Crítica de cinema
Cultura 23/11/2017

‘Paddington 2’, el peluix estrella del cine familiar britànic

Eulàlia Iglesias
1 min

L’osset Paddington està resultant un esplèndid relleu a la saga Harry Potter si pensem en grans produccions britàniques de cinema familiar. Paul King ja va entendrir crítica i públic amb la primera adaptació fa tres anys dels llibres de Michael Bond al voltant d’aquest plantígrad de peluix que aterra a Londres provinent de la selva peruana, i en aquesta segona entrega repeteix, sense desgastar-los, els encerts de la primera.

Paddington 2 torna a combinar humor slapstick i esperit aventurer clàssic amb la bonhomia que encomana a tot el metratge l’os protagonista. La posada en escena, àgil però elegant, es demostra aquest cop encara més deutora de l’estil de Wes Anderson. Fins i tot l’excusa argumental la dona un d’aquells fascinants llibres desplegables. I com a Harry Potter, el toc de qualitat el remata un estol de sòlids intèrprets britànics amb una gran estrella en el paper de malvat. Després de Nicole Kidman, ara li toca a Hugh Grant enfrontar-se a Paddington en un rol autoparòdic que li permet lluir-se fora del seu registre habitual. L’ambientació de la pel·lícula recrea aquell imaginari propi dels contes d’infància tan càlid com anacrònic en el món globalitzat. Però el missatge subtil i alhora clar que transmet Paddington 2, en temps del Brexit i de la crisi de refugiats, és que l’encant d’una metròpoli del segle XXI rau en la seva diversitat i en com fa pinya amb els nouvinguts.

stats