'Romería', de Carla Simón, lidera amb tretze nominacions uns Gaudí que fan patxoca

BarcelonaRomería, la pel·lícula que tanca la trilogia familiar de Carla Simón després d'Estiu 1993 i Alcarràs, ha obtingut tretze nominacions als premis Gaudí, que celebraran la 18a edició el 8 de febrer del 2026 al Gran Teatre del Liceu. La pel·lícula de Simón lidera la cursa dels premis juntament amb Sirat, d'Oliver Laxe, que suma dotze nominacions. Laura Weissmahr i La Dani han llegit les nominacions en un acte que s'ha celebrat aquest dimarts a la Pedrera i que ha comptat amb la presència de la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell, que enguany també opta als premis amb el drama d'època Frontera.

Les nominacions dels Gaudí han seguit la lògica i la jerarquia dels festivals cinematogràfics: les dues pel·lícules més nominades, Romería i Sirat, són també les que van fer història fa uns mesos al competir en la secció oficial del Festival de Canes, el més important del món. I la tercera obra en nombre de nominacions, Sorda, d'Eva Libertad, que opta a deu premis Gaudí, va ser la gran triomfadora del Festival de Màlaga, d'on es va endur els guardons a la millor pel·lícula, actriu i actor.

L'altra pel·lícula amb l'aval d'un triomf en un gran festival és Tardes de soledad, d'Albert Serra, Concha d'Or a Sant Sebastià, que ara ha sumat sis nominacions als Gaudí; i no són poques per a un documental, lògicament exclòs de les categories interpretatives. De fet, és el documental més nominat en la història dels Gaudí, i Serra és el primer director de documental a qui també es nomina en la categoria de millor direcció, que compartirà amb Carla Simón, Eva Libertad i Oliver Laxe.

Duel pel premi gros dels Gaudí

La lluita pel Gaudí a millor pel·lícula, que exclou les obres en llengua no catalana, té aquest any com a grans contrincants un director debutant i una directora consolidada. Estrany riu, de Jaume Claret Muxart, i Frontera, de Judith Colell, sumen respectivament vuit nominacions. Claret Muxart, a més, té una nominació afegida pel curt La nostra habitació. El duel confronta dues pel·lícules molt diferents: una road movie fluvial de ritme pausat i un thriller pirinenc sobre els refugiats jueus a la Segona Guerra Mundial. Tanmateix, les uneix el vincle amb l'Acadèmia del Cinema Català: Estrany riu és el primer projecte desenvolupat a la residència de l'Acadèmia que ha acabat sent nominat a millor pel·lícula; i Frontera, esclar, és la pel·lícula de la presidenta de la institució que organitza els premis, Judith Colell.

Però el Gaudí a millor pel·lícula té altres aspirants. Per exemple, Molt lluny, el drama psicològic de Gerard Oms, que suma cinc nominacions, inclosa la de millor actor per a Mario Casas. Un altre aspirant al Gaudí a millor pel·lícula és Esmorza amb mi, melodrama coral dirigit per Iván Morales que també acumula cinc nominacions. Una de les cinc és com a actor protagonista per a Álvaro Cervantes, que també en pesca una com a actor secundari per Sorda. La seva germana, Ángela Cervantes, també està nominada com a protagonista pel drama sobre una violació a La furia, de Gemma Blasco, que suma sis nominacions en total.

La pel·lícula que completa el quintet de candidats a millor pel·lícula –excepcionalment, aquest any són cinc títols– és el fenomen de taquilla del cinema en català d'aquest any, el drama juvenil Wolfgang, que també suma una altra nominació per la música de Clara Peya. Si no està nominat a millor intèrpret revelació el seu jove protagonista, Jordi Catalán, no és perquè l'Acadèmia del Cinema Català limiti l'edat dels candidats, sinó perquè els acadèmics han triat els dos joves actors d'Estrany riu, Jan Monter i Bernat Solé; les altres dues places, reservades per a actrius, són per a Llúcia Garcia per Romería i Elvira Lara per Los Tortuga. Aquest film de Belén Funes suma tres nominacions, i una de tan important com millor pel·lícula en llengua no catalana.

Curiositat i repetidors

Hi ha detalls de les nominacions que criden l'atenció, com ara que Romería competeixi en la categoria de millor guió adaptat. El motiu és que Carla Simón cita textualment al film fragments del diari de la seva mare. També sorprèn que Sirat, la segona pel·lícula més nominada d'aquesta edició, no estigui nominada a millor guió original. ¿Un càstig al gir cap a l'horror del film que tant va incomodar alguns espectadors? En les categories interpretatives, Bruna Cusí suma la seva cinquena nominació per Frontera; també per Frontera, Maria Rodríguez Soto aconsegueix la quarta del seu compte particular. Per a Nora Navas, en canvi, la nominació com a millor actriu per Mi amiga Eva ja és la setena als Gaudí. Però l'actor d'aquesta edició amb més nominacions al currículum és Sergi López, que amb la de Sirat ja en té nou i, de moment, no n'ha guanyat cap. I com a retorn als Gaudí es pot qualificar la nominació de Nausicaa Bonnín per Estrany riu, la primera que rep després de guanyar el premi en 2010 per Tres dies amb la família.

En conjunt, les nominacions als Gaudí ofereixen un retrat equilibrat i prou complet d'un gran any del cinema català, i anticipen el gran duel entre les dues pel·lícules més internacionals d'aquesta collita (Sirat i Romería). També constaten l'arribada al cinema català de la sang nova que representen els tres directors debutants (Iván Morales, Jaume Claret Muxart i Gerard Oms) presents en la categoria de millor pel·lícula. I, un any més, la paritat de gènere dels Gaudí, que en global registren un 52% de presència femenina, especialment destacable en categories importants com millor direcció, millor guió adaptat o millor pel·lícula en llengua no catalana. Inquiet, divers i ambiciós, el cinema català del 2025 fa patxoca, i els Gaudí també.

