja Palestina

Malgrat no endur-se el premi gros, The voice of Hind Rajab confirma, amb el gran premi del jurat, la forta empremta deixada en la memòria del festival. Des de la seva estrena, la pel·lícula de la tunisiana Kaouther Ben Hania –que ret homenatge a la nena de sis anys que dona títol al film, que va ser assassinada per l'exèrcit israelià durant l’ocupació de Gaza– ha esdevingut un símbol de la capacitat del cinema per agitar, amb sons i imatges compromeses, la consciència dels espectadors. Sobre l’escenari de la Sala Grande de la Mostra, Ben Hania ha dedicat el premi als membres de la Mitja Lluna Roja Palestina, l’organització que vetlla per la vida dels palestins atrapats a Gaza. “La veu de la Hind és la veu de Gaza, i la seva veu continuarà ressonant fins que no es faci justícia”, ha proclamat la cineasta, que no ha dubtat a definir la guerra de Gaza com “un genocidi comès pel govern israelià amb absoluta immunitat”. Per a Ben Hania, “el cinema no ens pot retornar la veu de la Hind, però sí que la pot preservar i portar-la a través de les fronteres”.

Toni Servillo, millor actor

El palmarès de la Mostra es completa amb un conjunt de premis força merescuts i sense cap reconeixement pels títols de Netflix. Benny Safdie ha confirmat la preeminència del cinema indie amb el premi a la millor direcció per The smashing machine, que fa servir la història real del lluitador Mark Kerr per qüestionar la cultura de l’èxit instaurada en l’imaginari nord-americà. El guardó al millor guió ha sigut per als francesos Valérie Donzelli i Gilles Marchand pel drama social À pied d’œuvre, que aborda la precarietat en el món artístic, mentre que Toni Servillo s'ha endut la Copa Volpi al millor actor per la minimalista i emocionant encarnació d’un exemplar president de la República italiana a La grazia, de Paolo Sorrentino. Per acabar, l’actriu xinesa Xin Zhilei –coneguda per la seva participació a la sèrie Blossoms Shanghai, de Wong Kar-wai– ha guanyat el premi a la millor actriu pel drama The sun rises on us all, l’italià Gianfranco Rosi ha aconseguit el premi especial del jurat pel documental napolità Sotto le nuvole, i l’alemanya Luna Wedler ha estat reconeguda amb el premi Marcello Mastroianni a la millor intèrpret jove pel paper a la pel·lícula Silent Friend.

Palmarès de la Mostra de Venècia 2025

• Lleó d'Or a la millor pel·lícula
• Father, mother sister brother, de Jim Jarmusch
• Gran premi del jurat
• The voice of Hind Rajab, de Kaouther Ben Hania
• Millor direcció
• Benny Safdie per The smashing machine
• Premi especial del jurat
• Sotto le nuvole, de Gianfranco Rosi
• Millor guió
• Valérie Donzelli i Gilles Marchand per À pied d’oeuvre
• Millor actor
• Toni Servillo per La grazia, de Paolo Sorrentino
• Millor actriu
• Zhilei Xin per Ri gua zhong tian (The sun rises on us all), de Cai Shangjun
• Millor actriu revelació
• Luna Wedler per Silent friend, d’Ildikó Enyedi
• Millor opera prima
• Short summer, de Nastia Korkia
• Premi del públic
• Calle Málaga, de Maryam Touzani