Una pel·lícula pot fer olor de formatge?

De vegades passa que, tot i que el cinema és un art essencialment audiovisual, algunes pel·lícules adquireixen qualitats sinestèsiques i les acabem percebent també per altres sentits, a més del de la vista i de l’oïda. Aquest seria el cas de La receta perfecta, un film que estimula gairebé des del primer moment el nostre olfacte. Aquest debut en llarg de la directora francosuïssa Louise Courvoisier desprèn diferents olors: fa ferum de dièsel de tractor i fems; s’ensuma la carn coent-se a la graella i la suor després d’una nit d’alcohol i sexe improvisat arran d’una botellada rural; i, òbviament, tot està dominat per una fortor de formatge amb DO Comté. D’aquest darrer aroma va, en bona part, la pel·li: un jove de la falda del massís del Jura que, després de la mort sobtada del pare, es responsabilitza de la seva germana petita, però, sobretot, s’encaparra a guanyar un concurs de formatges per a petits productors de la regió.

La receta perfecta té aquestes qualitats tan sensorials gràcies a una sèrie de decisions estètiques que pren Courvoisier: els actors que apareixen al film no són professionals, i les vivències en etapa de desgavell hormonal que explica la directora estan inspirades en la seva pròpia vida. Així que hi ha una part gairebé neorealista i un treball de documentació innecessari perquè, bàsicament, és una pel·lícula que es nodreix d’una educació sentimental de primera mà. I l’olor que realment es respira al llarg de tot el film és de… veritat.