Nominacions XVIII Premis Gaudí

Millor pel·lícula

• Esmorza amb mi, d’Iván Morales
• Estrany riu, de Jaume Claret Muxart
• Frontera, de Judith Colell
• Molt lluny, de Gerard Oms
• Wolfgang, de Javier Ruiz Caldera

Millor pel·lícula en llengua no catalana

• Los Tortuga, de Belén Funes
• Romería, de Carla Simón
• Sirat, d’Oliver Laxe
• Sorda, d’Eva Libertad

Millor pel·lícula d’animació

• El tresor de Barracuda, d’Adrià García
• Hanna i els Nadals oblidats, d’Elena Ruiz
• L’Olívia i el terratrèmol invisible, d’Irene Iborra Rizo
• La llum de l’Aisha, de Shadi Adib

Millor pel·lícula documental

• Constel·lació Portabella, de Claudio Zulian
• La marsellesa de los borrachos, de Pablo Gil Rituerto
• Mares, d’Ariadna Seuba
• Tardes de soledad, d’Albert Serra

Millor direcció

• Albert Serra, per Tardes de soledad
• Carla Simón, per Romería
• Eva Libertad, per Sorda
• Oliver Laxe, per Sirat

Millor direcció novella

• Gemma Blasco, per La furia
• Gerard Oms, per Molt lluny
• Iván Morales, per Esmorza amb mi
• Jaume Claret Muxart, per Estrany riu

Millor guió original

• Belén Funes i Marçal Cebrian, per Los Tortuga
• Cesc Gay i Eduard Solà, per Mi amiga Eva
• Gemma Blasco i Eva Pauné, per La furia
• Gerard Oms, per Molt lluny

Millor guió adaptat

• Carla Simón, per Romería
• Celia Rico, per La buena letra
• Eva Libertad, per Sorda
• Iván Morales i Almudena Monzó, per Esmorza amb mi

Millor protagonista femenina

• Ángela Cervantes, per La furia
• Maria Rodríguez Soto, per Frontera
• Miriam Garlo, per Sorda
• Nora Navas, per Mi amiga Eva

Millor protagonista masculí

• Álvaro Cervantes, per Esmorza amb mi
• Manolo Solo, per Una quinta portuguesa
• Mario Casas, per Molt lluny
• Sergi López, per Sirat

Millor actriu secundària

• Bruna Cusí, per Frontera
• Carla Linares, per La furia
• Elena Irureta, per Sorda
• Nausicaa Bonnín, per Estrany riu

Millor actor secundari

• Àlex Monner, per La furia
• Álvaro Cervantes, per Sorda
• Asier Etxeandía, per Frontera
• Ivan Massagué, per Esmorza amb mi

Millor interpretació revelació

• Bernat Solé Palau, per Estrany riu
• Elvira Lara, per Los Tortuga
• Jan Monter Palau, per Estrany riu
• Llúcia Garcia, per Romería

Millor direcció de producció

• Andrés Mellinas, per Estrany riu
• Elisa Sirvent Aguirre, per Romería
• Goretti Pagès, per Sorda
• Oriol Maymó, per Sirat

Millor música original

• Clara Peya, per Wolfgang
• Ernest Pipó, per Romería
• Kangding Ray, per Sirat
• Nika Son, per Estrany riu

Millor fotografia

• Artur Tort, per Tardes de soledad
• Pablo Paloma, per Estrany riu
• Hélène Louvart, per Romería
• Mauro Herce, per Sirat

Millor muntatge

• Albert Serra i Artur Tort, per Tardes de soledad
• Cristóbal Fernández, per Sirat
• Neus Ballús, per Molt lluny
• Sergio Jiménez i Ana Pfaff, per Romería

Millor direcció d’art

• Anna Auquer, per Sorda
• Laia Ateca, per Sirat
• Marta Bazaco (AEDAA), per Frontera
• Mónica Bernuy, per Romería

Millor vestuari

• Anna Aguilà, per Romería
• Désirée Guirao i Angélica Muñoz, per Sorda
• Mercè Paloma, per Frontera
• Nadia Acimi, per Sirat

Millor maquillatge i perruqueria

• Barbara Boucke, per Frontera
• Danae Gatell i Ale Salvat, per La furia
• Paty López i Paco Rodríguez H., per Romería
• Zaira Eva Adén, per Sirat

Millors efectes visuals

• Anna Aragonès, Bernat Aragonès, Alice Rathert i Christian Pundschus, per Romería
• Pep Claret, Lluís Rivera i Benjamin Ageorges, per Sirat
• Xavi Molas i Oliwa Trybel, per Frontera
• Xavier Pérez i Arnaud Chelet, per Tardes de soledad

Millor so

• Amanda Villavieja, Laia Casanovas i Yasmina Praderas, per Sirat
• Eva Valiño i Alejandro Castillo, per Romería
• Jordi Ribas i Bruno Tarrière, per Tardes de soledad
• Urko Garai, Enrique G. Bermejo i Alejandro Castillo, per Sorda

Millor curtmetratge

• Campolivar, d’Alicia Moncholí Lueje
• De sucre, de Clàudia Cedó
• La nostra habitació, de Jaume Claret Muxart
• Nens, d’Anna Martí Domingo

Millor pel·lícula europea

• Conclave, d’Edward Berger (Regne Unit)
• Flow, un mundo que salvar, de Gints Zilbalodis (Letònia)
• La llavor de la figuera sagrada, de Mohammad Rasoulof (Alemanya)
• The brutalist, de Brady Corbet (Regne Unit)