Jessie Buckey, i l'Oscar per a una actriu salvatge i intensa

BarcelonaNo és tan habitual que siguin les millors interpretacions les que s'emportin un Oscar. Sovint hi intervenen molts altres elements, un dels quals és el poder estel·lar de la candidata, la seva adequació al que, suposadament, ha de ser una estrella, una categoria indefinible que, segons Jeanine Basinger, es caracteritza per “un físic excepcional, un talent excel·lent, una sèrie de gestos personals, un sex appeal palpable, glamur… i la sort d'estar en el lloc just en el moment adequat”. La irlandesa Jessie Buckley (Killarney, 1989) encarna algunes d'aquestes característiques, però la seva fulgurant carrera sembla exhibir un absolut desdeny per les altres.

El seu Oscar per Hamnet, una interpretació salvatge i intensa, que no deixa ni un racó del personatge per explorar, recorda el que va guanyar la seva amiga Olivia Colman per la seva grotesca, i divertidíssima, encarnació de la reina Anna Estuard a La favorita. Si tots dos personatges són antitètics, el que sembla unir aquestes dues enormes actrius europees (Colman és britànica) és la voluntat de representar dones que sobrepassen els límits del que és considerat tradicionalment com a “femení”, sense que les conseqüències els importin gens ni mica.

A La filla obscura (2021), per la qual Buckley va rebre la primera nominació a l'Oscar, ella i Colman encarnaven, respectivament, les versions jove i madura de la mare abandonadora protagonista de la pel·lícula. Analitzada en perspectiva, la insòlita elecció de la directora, Maggie Gyllenhaal, de seleccionar totes dues actrius per interpretar el mateix personatge adquireix un sentit més profund: la connexió entre elles no era causada per la semblança física, sinó per una idèntica voluntat d'encarnar, amb una ferocitat i insolència indòmites, feminitats fora de la norma.

Resulta curiós que els dos personatges pels quals Buckley ha estat nominada als Oscars siguin dones travessades, de molt distint mode, pel "caos de la maternitat", tal com ella mateixa (també mare primerenca) el va definir en el discurs d'acceptació. O pot ser que no sigui una coincidència, sinó el resultat d'una elecció professional i personal per part de l'actriu, que porta anys col·laborant amb dones cineastes: amb Sarah Polley a Elles parlen (2022), amb Gyllenhaal en dues ocasions (també en la recent ¡La novia!) i, finalment, amb Chloé Zhao a Hamnet, basada en la demolidora novel·la de Maggie O’Farrell. La seva interpretació de l'esposa de William Shakespeare, qui perd un dels seus tres fills a causa de la pesta, resulta difícil d'oblidar. No sols perquè és descarnada i brutal, sinó també perquè és absolutament impredictible, tal com demostra una escena en la qual Buckley, desencaixada pel dolor de la pèrdua, emet un agut crit que, abruptament, es transforma en un silenci implacable, per acabar xiuxiuejant sons absolutament inintel·ligibles.

Abans que Zhao, i que Gyllenhaal, Charlie Kaufman, un cineasta afí a mostrar el costat més fosc de l'ànima humana, ja havia intuït la capacitat de Buckley per exercir de material conductor ideal per a una negríssima història de dolor, solitud i depressió. A Estic pensant a deixar-lo (2020), l'actriu oferia la que, amb Hamnet, potser és la seva gran interpretació fins al moment. Buckley i Jesse Plemons (l'actor actual més pròxim a la intèrpret en la radicalitat a l'hora de bussejar en les arestes més abjectes dels seus personatges) es passaven la meitat de l'extens metratge del film dins d'un cotxe, envoltats d'un paisatge tan congelat com la seva pròpia relació sentimental. Buckley era, per torns, encantadora i hostil, brillant i cruel, capaç de recitar un poema depriment mirant fixament a càmera o de llegir en veu alta, en un passatge memorable, la demolidora crítica de Pauline Kael sobre Una dona sota la influència. El trajecte proposat per Kaufman en el film, un viatge per carretera nocturn i impredictible, que prenia desviaments inesperats a llocs desconeguts, pot veure's com la perfecta metàfora del camí, escassament transitat i a vegades poc il·luminat, que aquesta actriu, a la qual sembla ser-li igual ser una estrella, ha decidit recórrer.