El terror al compromís pren forma a Sitges

Sitges“Estem junts perquè ens estimem o perquè ens hem acostumat l’un a l’altre?”, es pregunta a Together la mestra interpretada per Alison Brie, que cada vegada té més dubtes sobre el seu xicot, un músic reticent al compromís, sense perspectives professionals i, últimament, amb poques ganes de fer l’amor. A la crisi de parella s’hi afegeix un altre problema: el fenomen sobrenatural que fa que no es puguin allunyar molt l’un de l’altre i que, quan es toquen, les seves carns es fusionin. El malson perfecte o la solució als problemes conjugals?

Michael Shanks, que ha presentat la pel·lícula aquest divendres a Sitges, reconeix que la inspiració li ve de la seva pròpia vida, però no perquè tingui problemes de parella. “Tenim una gran relació, però ja fa disset anys que estem junts, gairebé des que érem uns marrecs –diu–. Quan vam anar a viure junts, em va començar a inquietar la idea que potser ja no soc una persona completa sense la meva parella, perquè les nostres vides estan tan entrelligades que no sé on acaba la de l’un i comença la de l’altre. I de sobte vaig pensar: «Ei, això és body horror»”.

A través d'una premissa de terror sobrenatural, Together radiografia les inseguretats i neurosi d'aquesta parella, a la qual interpreten Brie i el seu marit en la vida real, Dave Franco. Shanks, de fet, creu que la pel·lícula no s’hagués pogut sense els dos actors, que també són productors del film. “Si hem pogut fer la pel·lícula amb un pressupost tan baix és perquè teníem actors que se sentien molt còmodes l’un amb l’altre, físicament i emocionalment –diu–. Hi havia dies en què el Dave i l’Alison estaven literalment units l’un amb l’altre per una protesi, i havien d’anar al lavabo junts. Que fossin una parella real era útil en un sentit pràctic, però també és nota en la seva interpretació, hi ha una química molt especial”, afegeix.

Cal dir que Together no vol ser Secrets d’un matrimoni, i que el seu retrat de les relacions de parella està subordinat sempre a un gaudi genuí per explorar la manifestació física del fenomen corporal, resolt de manera convincent i amb algunes escenes molt potents. El body horror enganxós de cossos fusionats no és una idea original del film –Society, de Brian Yuzna, és del 1989–. Però després d’haver vist tantes extremitats mutilades i caps que exploten, la imatge de dues mans fusionant-se pot resultar avui dia molt més incòmoda i poderosa que la dosi habitual de violència cinematogràfica. “Si el bodyhorror continua existint és perquè, tot i que la història és sobrenatural, és molt fàcil identificar-s’hi –argumenta Shanks–. Tots tenim relacions estranyes amb el nostre cos, tots tenim cossos que ens trairan i tots morirem perquè un dia el nostre cos dirà que s’ha acabat. Que algú t’obri el cap és una cosa horrible, però és més difícil que et passi”, continua.

Together li ha proporcionat moltes alegries, a Shank, sobretot quan la pel·lícula es va convertir en la sensació de l’últim Sundance i la distribuïdora Neon la va comprar per 17 milions, però també algun maldecap amb la distribuïdora xinesa del film, que va alterar una escena de la pel·lícula. Curiosament no va ser cap escena gore, sinó un vídeo domèstic del casament d’una parella homosexual. “Van reenquadrar-la perquè només es veiés un dels homes, i en un pla que es veien tots dos van alterar una cara perquè semblés una dona, segurament amb IA. Era extremadament estúpid”, explica Shanks, que va decidir retirar la pel·lícula de l’exhibició a la Xina. “És una pena, però no vull que es projecti aquella versió, el que van fer és terrible des d’un punt de vista artístic i moral”, confessa.

Gran adaptació de Mariana Enriquez

Arran de l'èxit de Nuestra parte de noche, que ha convertit Mariana Enriquez en una estrella de la literatura de terror, molts directors s'han interessat per la seva obra i hi ha diverses adaptacions en projecte, però la primera que ha vist la llum d'aquesta fornada (el 2002 ja es va portar al cinema Bajar es lo peor) és La virgen de la tosquera, que barreja dos contes de l'autora, el que dona títol al film i El carrito. Presentada aquest divendres a Sitges, es tracta d'un híbrid de conte gòtic de terror i melodrama adolescent en què la Nat, obsessionada per conquerir un amic de tota la vida, veu com les seves aspiracions romàntiques s'ensorren per l'aparició en escena d'una altra noia més gran i que sembla tenir les claus del món adult que a la Nat encara se li escapen.

Dirigida per l'argentina Laura Casabé, La virgen de la tosquera trasllada al terror hàbilment la intensitat a vida o mort de l'adolescència, aquella incandescència emocional que, combinada amb la falta d'experiència vital, de vegades desemboca en tragèdia. És impossible separar la desesperació i la violència de la pel·lícula del període en què s'ambienta, el de la crisi argentina de principis dels 2000, que subratlla i explica el desemparament moral dels personatges. En el fons, la pel·lícula gestiona un material dramàtic similar al del cinema adolescent nord-americà, però amb una posada en escena naturalista i expressiva i un to fosc, gairebé tràgic, que l'empeny cap al territori del terror sobrenatural.