Qui és Michael B. Jordan, el guanyador de l’Oscar al millor actor protagonista?

BarcelonaLa cursa cap als Oscars és prou llarga perquè les apostes per al favorit fluctuïn durant el camí. Però, en les últimes setmanes, les preferències en la categoria a millor actor protagonista s’havien repartit gairebé exclusivament entre Michael B. Jordan i Timothée Chalamet, a qui nominaven per tercer cop. Però al protagonista de Marty Supreme sembla que l’edat li jugui en contra (els actors joves no solen rebre premis) i tampoc l’han ajudat les polèmiques al voltant dels seus comentaris sobre el ballet i l’òpera.

Així que el triomf de Michael B. Jordan (Santa Ana, Califòrnia, 1987) en la seva primera nominació als Oscars no ha estat cap sorpresa. L’actor de 39 anys encarna a Els pecadors una parella de bessons, Stack i Smoke, que han fet fortuna a Chicago com a gàngsters i se'n tornen al seu Mississipi natal per obrir un espai d’oci nocturn exclusiu per a la població afroamericana, en un moment, els anys trenta del segle XX, en què encara regna la segregació i la violència racista. Jordan no interpreta els dos germans com a antagonistes, sinó com a dos personatges amb un vincle fraternal de suport mutu que alhora representen des del matís dos perfils de l’afroamericà com a fora de la llei. L'Stack té un caràcter més extravertit i jovial, i una trajectòria més moralment reprovable: ha fet de proxeneta i la seva principal relació és amb una noia que passa per blanca. L'Smoke manté un tarannà més sobri, sobretot degut a una experiència familiar tràgica; és, per tant, el germà que encarna la legitimitat moral, i a qui es reserva la mort més heroica i catàrtica.

Michael Bakari Jordan va créixer en una família de militants afroamericans de classe treballadora que el van conscienciar sobre la lluita pels drets civils i la importància d’implicar-se en una tradició cultural no centrada en referents blancs. El guanyador de l’Oscar va formar-se com a actor i model de ben petit. Fins al punt que ja apareix com a actor adolescent a la primera temporada de la sèrie The Wire, com un dels marrecs del barri que intenta guanyar-se la vida amb el tràfic de drogues i acaba malament. Però el punt d’inflexió a la seva carrera arriba quan comença a col·laborar amb Ryan Coogler, el director d’Els pecadors. Jordan protagonitza la seva opera prima, Fruitvale Station (2013), un drama inspirat en fets reals sobre la pervivència de la violència policial contra la població negra.

A partir d’aquí, encapçala la majoria de films dirigits per Coogler, en una filmografia que ha expandit el tipus de protagonistes encarnats per actors afroamericans. A Creed (2015), alhora reboot i spin-off de la saga Rocky, Jordan encarna el fill del mític Apolo Creed, l’antic antagonista i després col·lega de Rocky Balboa. Però aquí el jove boxador afroamericà ja no fa de rival o secundari, sinó que agafa el relleu com a protagonista de l’antic lluitador blanc. Aquest canvi d’ordre simbòlic s'estén al següent projecte conjunt del duet Coogler-Jordan, Black Panther (2018), la primera gran superproducció de Marvel afrocèntrica, en què l’actor ara oscaritzat interpreta el dolent de la pel·lícula, un rol que, tanmateix, el certifica com la gran estrella negra de Marvel, un univers en què ja s’havia endinsat com a Torxa Humana a Els quatre fantàstics del 2015. Jordan es confirma així com un tipus d’estrella fins ara poc habitual: l’actor afroamericà que triomfa en un territori, el del blockbuster d’acció, fins ara patrimoni gairebé exclusiu dels intèrprets blancs pel que fa als papers protagonistes.

A Els pecadors, Coogler i Jordan han volgut concentrar les inquietuds desplegades en la seva filmografia conjunta: l’actor hi interpreta dos papers que conjuguen el carisma i l’agència física dels líders del cinema d’acció, el pes dramàtic d’un film que funciona com a al·legoria de les lluites del poble afroamericà per tirar endavant una cultura pròpia en un entorn depredador, i el component tràgic d’uns personatges marcats pel seu passat i pel context històric que els ha tocat viure. Possiblement, la interpretació de Jordan no fos la millor entre les cinc nominades perquè no sempre aconsegueix aprofundir en tots aquests aspectes. Ni tan sols és la més destacable d’Els pecadors. Però sí que marca una fita històrica a l’hora de certificar un pas endavant en el rol d’estrella afroamericana al cinema de Hollywood.